A l’Espolsada va ser una festassa

Quan una llibretera lluitadora, llegidor i engrescadora  presenta el primer llibre d’una bona amiga fotògrafa, cosidora, interiorista i escriptora (és a dir, artista) l’acte només pot ser una festassa.

I això és el que va passar a l’Espolsada el passat 12 de desembre quan la Fe Fernández va presentar “Ruderals” de la Caterina Pérez . La llibreria es va omplir de complicitats i d’escalfor per acollir l’obra d’aquesta escriptora novella que , ja ho veureu, farà camí.

Ruderals

 

Fotografies de la presentació a l’Espolsada (10/12/21021)

 

Cinc anys fent llibres

El 30 d’octubre de 2018 vam celebrar el cinquè aniversari de Godall Edicions al teatre de la companyia La Perla29, a la Biblioteca de Catalunya, envoltats dels nostres autors, traductors i col·laboradors, de bons amics, d’editors, periodistes i gent del món de la literatura, la cultura i les arts en general. I l’editora de Godall Edicions, Matilde Martínez Sallés, després d’un entusiasta discurs de la presidenta d’Editors.cat, Montse Ayats, va agrair aquests cinc anys amb les paraules següents:

“Vaig començar aquest ofici d’editora després d’una llarga vida com a professora i una curta però intensa vida com a autora en una editorial molt potent de didàctica de llengües estrangeres. I si no arriba a ser per l’empenta d’un company d’aquesta editorial, potser mai no m’hauria llançat a aquest món de fer llibres.

Quan m’hi vaig posar, tenia molt clars alguns objectius modestament ambiciosos: volia editar els llibres que a mi m’agradaria llegir, volia editar llibres que no passessin de moda, volia cuidar molt els llibres com a objectes, editar-los sense pressa, i volia que tothom qui col·laborés amb la meva editorial s’hi sentís a gust, no només per l’aspecte més personal d’un bon ambient de treball, sinó també perquè tothom cobrés el que és just i, a més, ho cobrés aviat. No estava ni estic gens d’acord amb determinades pràctiques que són una mica habituals en el món de l’edició: un amic fa un favor perquè és amic; un altre, per fer-se visible, no cobra la feina; a un altre li demano un article gratis (per a un llibre que es vendrà) per allò que així és farà conèixer; preus? au, no, demanes massa, ja saps com està el sector; contractes? els mínims o lleonins; drets d’autor? Connais pas! Després d’anys lluitant pels drets laborals dels professors i pels drets econòmics i morals com a autora, no volia contribuir a la precarització dels treballadors de la cultura ni al menysteniment material ni moral dels autors. Per la meva experiència, considero que les relacions personals, basades en l’empatia i en el respecte a les condicions laborals dels que hi treballen, són l’actiu més important per dur a terme qualsevol projecte.

Ens agrada establir complicitats i sinèrgies amb projectes arrelats al territori: el centre Quim Soler, la literatura i el vi d’El Molar (Priorat); la Fira del llibre d’Ares del Maestrat; les Jornades Musicals de l’ermita de la pietat d’Ulldecona; i el mestre terrisser Joan Cortiella de La Galera (El Montsià), amb qui cada any organitzem la Trobada de Poesia i Terrissa.

Tot el que fem es pot resumir en un lema: Resistir, construir, compartir. Crec que el vaig sentir dir una vegada a la Marina Garcés, ja fa molts anys, i me’l vaig fer meu de seguida. Ara hi vull afegir dos verbs més: Estimar i curar.

Els començaments no van ser fàcils perquè m’havia llançat a un món que només coneixia de forma perifèrica i, a sobre, en plena crisi econòmica. Però a poc a poc, al voltant de Godall Edicions s’ha anat teixint una xarxa de felices complicitats: un amic que havia viscut a Corea ens va recomanar els llibres de Kim Ae-ran, una poeta em va enviar un manuscrit del que em vaig enamorar i que va ser el germen de la col·lecció Cadup, un traductor em va recomanar una obra , un autor, una altra. En festivals de poesia he conegut poetes que m’han emocionat i he pogut publicar-los… També han anat sorgint projectes amb col·laboradors de luxe: La Perla29, Paper de vidre. Amb el temps hem trobat, i ho vull agrair, el suport de les llibreries —l’últim esglaó entre l’autor i el lector—, i també el dels mitjans de comunicació que sovint han fet visible els nostres llibres… I així s’ha anat confegint el catàleg que ara teniu a les mans, 38 llibres i 3 més que estan en camí. I així és com el públic lector ha començat a creure i a confiar en el que fem.

