Josep Porcar (veure fitxa de l’autor)
Col·lecció «cadup» número 42
Prova d’existència de vida, en deia Leonard Cohen, de la poesia. I que, si cremem bé, n’és la cendra. Si és així, si els éssers som flames enceses fins a la consumpció, quina mena de combustions les nodreixen? Els focs ignífugs, respon Porcar, que en aquest seu novè llibre de poemes canvia de rumb i ens convida a un viatge ple de caliu i reflexió serena. I ho fa entre dues planes, la de Vic i la de Castelló, i entre les seves muntanyes o, com diu el poeta, entre sotabosc i aiguamoll, on el foc és l’element, primigeni i conductor de meditacions sobre el pas del temps i la condició humana, amb singulars visions de la natura i de relacions amb persones estimades que, amb un llenguatge clar i precís, fan que cada poema cremi per si sol i avanci com una torxa en la fosca.
PREMSA
“Hi ha un foc que no crema”, per Begonya Mezquita, a “Trapezi”
“La flama del verb arbori”, per Lluís Calvo a “Caràcters”
Alguns poemes del llibre a “Stroligut”
“Els focs ignífugs de Josep Pocar”, per Pere Císcar, a “La Lectora”
“Escatir l’incendi del temps”, per Manel Rodríguez-Castellón, a “La veu dels llibres”
Entrevista de Sara Cano a l’autor, a “Castellón plaza”
“Del cremar lent”, per Jean Murdock, a “Lletraferit”
“Dos paisatges i una llar”, per Carme Pinyana, a “Descriu”
Godall Edicions, 2023
ISBN: 978-84-126896-8-6
