Cinc anys fent llibres

El 30 d’octubre de 2018 vam celebrar el cinquè aniversari de Godall Edicions al teatre de la companyia La Perla29, a la Biblioteca de Catalunya, envoltats dels nostres autors, traductors i col·laboradors, de bons amics, d’editors, periodistes i gent del món de la literatura, la cultura i les arts en general. I l’editora de Godall Edicions, Matilde Martínez Sallés, després d’un entusiasta discurs de la presidenta d’Editors.cat, Montse Ayats, va agrair aquests cinc anys amb les paraules següents:

“Vaig començar aquest ofici d’editora després d’una llarga vida com a professora i una curta però intensa vida com a autora en una editorial molt potent de didàctica de llengües estrangeres. I si no arriba a ser per l’empenta d’un company d’aquesta editorial, potser mai no m’hauria llançat a aquest món de fer llibres.

Quan m’hi vaig posar, tenia molt clars alguns objectius modestament ambiciosos: volia editar els llibres que a mi m’agradaria llegir, volia editar llibres que no passessin de moda, volia cuidar molt els llibres com a objectes, editar-los sense pressa, i volia que tothom qui col·laborés amb la meva editorial s’hi sentís a gust, no només per l’aspecte més personal d’un bon ambient de treball, sinó també perquè tothom cobrés el que és just i, a més, ho cobrés aviat. No estava ni estic gens d’acord amb determinades pràctiques que són una mica habituals en el món de l’edició: un amic fa un favor perquè és amic; un altre, per fer-se visible, no cobra la feina; a un altre li demano un article gratis (per a un llibre que es vendrà) per allò que així és farà conèixer; preus? au, no, demanes massa, ja saps com està el sector; contractes? els mínims o lleonins; drets d’autor? Connais pas! Després d’anys lluitant pels drets laborals dels professors i pels drets econòmics i morals com a autora, no volia contribuir a la precarització dels treballadors de la cultura ni al menysteniment material ni moral dels autors. Per la meva experiència, considero que les relacions personals, basades en l’empatia i en el respecte a les condicions laborals dels que hi treballen, són l’actiu més important per dur a terme qualsevol projecte.

Ens agrada establir complicitats i sinèrgies amb projectes arrelats al territori: el centre Quim Soler, la literatura i el vi d’El Molar (Priorat); la Fira del llibre d’Ares del Maestrat; les Jornades Musicals de l’ermita de la pietat d’Ulldecona; i el mestre terrisser Joan Cortiella de La Galera (El Montsià), amb qui cada any organitzem la Trobada de Poesia i Terrissa.

Tot el que fem es pot resumir en un lema: Resistir, construir, compartir. Crec que el vaig sentir dir una vegada a la Marina Garcés, ja fa molts anys, i me’l vaig fer meu de seguida. Ara hi vull afegir dos verbs més: Estimar i curar.

Els començaments no van ser fàcils perquè m’havia llançat a un món que només coneixia de forma perifèrica i, a sobre, en plena crisi econòmica. Però a poc a poc, al voltant de Godall Edicions s’ha anat teixint una xarxa de felices complicitats: un amic que havia viscut a Corea ens va recomanar els llibres de Kim Ae-ran, una poeta em va enviar un manuscrit del que em vaig enamorar i que va ser el germen de la col·lecció Cadup, un traductor em va recomanar una obra , un autor, una altra. En festivals de poesia he conegut poetes que m’han emocionat i he pogut publicar-los… També han anat sorgint projectes amb col·laboradors de luxe: La Perla29, Paper de vidre. Amb el temps hem trobat, i ho vull agrair, el suport de les llibreries —l’últim esglaó entre l’autor i el lector—, i també el dels mitjans de comunicació que sovint han fet visible els nostres llibres… I així s’ha anat confegint el catàleg que ara teniu a les mans, 38 llibres i 3 més que estan en camí. I així és com el públic lector ha començat a creure i a confiar en el que fem.

Sé que anem a contracorrent en un mercat en què gairebé només es valoren les novetats i el consum ràpid, però tot i així estic contenta perquè el projecte de Godall Edicions continua creixent i expandint-se amb projectes de futur, fidels als objectius dels nostres inicis. És a dir, volem continuar creixent però no a qualsevol preu. Volem créixer sostingudament, a poc a poc, comercialment —no som una ONG, som una empresa—, però també artesanalment, cuidant molt tots els autors, cuidant molt tots els libres. Però per poder créixer, encara que sigui a poc a poc, hem d’arribar a més lectors. Estic segura que aquests existeixen i cal descobrir-los, però també cal que ens descobreixin.

