Cinc anys fent llibres

El 30 d’octubre de 2018 vam celebrar el cinquè aniversari de Godall Edicions al teatre de la companyia La Perla29, a la Biblioteca de Catalunya, envoltats dels nostres autors, traductors i col·laboradors, de bons amics, d’editors, periodistes i gent del món de la literatura, la cultura i les arts en general. I l’editora de Godall Edicions, Matilde Martínez Sallés, després d’un entusiasta discurs de la presidenta d’Editors.cat, Montse Ayats, va agrair aquests cinc anys amb les paraules següents:

“Vaig començar aquest ofici d’editora després d’una llarga vida com a professora i una curta però intensa vida com a autora en una editorial molt potent de didàctica de llengües estrangeres. I si no arriba a ser per l’empenta d’un company d’aquesta editorial, potser mai no m’hauria llançat a aquest món de fer llibres.

Quan m’hi vaig posar, tenia molt clars alguns objectius modestament ambiciosos: volia editar els llibres que a mi m’agradaria llegir, volia editar llibres que no passessin de moda, volia cuidar molt els llibres com a objectes, editar-los sense pressa, i volia que tothom qui col·laborés amb la meva editorial s’hi sentís a gust, no només per l’aspecte més personal d’un bon ambient de treball, sinó també perquè tothom cobrés el que és just i, a més, ho cobrés aviat. No estava ni estic gens d’acord amb determinades pràctiques que són una mica habituals en el món de l’edició: un amic fa un favor perquè és amic; un altre, per fer-se visible, no cobra la feina; a un altre li demano un article gratis (per a un llibre que es vendrà) per allò que així és farà conèixer; preus? au, no, demanes massa, ja saps com està el sector; contractes? els mínims o lleonins; drets d’autor? Connais pas! Després d’anys lluitant pels drets laborals dels professors i pels drets econòmics i morals com a autora, no volia contribuir a la precarització dels treballadors de la cultura ni al menysteniment material ni moral dels autors. Per la meva experiència, considero que les relacions personals, basades en l’empatia i en el respecte a les condicions laborals dels que hi treballen, són l’actiu més important per dur a terme qualsevol projecte.

Ens agrada establir complicitats i sinèrgies amb projectes arrelats al territori: el centre Quim Soler, la literatura i el vi d’El Molar (Priorat); la Fira del llibre d’Ares del Maestrat; les Jornades Musicals de l’ermita de la pietat d’Ulldecona; i el mestre terrisser Joan Cortiella de La Galera (El Montsià), amb qui cada any organitzem la Trobada de Poesia i Terrissa.

Tot el que fem es pot resumir en un lema: Resistir, construir, compartir. Crec que el vaig sentir dir una vegada a la Marina Garcés, ja fa molts anys, i me’l vaig fer meu de seguida. Ara hi vull afegir dos verbs més: Estimar i curar.

Els començaments no van ser fàcils perquè m’havia llançat a un món que només coneixia de forma perifèrica i, a sobre, en plena crisi econòmica. Però a poc a poc, al voltant de Godall Edicions s’ha anat teixint una xarxa de felices complicitats: un amic que havia viscut a Corea ens va recomanar els llibres de Kim Ae-ran, una poeta em va enviar un manuscrit del que em vaig enamorar i que va ser el germen de la col·lecció Cadup, un traductor em va recomanar una obra , un autor, una altra. En festivals de poesia he conegut poetes que m’han emocionat i he pogut publicar-los… També han anat sorgint projectes amb col·laboradors de luxe: La Perla29, Paper de vidre. Amb el temps hem trobat, i ho vull agrair, el suport de les llibreries —l’últim esglaó entre l’autor i el lector—, i també el dels mitjans de comunicació que sovint han fet visible els nostres llibres… I així s’ha anat confegint el catàleg que ara teniu a les mans, 38 llibres i 3 més que estan en camí. I així és com el públic lector ha començat a creure i a confiar en el que fem.

Sé que anem a contracorrent en un mercat en què gairebé només es valoren les novetats i el consum ràpid, però tot i així estic contenta perquè el projecte de Godall Edicions continua creixent i expandint-se amb projectes de futur, fidels als objectius dels nostres inicis. És a dir, volem continuar creixent però no a qualsevol preu. Volem créixer sostingudament, a poc a poc, comercialment —no som una ONG, som una empresa—, però també artesanalment, cuidant molt tots els autors, cuidant molt tots els libres. Però per poder créixer, encara que sigui a poc a poc, hem d’arribar a més lectors. Estic segura que aquests existeixen i cal descobrir-los, però també cal que ens descobreixin.

