Meritxell Cucurella-Jorba, el dígraf del desitx (Pierola, 1973), presenta la seva nova criatura textual no sense el vertigen de tot el que ja ha escrit i l’ímpetu del que encara ha d’escriure. Només el 2021 va publicar tres llibres de poemes: Verticalitat i delinqüència, La volumetria del neguit i Rareses i cares B. El 2022 va publicar la peça teatral Mascançà. D’entre els seus guardons destaquen el Premi Creació Jove (2000), el Premi Pollença de poesia (2008), el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia (2016) i el Premi de poesia Màrius Torres (2020). És traductora de grans noms de les lletres italianes com Natalia Ginzburg, Alda Merini o Silvio D’Arzo, i traductora d’autors novells com Roberto Camurri o Bernardo Zannoni. Adora el mar i la sintaxi. Ha escampat versos propis i aliens en festivals de poesia de tot el país i d’arreu d’Europa. Escriptora llop. Poeta guineu. Té un alter ego, o més d’un.

Llibre: Sempre encara