Llegiu , compreu, regaleu, comenteu, recomaneu llibres de Godall Edicions. Així podrà créixer aquest projecte al qual us convido amb entusiasme que en formeu part.

Moltes gràcies.»

 

L’equip de Godall al complet som cinc persones: Tina Vallès (editora de taula), Xavi Simó (dissenyador i maquetista) Fèlix Rabal i Núria Garriga (logística) i l’editora, Matilde Martínez Sallés. Tots cinc vam brindar per una llarga vida a GodallEdicions.

A la festa, la Susanna Sebastià va llegir poemes del poetes de Godall, la PortàtilFM i Joan Garriga i Marc Serra hi van posar la música, vam menjar, entre altres menges, pastissets vinguts expressament del Forn Sant Salvador de Godall, vam beure vi del Centre Quim Soler, vam xerrar i vam ballar.

Més llibres, més lliures.

I que per molt anys ho puguem anar celebrant amb la mateixa empenta i alegria!

Podeu veure les fotografies de la festa si cliqueu aquí.

 

Dos autores y un actor dentro de un paréntesis.

Presentábamos la traducción al castellano de  El paréntesis más largo de Tina Vallès,  hecha per Gonzalo Torné y disfrutamos de unas horas de conversación inteligente sobre creación, traducción, literatura y oralidad.

Además, un actor, Nil Martí López, nos regaló la lectura bordada con talento y humor de un par de cuentos del libro .

Fue un paréntesis dentro de otro paréntesis (La libreria No LLegiu) que nos hizo olvidar saludablemente la barahúnda que nos agitaba el mes de diembre pasado.

 

 

 

 

Tina Vallès: una escritora de largo alcance

Narradora para niños, jóvenes y adultos, traductora, bloguera, columnista  y co-editora de una revista digital dedicada a los cuentos para adultos en la que periódicamente se presentan obras inéditas y clásicas de este género,  comprometida con la buena escritura, la que no pasa de moda, no elige caminos ni éxitos fáciles.

Esta es Tina Vallès , una escritora con mucho recorrido  y también de largo alcance. Y que nos gusta mucho.

Hemos querido publicar la traducción de uno de sus libros más interesantes, El paréntesis más largo, un conjunto de narraciones cortas (con el que ganó en 2012 el Premi Mercè Rodoreda, el premio más prestigioso de cuentos para adultos en catalán) porque pensamos que Tina Vallès tiene que ser conocida más allá del ámbito de los lectores en catalán. Cuando estábamos haciendo las gestiones para la traducción y publicación de El paréntesis… se dio la feliz circunstancia de que le publicaron la traducción de otro libro suyo más reciente: La memoria del árbol, premio Anagrama de novela 2017. Si esta  ha sido la puerta de entrada para que el público lector en español conozca a esta gran escritora, con El paréntesis más largo, este mismo público puede degustar una panorámica más amplia de las muchas y ricas facetas que su escritura nos ofrece.

Los diecisiete cuentos que configuran El paréntesis más largo  tienen como nexo común los delirios, las obsesiones o la lucidez que precede a la toma de decisión de unos personajes obligados a hacer un pausa en su rutina. Dice la autora que ella siempre parte de imágenes y no de palabras. En este libro, la imaginamos saliendo de su casa, armada de un radar parabólico y rastreando con él todos los rincones. Primero, mira. Luego, con una lupa como de ojo de búho, observa todos los detalles incluso los más escondidos. Finalmente, dispara. Es decir, coge el escalpelo de cirujana y escribe. Y entonces nos devuelve lo que ha visto a trocitos, imaginado, alargado, condensado. El resultado de esta operación es una colección de estampas y de voces diversas –porque ella es también una escritora de oído, de mucha oralidad– con toques de ironía y de humor, que retratan los entresijos de nosotros, los humanos, en nuestra vida cotidiana. Diecisiete cuentos en los que Tina Vallès muestra su innegable maestría. Maestría del lenguaje –un fértil y tensionado dominio entre fuerzas opuestas: realismo e imaginación; sensibilidad y distanciamiento; complejidad y sencillez– y maestría en la técnica del relato corto.

De todo esto hablamos el pasado 28 de noviembre en la presentación de El Paréntesis más largo en La Central de Callao en Madrid, donde tuvimos el lujo de escuchar a la actriz Katia Klein que bordó la lectura de dos de los cuentos de Tina.

*Fotografías de Manuel González @manugongo

Este próximo martes 12 de diciembre presentaremos el libro en la Librería No Llegiu de Barcelona con la autora y su traductor Gonzalo Torné. No es fácil traducir dos lenguas próximas, pero él lo ha logrado y ha transmitido los matices y los giros del original catalán en un español que fluye como si no fuera traducido. También allí contaremos la colaboración del actor Nil Martín López para la lectura de los relatos.

El paréntesis más largo permite conocer una de las escritoras más libres, independientes y consistentes de la narrativa catalana actual. Estamos seguros de que los lectores lo disfrutarán, lo recomendarán y esperarán sus nuevas publicaciones  con tanto interés como las esperamos nosotros. Porque Tina Vallès tiene aún mucho para contarnos y para sorprendernos.

3era. “Trobada” de poesía y alfarería en La Galera

Les fotografies són de @RoserArques

Cartell de Qüestions.cst

En el mes de junio y por tercer año consecutivo se han celebrado las bodas de la alfarería y la poesía. La “Trobada de poesia i terrissa” de este año ha contado con la participación de  Laura Borràs directora de les Lletres Catalanes, que, para abrir el acto, leyó esta cita de la poeta greega Kiki Dimoulà:

“Una pregunta angustiosa que se plantea a menudo es si en la época en que vimos la poesía sirve para alguna cosa. Creo que  sirve como sirve la vela que encendemos al entrar en una ermita desierta y abandonada de la que han huído todos los santos. La poesía es útil a los que la aman porque en ella encuentran pedacitos rotos de su alma”….”En definitiva, sirve a la lengua. La rescata de los grandes contenedores de la prisa y la trasvasa con respeto al pequeño frasco de la bendición: la existencia solo necesita beber un sorbo. En una palabra, la poesía ayuda como ayuda una gota de calmante en un océano de tristeza. No es poca cosa, ”

Una vez más, en el taller de  Joan Cortiella, en La Galera, los alcaduces trasvasaron  las palabras benignas y luminosas de los poetas para calmar nuestra sed de belleza, y los versos rodaron entre el ruído del torno y el del barro que tomaba forma entre las manos expertas del maestro alfarero.

En este 3er. encuentro hubo también un espacio para la sorpresa y esta fue el estreno de un vino blanco presentado por  Jaume Serra, de la bodega Ficaria vins  (La Figuera, Priorat). Un vino madurado en las jarras hechas por  Joan Cortiella i que en su nombre Irur (que en íbero  significa “tres) cerraba el círculo de  la triple alianza de las fuerzas que se convocan en  La Galera en este recital único, especial y diferente: alfarería, poesía y vino.

Mirad el vídeo que enos hizo Eva Mascarell:

¡Hasta el año q próximo!

¿Qué sorpresas nos aportará la Cuarta “Trobada”?

 

Presentació «Corre, pare, corre!» a la Casa Àsia

El 28 de febrer, a la Casa Àsia, es va presentar el recull de contes de Kim Ae-ran Corre, pare, corre! en una sala plena de lectors amb ganes de fer un tast de literatura coreana.

Amb l’acollida generosa del director de l’entitat, Rafael Bueno, els cinc presentadors van parlar des de diferents angles de l’obra l’autora coreana. L’editora de Godall Edicions, Matilde Martínez, va explicar com va descobrir aquesta autora en francès i en anglès, com la van sorprendre i agradar les històries que explicava i per què va decidir-se a publicar-la en català i en castellà. Manel Ollé, professor d’història i cultura xinesa de la UPF, va relacionar l’estil de Kim Ae-ran amb els contes d’Ian McEwan, el teatre de Lluïsa Cunillé i fins i tot amb la ironia de Temps moderns de Charles Chaplin. Esther Torres Simón, traductora del coreà i del japonès i investigadora de la URV, ens va fer saber que la literatura coreana és molt potent però que no té prou traductors per poder ser coneguda a Occident. I Mihwa Jo, professora de coreà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i traductora del llibre juntament amb Alba Cunill, ens va parlar de les dificultats de traduir del coreà al català, i com per a algunes de les frases s’hi havia estat fins i tot dies per trobar la forma de transmetre’ns tota la intenció de l’autora.

Els cinc presentadors de l’acte, doncs, van estar d’acord a afirmar que Kim Ae-ran és una escriptora magistral que al llibre Corre, pare, corre! barreja lucidesa, realisme, imaginació, dispersió i concentració en dosis exactes. I és que el paisatge exterior i interior que retraten els seus contes sedueixen el lector, així com també els personatges que hi circulen: joves i nens que viuen amb unes ferides que accepten fins i tot amb humor, unes ferides que volen oblidar per seguir endavant en la jungla del capitalisme més salvatge del Seul suburbial, on tothom està sol i on no hi ha res que sigui fàcil.

Kim Ae-ran és una gran escriptora i a Godall Edicions ens fa molt feliços haver-li pogut fer un lloc a les llibreries catalanes. Coneixeu-la. Segur que a vosaltres també us seduirà.

Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies