María Lado

(Cee, 1979) és escriptora, sobretot poeta, tot i que també ha publicat novel·la, relat, conte infantil, guions radiofònics i textos per a teatre. Ha format part del Batallón Literario da Costa da Morte, on va començar a recitar i a publicar, mentre participava en diversos títols del col·lectiu. Com a poeta, ha publicat A primeira visión (1997), Casa atlántica, casa cabaret (2002), Berlín (2005), Nove (2008), Amantes (2011), Oso, mamá, si? (2015) —que va ser triat com a millor llibre de poesia a la I Gala do Libro Galego—, i Gramo Stendhal (2020). També ha escrit Uralita (2020) a dues mans amb l’actriu Iria Pinheiro. De la seva escriptura dramàtica destaca Anatomía dunha serea, en col·laboració amb Iria Pinheiro, que va ser premi María Casares al millor guió. El seu interès per la interpretació i l’oralitat l’ha dut a experimentar en la poesia escènica a través de diferents projectes. Va ser una de les creadores del col·lectiu Poetas da Hostia i, des del 2005, manté amb Lucía Aldao el duet Aldaolado. Juntes han publicat el llibre Ninguén morreu de ler poesía.

Llibre: Ós, mama, sí?

Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies