Odisseas Elitis (Iràklio, 1911 – Atenes, 1996). De molt jove es trasllada a Atenes i hi compagina els estudis de dret a la universitat amb col·laboracions en revistes poètiques, sota la influència del surrealisme francès, com molts joves de la seva generació. El 1940 publica el seu primer llibre, Orientacions. El 1943 publica Sol primer. Amb l’alliberament de Grècia després de la guerra, ocupa diversos càrrecs culturals a la ràdio i al teatre. Al 1945 publica Càntic heroic i fúnebre pel sotstinent perdut a Albània. El 1948, per fugir de la guerra civil que devasta el seu país, se’n va a París a estudiar i entra en el cercle d’Éluard, Tzara, Breton, Picasso i Matisse (aquests dos últims van il·lustrar algunes obres seves). Retorna a Grècia el 1951 i de nou assumeix càrrecs institucionals en l’àmbit de la cultura. El 1959 publica Àxion estí, la seva obra més emblemàtica. El 1969, a conseqüència del cop d’Estat dels Coronels, s’exilia a França fins al 1972, i publica El Sol sobirà (1971). Altres títols seus importants són: El monograma (1972), Maria Nefeli (1978); Diari d’un abril invisible (1984), i Elegies d’Oxópetra (1991). El 1979 rep el Premi Nobel de Literatura. Els seus poemes han estat musicats per Mikis Theodorakis i Manos Khatzidakis, entre d’altres. Orientacions, el seu primer llibre, és el que ara publiquem per primera vegada en català.

Llibres: Orientacions