Sé que anem a contracorrent en un mercat en què gairebé només es valoren les novetats i el consum ràpid, però tot i així estic contenta perquè el projecte de Godall Edicions continua creixent i expandint-se amb projectes de futur, fidels als objectius dels nostres inicis. És a dir, volem continuar creixent però no a qualsevol preu. Volem créixer sostingudament, a poc a poc, comercialment —no som una ONG, som una empresa—, però també artesanalment, cuidant molt tots els autors, cuidant molt tots els libres. Però per poder créixer, encara que sigui a poc a poc, hem d’arribar a més lectors. Estic segura que aquests existeixen i cal descobrir-los, però també cal que ens descobreixin.

Llegiu , compreu, regaleu, comenteu, recomaneu llibres de Godall Edicions. Així podrà créixer aquest projecte al qual us convido amb entusiasme que en formeu part.

Moltes gràcies.»

 

L’equip de Godall al complet som cinc persones: Tina Vallès (editora de taula), Xavi Simó (dissenyador i maquetista) Fèlix Rabal i Núria Garriga (logística) i l’editora, Matilde Martínez Sallés. Tots cinc vam brindar per una llarga vida a GodallEdicions.

A la festa, la Susanna Sebastià va llegir poemes del poetes de Godall, la PortàtilFM i Joan Garriga i Marc Serra hi van posar la música, vam menjar, entre altres menges, pastissets vinguts expressament del Forn Sant Salvador de Godall, vam beure vi del Centre Quim Soler, vam xerrar i vam ballar.

Més llibres, més lliures.

I que per molt anys ho puguem anar celebrant amb la mateixa empenta i alegria!

Podeu veure les fotografies de la festa si cliqueu aquí.

 

Elogi de la poesia que no passa de moda

Vam començar a publicar poesia perquè ens vam enamorar, sí, literalment, “enamorar”, del manuscrit que ens havia fet arribar la Maria Dolors Coll Magrí. D’aquest enamorament, aquest dir-nos: això s’ha de publicar, ho volem publicar! , va sorgir la col·lecció #cadup que ha anat creixent poc a poc, amb cura i a cop d’enamoraments successius fins a conformar una sínia de 10 llibres preciosos.

Rostoll, el nostre primer #cadup, és un llibre intensíssim, brillant, magnífic, del qual se n’ha fet poc ressó. Va passar bastant desapercebut als cronistes oficials, ni tans sols va merèixer ser citat en un llibre que repassava els primers quinze anys de poesia catalana al segon mil·leni ( tot i que hi havia un capítol dedicat especialment als poetes de les terres de ponent, d’on és l’autora ) Ja sabem que no es pot abarcar tot i que les editorials petites – i quan vam publicar Rostoll erem una editorial diminuta- passen desapercebudes als focus mediàtics.

Tres anys després de la seva primera edició, és un orgull i una alegria anunciar-vos la seva segona reimpressió. No hem volgut dir -ne “edició” perquè no estem d’acord en anunciar com a edició allò que és una reimpressió. Morirem d’un atac de coherència, ens direu, potser sí , però de moment ens és difícil fer coses que no ens agraden ni creiem saludables per al món editorial.  Aquesta reimpressió vol dir que s’han venut tots els exemplars de la primera tirada i que considerem que val molt la pena que el llibre seguiexi rodant i que no desapegui de les lleixes de les llibreries i passi a la categoria de “exhaurit”, “introbable”, “descatalogat”. A Godall volem fer llibres dels que no passen de moda, llibres consistents que es puguin defensar i recomanar anys després d’estar editats. Com aquest.

Amants de la bona poesia, la que no és esclava de la novetat, la que no passa de moda -perquè es fonda i consistent i intensa i treballada- si encara no coneixeu aquest llibre de la Maria Dolors Coll Madrí, sou afortunats perquè ara teniu l’ocasió de descobrir-lo!

 

Aquí us deixem us els enllaços a la informació sobre el llibre i sobre l’autora.

 

Ropa limpia tendida al sol

Este es el texto que el poeta José Antonio Jiménez Navarro leyó en la presentación de la traducción del libro de poemas “Y Dios en algún lugar” de Sònia Moll.

Gracias, José Antonio por prestárnoslos para que lo publiquemos aquí:

 

LOS POEMAS DE SÒNIA MOLL

La primera impresión que tenemos al leer los poemas de Sònia Moll es de limpieza. Ella misma ha utilizado en algún lugar una imagen que a mí me parece muy precisa: Los sentimientos y las emociones que maneja el poeta son la ropa sucia y los que nos ofrece el poema es ya la ropa lavada y tendida. Esta sensación de ropa tendida, de ropa tendida al sol, diría yo, la tenemos ante los textos de Sònia.

Otra característica muy próxima a ésta es el hecho de que su escritura fluye con una naturalidad sorprendente. Yo creo que todo buen poeta ejerce un dominio sobre la lengua y la fuerza para conducirla al terreno que le interesa, pero sólo algunos consiguen que ese esfuerzo no se note, que pase desapercibido al lector.

Decía María Zambrano hablando de la poesía de Clara Janés que su palabra emerge del silencio, pero sin romperlo; yo creo que la palabra de Sònia Moll tiene también esta peculiaridad porque sucede sin violencia, sin aparente esfuerzo.

El segundo asunto que quería comentar es el siguiente: en sus poemas o por debajo de sus poemas encontramos lo que podríamos llamar una voz…, y creo que esto es importante porque no todos los poetas tienen o transmiten una voz. Algunos alcanzan una peculiar manera de decir, un estilo, un mundo propio con sus imágenes y sus símbolos, que ya es mucho, pero no una voz, esa sustancia que aparece adherida a las palabras y que nos trae, desde el fondo, noticias del sujeto que habla, no de su peripecia vital sino de su textura humana. Dice Antonio Gamoneda que la poesía no es literatura, es verdad. Yo creo que esto se nota mucho en el caso de Sònia porque ella se implica profundamente e implica toda su biografía, la vida que lleva a sus espaldas, en lo que escribe. Y de ello, y de sus dotes literarias, naturalmente, se deriva que uno se sienta bien al lado de esa voz, porque es una voz que acoge, que acompaña, una voz que viene, por así decirlo, como debe venir toda poesía verdadera, de una hipotética fundación de lo humano.

Lo que no quiere decir, ni mucho menos, que nos cuente las cosas que queremos oír. De hecho, para mí, I Déu en algún lloc, Y Dios en algún lugar, además de un homenaje a la madre y de muchas otras cosas, es también un viaje de ida y vuelta a los infiernos. La enfermedad que describe el libro y que desconecta del mundo a la madre, no deja de ser un símbolo de la condición de nuestra vida y de nuestra desaparición. Y en el laberinto que también aparece en el libro, no solo están la madre y la hija, sino que estamos todos porque ese laberinto es nuestra existencia, y es inútil buscar una salida: sólo cabe seguir caminando y, despreocupadamente, mirar al cielo de vez en cuando.

Yo creo – y con esto acabo- que en última instancia, el libro de Sònia es un libro sobre la identidad y la fragilidad humanas, y sobre cómo la identidad se sustenta fundamentalmente en el amor, ya sea el amor materno-filial, el amor erótico o el amor a Dios, que son los tres tipos de amor que aparecen en el libro. Las preguntas que, en definitiva, nos formula este libro son, aproximadamente, como las que siguen: ¿Qué somos? ¿Memoria? ¿Emociones? ¿Deseo? ¿De qué estamos hechos? Nuestra sustancia última, ¿no es el amor? Si a través del amor el otro nos dice quienes somos, cuando los puntales de amor que sustentan nuestra vida se desmoronan, cómo podemos mantenernos en pie? ¿Es posible, para librarnos de esa presión de la realidad, un amor sin limitaciones terrestres, un amor en la eternidad?

Y la virtud de este libro, la virtud de Sònia Moll, es transformar toda esta gravedad, toda la angustia que nos transmiten estas preguntas, a través de su escritura serena, equilibrada, limpia, y a través de su voz, que es una voz de compañía, en placer estético y en una sensación de verdad y de encuentro que nos ayuda, aunque sea sólo un poco, a vivir la vida.

José Antonio Jiménez Navarro.

Barcelona, mayo de 2017.

 

 

Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies