Anna Bou Jorba (veure fitxa de l’autora)
Col·lecció «cadup» número 51

A través dels seus poemes, Anna Bou ens convida a contemplar els petits detalls que ens envolten —rastres de núvols, colors insospitats als paisatges, petjades d’ocells a la sorra— per descobrir-ne senyals i sentit. Aquest llibre  és una celebració de l’ara i l’aquí que evoca, sense ni un bri de recança, la lleu empremta que deixem del nostre pas per la vida i la caducitat, o no, de la nostra condició humana.

Aferrar-se al vent amb les dents

El que no hi és no es pot tocar,

però et pot mossegar. Tantes coses parlen

quan callen. El rostre del capitell del claustre

està enfadat, com si li retragués a l’escultor

haver despertat la pedra.

La catedral, imponent buldog a l’aguait

que guarda la casa de l’amo, i aquest blau

gentil que fa del cel una porcellana tan fràgil.

Respirar és vidriós, un miracle imperceptible

i no te n’adones, la vida et tapa la vida.

De vegades hi ha esperança, petita flama

que encén una cigarreta i la punta titil·la,

estel fugaç a peu pla; demana un desig.

El que no hi és no es pot tocar, però

pot mossegar-te: ofereix-li el coll, i l’ànima.

Sigues el comentari d’aquell avi embadalit

davant Les filadores de Velázquez:

Pots veure-hi fins i tot l’aire, i això és dificilíssim.

---

Godall Edicions, 2024
ISBN: 978-84-129043-4-5

---