Llegiu , compreu, regaleu, comenteu, recomaneu llibres de Godall Edicions. Així podrà créixer aquest projecte al qual us convido amb entusiasme que en formeu part.

Moltes gràcies.»

 

L’equip de Godall al complet som cinc persones: Tina Vallès (editora de taula), Xavi Simó (dissenyador i maquetista) Fèlix Rabal i Núria Garriga (logística) i l’editora, Matilde Martínez Sallés. Tots cinc vam brindar per una llarga vida a GodallEdicions.

A la festa, la Susanna Sebastià va llegir poemes del poetes de Godall, la PortàtilFM i Joan Garriga i Marc Serra hi van posar la música, vam menjar, entre altres menges, pastissets vinguts expressament del Forn Sant Salvador de Godall, vam beure vi del Centre Quim Soler, vam xerrar i vam ballar.

Més llibres, més lliures.

I que per molt anys ho puguem anar celebrant amb la mateixa empenta i alegria!

Podeu veure les fotografies de la festa si cliqueu aquí.

 

Dos autores y un actor dentro de un paréntesis.

Presentábamos la traducción al castellano de  El paréntesis más largo de Tina Vallès,  hecha per Gonzalo Torné y disfrutamos de unas horas de conversación inteligente sobre creación, traducción, literatura y oralidad.

Además, un actor, Nil Martí López, nos regaló la lectura bordada con talento y humor de un par de cuentos del libro .

Fue un paréntesis dentro de otro paréntesis (La libreria No LLegiu) que nos hizo olvidar saludablemente la barahúnda que nos agitaba el mes de diembre pasado.

 

 

 

 

Buscamos sobre todo calidad, consistencia. Textos que no pasen de moda.

Foto de @roserarquesfotografia (www.roserarques.com)

………

Entrevista a la editora de Godall Edicions Matilde Martínez, por Laura García (Plataforma80grams)

……

¿Cuando nace Godall Edicions? 

Hace cuatro años . En 2013.

¿Cuantos libros habéis publicado desde entonces? 

28 libros: 22 en catalán (narrativa, ensayo y poesía) y 6 en castellano (narrativa, ensayo y poesia): En enero saldrá otro en castellano, ya serán 7. O sea, 29 libros.

¿Con que objetivo y que hueco de la literatura actual queréis ocupar? 

Queremos publicar libros que nos gustaría encontrar en el mercado y que no están: narrativa corta, que es un género poco valorado y nos gusta mucho; pequeños ensayos literarios; libros escritos entre la poesía y la prosa, un poco inclasificables… y buena poesía. Nos gusta publicar libros que no sean fácilmente olvidables.

¿Que autores publicáis? 

Autores y autoras que nos gustan. En general que tengan un compromiso serio con su escritura y con la Literatura en general.

Háblanos de Tina Vallès por ejemplo, que una de vuestras últimas novedades. 

Nos gusta mucho como escribe Tina Vallés y con qué rigor e independencia se plantea su escritura, al margen de las modas y las corrientes mediáticas. Pensamos que es una escritora de raza, una escritora que no cae en la tentación del éxito instantáneo. Una escritora que no tiene prisa, que trabaja lentamente como en una carrera de fondo. Nos gustaba mucho su libro de relatos cortos El parèntesi més llarg con el que ganó el “Premi Mercè Rodoreda” 2012. Nos planteamos que esta escritora debería poder ser conocida más allà del ámbito lingüístico catalán y que era interesante traducirla. Cuando ya teniémos todos los trámites a punto (contrato con la editorial que la publicó en catalàn, contrato con el traductor, Gonzalo Torné …) Tina ganó el premio Anagrama en catalán con su  novela La memòria de l’arbre.  Y claro, se la han traducido. Esto, sin haberlo previsto, nos ha abierto camino para poder presentar la traducción de  El parèntesis más largo el libro de relatos que es anterior a este premio Anagrama.

Y pienso que està bien que los dos libros salgan en el mercado en castellano casi al mismo tiempo porque así , leyendo los dos, los lectores podran descubrir los muchos matices y registros de la prosa de esta autora y no encasillarla en uno solo.

Destácanos alguna otra novedad que ya tengáis publicada y alguna que publicareis en 2018. 

Para hablar de nuestra colección en castellano, un libro del que estamos muy contentos, que nos gusta mucho es Pequeñas historias de banquetes (2016), de Marta Gómez Mata y Fèlix Rabal Queixalós. Es un ensayo que realiza un recorrido inédito y muy sugestivo por los banquetes como escenarios importantes en la historia de la filosofía, de la religión, de la literatura, de la pintura y del cine. Pone en relación muchos banquetes famosos y abre ventanas al hecho cultural de sentarse juntos alrededor de una mesa, comer, beber y hablar. Y cómo en muchos de ellos, el vino puede ser el elemento que cohesiona o que distorsiona.

Una de las primeras novedades de 2018 será la publicación de la traducción al castellano de un libro de narraciones de Kim Ae-ran, una autora surcoreana muy, muy interesante y que es conocidísima en su país y de momento poco conocida fuera. El título del libro es ¡Corre, papá, corre! y saldrá durante el primer trimestre. Será la primera vez que esta autora llegue al público hispanohablante. En catalán el libro ha tenido una magnífica acogida. Estamos seguros de que en castellano también la tendrá. Es muy potente.

¿Que buscáis en los libros que publica la editorial? 

Buscamos sobre todo, calidad,  consistencia, perdurabilidad. Textos que no pasen de moda.

¿Es fácil el día a día de las pequeñas editoriales independientes? 

No. No es nada fácil. Lo tenemos todo en contra: somos pocos en el trabajo diario, debemos atender muchos frentes, tenemos poca presencia en los medios de comunicación y en la sociedad. Es difícil llegar a todo el público potencial que seguro que tenemos. Pero creemos en lo que hacemos y vamos despacio porque queremos llegar lejos. Nuestra experiencia es que nos conocen mucho de boca en boca. Y cuando los lectores nos conocen ya está más atentos a ver cuál es nuestra próxima novedad.

¿La cercanía con los autores es una de los pilares de vuestro Trabajo? 

En algunos casos, sí, claro. Pero no siempre. Kim Ae-ran vive en Corea y no nos conocemos. Wu Ming (acabamos de publicar un libro suyo en catalán) es un colectivo de autores italianos que practica el anonimato de forma militante; el poeta  Mark Strand ya no vive…

¿Porque crees que a pesar de la crisis y de la situación del sector editorial actual, hay un crecimiento de éste tipo de editoriales?

Porque los grandes grupos editoriales ya no apuestan por la buena literatura. Están demasiado pendientes y sometidos a las leyes de las ventas millonarias y tienden a publicar best-sellers, libros fáciles, biodegradables y , en mi opinión, prescidibles. Las pequeñas editoriales han venido a llenar el hueco que las grandes han dejado

Gracias, Matilde

Laura Garcia (80grams)

Travessar el riu

El text que reproduïm més avall és el que va llegir-nos Gonzalo Hermo el dia de la presentació de la versió bilingüe del seu llibre Celebració a la Llibreria Documenta:

TRAVESSAR EL RIU

En primer lloc, vull agrair-vos que sigueu avui aquí, acompanyant-me en aquesta aventura que ha portat Celebració de l’Atlàntic al Mediterrani sense passar pel centre de la Península. No és fàcil que un poeta gallec sigui publicat en català (tampoc ho és a l’inrevés), i menys encara quan no ha estat traduït prèviament al castellà; per això vull agrair-li a la Matilde Martínez, de Godall Edicions, que cregués en aquest llibre i que ho fes, a més a més, abans que li arribés el premi de la crítica gallega i el premi nacional. La seva aposta per ell ha estat decidida des del principi. També vull agrair-li a l’Adrià l’esforç que ha posat en traduir-lo i en traslladar la cadència del gallec al català; estic molt content amb la seva feina. I, per descomptat, a la Míriam, a qui jo llegia al meu pis d’estudiant a Santiago als divuit anys i de la qual vaig aprendre que la poesia ha de prescindir del que és suau per tocar el lector, per entrar en ell i agitar-lo per dins.

Celebració va ser escrit durant l’any dos mil catorze, en una etapa una mica convulsa de la meva vida. És un llibre sobre el qual encara em costa parlar, potser perquè el vaig escriure des d’una espècie d’intuïció, renunciant a controlar el poema, deixant-me portar. La sensació que tenia mentre escrivia es reflecteix en la cita d’Antonio Gamoneda que precedeix el llibre i que diu així: “he llegado, por fin; éste no es mi lugar, pero he llagado”. Efectivament, havia arribat a un lloc desconegut. Des que va ser publicat fins avui, alguns lectors i crítics m’han fet arribar les seves impressions i m’han ajudat a comprendre el llibre. És una situació estranya: jo l’he escrit però he necessitat la lectura de la gent per completar el seu sentit. Per això celebro que Celebració arribi avui al públic català: crec que, gràcies a vosaltres, podré finalment acabar el trencaclosques.

En aquest sentit, no em resisteixo a recuperar un fragment de l’epíleg que el Sebastià Perelló ha escrit per a aquesta edició i que us recomano, perquè és un text amb valor literari en si mateix. Diu el Sebastià:

“Per això Gonzalo Hermo, després del Crac de la seva primera obra, on havia passat comptes amb la desferra de la tradició i els seus grans relats, i tenia més pues que un eriçó, perquè parlava des d’una certa audàcia ferotge, escriu el seu festeig. I en aquest sentit el text és un comiat. I un començament. Perquè hi escriu un desig d’absentar-se, després de xarrupar les escorrialles de la modernitat. Així mateix Celebració també és un llibre sobre les pèrdues, quan el poeta és un roter que treballa en una llengua arrendada, terra prima que no és seva. Carn precària. Perquè treballa des del desconcert i la incertesa, sacsa la seca pròpia exigüitat en una mena de confabulació insolent. Com si posàs en dansa les arrels més fondes. Només amb paraules. Sense conviccions”.

Si és així, puc estar satisfet.

Segueixo amb les lectures reveladores. En una presentació de l’edició gallega que es va fer l’any passat aquí a Barcelona, ​​Luisa Castro va assenyalar que la novetat del llibre consistia en què l’oblit era vist com una oportunitat i no com una condemna. En aquest sentit, no em puc resistir a explicar una anècdota històrica del meu país. Entre l’interior de Galícia i el nord de Portugal transcorre un riu que els gallecs anomenem Limia i els portuguesos Lima. Durant la conquesta romana de la Gallaecia, en aquell moment la fi del món conegut, les tropes romanes el van identificar amb el Leteu, el riu de l’Hades que provocava la pèrdua de la memòria a tot aquell que el creués; i es negaven a avançar. Es diu que el general Dècim Juni Brut va haver de travessar el riu en primer lloc i, des de l’altra banda, cridar els seus soldats pel seu nom per demostrar que encara podia recordar. Només així es va poder completar la conquesta de Galícia. I, penso jo, potser això és justament el que Celebració proposa: travessar el riu, atrevir-se a creuar-lo, tot i sabent que alguna cosa de nosaltres pot quedar enrere.

Res més per part meva. Ara Adrià, Míriam i jo us llegirem alguns poemes a tres veus en català i en gallec. Moltes gràcies per venir i tant de bo us agradi aquesta Celebració.

Gràcies.

Gonzalo Hermo

3era. “Trobada” de poesía y alfarería en La Galera

Les fotografies són de @RoserArques

Cartell de Qüestions.cst

En el mes de junio y por tercer año consecutivo se han celebrado las bodas de la alfarería y la poesía. La “Trobada de poesia i terrissa” de este año ha contado con la participación de  Laura Borràs directora de les Lletres Catalanes, que, para abrir el acto, leyó esta cita de la poeta greega Kiki Dimoulà:

“Una pregunta angustiosa que se plantea a menudo es si en la época en que vimos la poesía sirve para alguna cosa. Creo que  sirve como sirve la vela que encendemos al entrar en una ermita desierta y abandonada de la que han huído todos los santos. La poesía es útil a los que la aman porque en ella encuentran pedacitos rotos de su alma”….”En definitiva, sirve a la lengua. La rescata de los grandes contenedores de la prisa y la trasvasa con respeto al pequeño frasco de la bendición: la existencia solo necesita beber un sorbo. En una palabra, la poesía ayuda como ayuda una gota de calmante en un océano de tristeza. No es poca cosa, ”

Una vez más, en el taller de  Joan Cortiella, en La Galera, los alcaduces trasvasaron  las palabras benignas y luminosas de los poetas para calmar nuestra sed de belleza, y los versos rodaron entre el ruído del torno y el del barro que tomaba forma entre las manos expertas del maestro alfarero.

En este 3er. encuentro hubo también un espacio para la sorpresa y esta fue el estreno de un vino blanco presentado por  Jaume Serra, de la bodega Ficaria vins  (La Figuera, Priorat). Un vino madurado en las jarras hechas por  Joan Cortiella i que en su nombre Irur (que en íbero  significa “tres) cerraba el círculo de  la triple alianza de las fuerzas que se convocan en  La Galera en este recital único, especial y diferente: alfarería, poesía y vino.

Mirad el vídeo que enos hizo Eva Mascarell:

¡Hasta el año q próximo!

¿Qué sorpresas nos aportará la Cuarta “Trobada”?

 

Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies