Entrar a la Galera demana creuar-ne el barranc del mateix nom mentre, davant, s’aguaita una torre. Data del XIV, quan el bisbe de Tortosa, en plena disputa amb l’ordre hospitaler, manà construir-la per defensar els límits d’ambdós termes, vila i bisbat. El barranc, frontera natural, ve creuat per un pont –vell camí reial cap a València, antiga Via Augusta– que el 1938, quan va ser bombardejat, hauria complit sis-cents anys. El barranc, natura; la torre, cultura: símbols, els dos, d’esta vila de la comarca del Montsià.
Un element fa apujar la vista, l’altre tempta cap avall: fermant-se al sòl d’entremig, els “sapos” o galerencs s’han dedicat, de sempre, a treballar la terra. Cultivant-la, o fent-ne terrisa: el municipi de fronteres ha fet de la producció i qualitat de la seua ametla, oli i ceràmica senyes d’identitat a tota la comarca. És per això que, des de fa més de dos dècades, la terrissa pren el poble, un cap de setmana l’any, en una molt celebrada Fira.
Sempre al Montsià, la població veïna de Godall dóna nom a la casa editorial que ha dedicat precisament a una terrissa tradicional de la Galera –el cadup– una de les seues col·leccions. I és resseguint este corriol que ha nascut la I trobada de poesia i terrissa.
Organitzat pel terrisser Joan Cortiella i Godall Edicions amb la col·laboració de La Rabera Eclèctica i el Centre Quim Soler, la trobada va tindre lloc el passat 9 de maig. L’obrador va unir fang i veu, forma i imatge, fabricació i evocació. En definitiva: cadups i versos.
“Escribir… …Abrirme el aria en canal, enferma de tanto hurgar en ella con los cariños sin esterilizar. Romper la crisálida del atabal En que se incuba el silencio.”
Emilia Conejo. (Minuscularidades)
El encuentro se hizo en Enclave de Libros, gracias a la madeja volandera de Emilia Conejo, nuestra amiga común, que, aunque no estaba, estuvo.
Y lo contaré parafraseando sus versos:
Fue el sábado 23 de sptiembre. Dos poetas, Maria Garcia Zambrano y Sònia Moll Gamboa, que se han hurgado en el alma, inflamada de cariños sin esterilizar hablaron largamente. La una, de cómo los versos de la otra iluminaban los suyos propios, y se enredaban en hilos e imágenes comunes; la otra, de sus dudas, sombras y descubrimientos en la travesía dolorosa donde germinó su libro cuya traducción y edición bilingüe presentábamos.
María y Sònia fueron dos voces que latieron al unísono y nos dejaron sin respiración en muchos momentos, tan intenso fue su abrirse en canal.
Esta noche se tejieron hebras de luz, prendieron complicidades, iluminaron ríos subterráneos.
Y la editora lo vivó todo, emocionada y feliz.
Una vez más la noche había sido nuestra, de todas las mujeres, porque dos poetas poderosas se habían atrevido a romper con palabras de obsidiana los cofres de tantos silencios.
El text que reproduïm més avall és el que va llegir-nos Gonzalo Hermo el dia de la presentació de la versió bilingüe del seu llibre Celebracióa la Llibreria Documenta:
TRAVESSAR EL RIU
En primer lloc, vull agrair-vos que sigueu avui aquí, acompanyant-me en aquesta aventura que ha portat Celebració de l’Atlàntic al Mediterrani sense passar pel centre de la Península. No és fàcil que un poeta gallec sigui publicat en català (tampoc ho és a l’inrevés), i menys encara quan no ha estat traduït prèviament al castellà; per això vull agrair-li a la Matilde Martínez, de Godall Edicions, que cregués en aquest llibre i que ho fes, a més a més, abans que li arribés el premi de la crítica gallega i el premi nacional. La seva aposta per ell ha estat decidida des del principi. També vull agrair-li a l’Adrià l’esforç que ha posat en traduir-lo i en traslladar la cadència del gallec al català; estic molt content amb la seva feina. I, per descomptat, a la Míriam, a qui jo llegia al meu pis d’estudiant a Santiago als divuit anys i de la qual vaig aprendre que la poesia ha de prescindir del que és suau per tocar el lector, per entrar en ell i agitar-lo per dins.
Celebració va ser escrit durant l’any dos mil catorze, en una etapa una mica convulsa de la meva vida. És un llibre sobre el qual encara em costa parlar, potser perquè el vaig escriure des d’una espècie d’intuïció, renunciant a controlar el poema, deixant-me portar. La sensació que tenia mentre escrivia es reflecteix en la cita d’Antonio Gamoneda que precedeix el llibre i que diu així: “he llegado, por fin; éste no es mi lugar, pero he llagado”. Efectivament, havia arribat a un lloc desconegut. Des que va ser publicat fins avui, alguns lectors i crítics m’han fet arribar les seves impressions i m’han ajudat a comprendre el llibre. És una situació estranya: jo l’he escrit però he necessitat la lectura de la gent per completar el seu sentit. Per això celebro que Celebració arribi avui al públic català: crec que, gràcies a vosaltres, podré finalment acabar el trencaclosques.
En aquest sentit, no em resisteixo a recuperar un fragment de l’epíleg que el Sebastià Perelló ha escrit per a aquesta edició i que us recomano, perquè és un text amb valor literari en si mateix. Diu el Sebastià:
“Per això Gonzalo Hermo, després del Crac de la seva primera obra, on havia passat comptes amb la desferra de la tradició i els seus grans relats, i tenia més pues que un eriçó, perquè parlava des d’una certa audàcia ferotge, escriu el seu festeig. I en aquest sentit el text és un comiat. I un començament. Perquè hi escriu un desig d’absentar-se, després de xarrupar les escorrialles de la modernitat. Així mateix Celebració també és un llibre sobre les pèrdues, quan el poeta és un roter que treballa en una llengua arrendada, terra prima que no és seva. Carn precària. Perquè treballa des del desconcert i la incertesa, sacsa la seca pròpia exigüitat en una mena de confabulació insolent. Com si posàs en dansa les arrels més fondes. Només amb paraules. Sense conviccions”.
Si és així, puc estar satisfet.
Segueixo amb les lectures reveladores. En una presentació de l’edició gallega que es va fer l’any passat aquí a Barcelona, Luisa Castro va assenyalar que la novetat del llibre consistia en què l’oblit era vist com una oportunitat i no com una condemna. En aquest sentit, no em puc resistir a explicar una anècdota històrica del meu país. Entre l’interior de Galícia i el nord de Portugal transcorre un riu que els gallecs anomenem Limia i els portuguesos Lima. Durant la conquesta romana de la Gallaecia, en aquell moment la fi del món conegut, les tropes romanes el van identificar amb el Leteu, el riu de l’Hades que provocava la pèrdua de la memòria a tot aquell que el creués; i es negaven a avançar. Es diu que el general Dècim Juni Brut va haver de travessar el riu en primer lloc i, des de l’altra banda, cridar els seus soldats pel seu nom per demostrar que encara podia recordar. Només així es va poder completar la conquesta de Galícia. I, penso jo, potser això és justament el que Celebració proposa: travessar el riu, atrevir-se a creuar-lo, tot i sabent que alguna cosa de nosaltres pot quedar enrere.
Res més per part meva. Ara Adrià, Míriam i jo us llegirem alguns poemes a tres veus en català i en gallec. Moltes gràcies per venir i tant de bo us agradi aquesta Celebració.
Vam començar a publicar poesia perquè ens vam enamorar, sí, literalment, “enamorar”, del manuscrit que ens havia fet arribar la Maria Dolors Coll Magrí. D’aquest enamorament, aquest dir-nos: això s’ha de publicar, ho volem publicar! , va sorgir la col·lecció #cadup que ha anat creixent poc a poc, amb cura i a cop d’enamoraments successius fins a conformar una sínia de 10 llibres preciosos.
Rostoll, el nostre primer #cadup, és un llibre intensíssim, brillant, magnífic, del qual se n’ha fet poc ressó. Va passar bastant desapercebut als cronistes oficials, ni tans sols va merèixer ser citat en un llibre que repassava els primers quinze anys de poesia catalana al segon mil·leni ( tot i que hi havia un capítol dedicat especialment als poetes de les terres de ponent, d’on és l’autora ) Ja sabem que no es pot abarcar tot i que les editorials petites – i quan vam publicar Rostoll erem una editorial diminuta- passen desapercebudes als focus mediàtics.
Tres anys després de la seva primera edició, és un orgull i una alegria anunciar-vos la seva segona reimpressió. No hem volgut dir -ne “edició” perquè no estem d’acord en anunciar com a edició allò que és una reimpressió. Morirem d’un atac de coherència, ens direu, potser sí , però de moment ens és difícil fer coses que no ens agraden ni creiem saludables per al món editorial. Aquesta reimpressió vol dir que s’han venut tots els exemplars de la primera tirada i que considerem que val molt la pena que el llibre seguiexi rodant i que no desapegui de les lleixes de les llibreries i passi a la categoria de “exhaurit”, “introbable”, “descatalogat”. A Godall volem fer llibres dels que no passen de moda, llibres consistents que es puguin defensar i recomanar anys després d’estar editats. Com aquest.
Amants de la bona poesia, la que no és esclava de la novetat, la que no passa de moda -perquè es fonda i consistent i intensa i treballada- si encara no coneixeu aquest llibre de la Maria Dolors Coll Madrí, sou afortunats perquè ara teniu l’ocasió de descobrir-lo!
Aquí us deixem us els enllaços a la informació sobre el llibre i sobre l’autora.
El programa “Punt de llibre” de la cadena SER Catalunya del passat 27 de maig va estar dedicat a “Pequeñas historias de banquetes” / “Petites històries de banquets”
Pilar Argudo, Marina Cabanis, Ricardo Martínez i Gonzalo Laguno van conversar amb Marta Gómez Mata i Fèlix Rabal sobre el seu llibre , amb una petita intervenció telefònica de l’editora de Godall Edicions.
Parlar de la poesia del Gonzalo Hermo amb el propi Gonzalo, la Míriam Reyes, l’Adrià Targa i un grapat d’amics: poesia-riu, poesia en temps de muda, poesia que fuig dels tòpics, del cànons i sobre tot, de la nostàlgia; poesia que es juga l’existència a cada síl·laba, a cada pausa. Parlar del ritme dels poemes, de la música dels poemes, del procés de creació dels poemes. Parlar de l’eterna i sempre nova dialèctica entre el fons i la forma. Parlar dels paranys i els reptes de la traducció.
Escoltar les poesies del Gonzalo en gallec cristal·lí, amarat de molses. Escoltar-les en català. Comparar sons, paraules, cadències entre les dues llengües. Escoltar parlar el Gonzalo sobre la seva llengua, sobre els matisos i marques de classe d’aquesta llengua minoritzada.
Enraonar de llengües, de tradicions poètiques.
Aprendre tant sobre coses que no sabíem.
Gaudir de la companyia i el mestratge de bons poetes i bons amics.
Tot això va ser la segona presentació a Barcelona del llibre “Celebració” i va passar a l’Espai Contrabandos, dijous dia 10 de novembre.
És tarda d’abril i a la Llibreria Documenta de Barcelona, en un saló d’actes amb finestrals al pati, una pantalla projecta versos. Assegut, amb l’esguard repartit entre la imatge digital i l’assistència i amb la mà a l’ordinador, Jordi Mas revela, d’un a un, els versos d’alguns dels haikús d’El crit i l’eco.
L’ambient distés no contradiu l’actitud amatent del públic. Escolta el marc i context de Joaquim Sala-Sanahuja (escriptor, traductor, professor i prologuista del llibre), Matilde Martínez Sallés (editora de Godall Edicions, que en narra els per què) i de Josep Cots (el llibreter, que introdueix l’acte). L’explanació de prologuista i autor versa dels inicis de la recepció occidental de gèneres com l’haikú i la tanka; de les perspectives que regala apropar-se a altres cultures, cas aquest del continent asiàtic en general i el Japó en particular; de composició, tècnica i matemàtica en llengua i en poesia.
Clou l’acte la participació dels benvinguts: nouvinguts i habituals, cadupaires, alumnes, col·legues i amistats de l’autor. Debat, intercanvi i comentari, signatura de llibres, degustació de vi D.O. Priorat.
El retrat de Mark Strand s’ho mira des d’una de les quatre parets de la sala. El projecta Matilde Martínez, editora de Godall Edicions, mentre els poetes pugen a escena per recitar el canadenc. És vespre plujós de març a l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries de l’Horiginal al Raval.
Hi intervenen –cadascú des dels seus llenguatges– Ramon Boixeda, Maria Dolors Coll, Manel Guitart, Laura López Granell i Joan Vigó. Ho fan també Josep Maria Capilla, Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino, mitjançant sengles audiovisuals que han enregistrat per excusar l’assistència. I Joan Todó, finalment: el traductor de “Rufaga d’un” comenta la jugada i, tot recitant, clausura l’acte.
A fora, la pluja continua. I ressonen els versos de Mark Strand:
En “Pequeñas historias de banquetes”, el libro que hoy tenemos el orgullo y el placer de presentar, se han materializado largas conversaciones, muchas aportaciones desde distintos ángulos y mucha pasión. Como no podía ser de otro modo, este libro se gestó en varias cenas, alejadas en años unas de otras, y siempre a la luz del vino.
Marta Gómez Mata y Fèlix Rabal Queixalós, sus autores, nos invitan a hacer un atento y detallado recorrido por unos cuantos banquetes famosos de nuestro acervo cultural. Y así, desde el banquete filosófico de Platón hasta el estético “El Somni” del Celler de Can Roca, desfilan en las páginas del libro banquetes surrealistas, fastuosos, frugales, osados, imposibles, o cotidianos. En casi todos ellos, y siguiendo la antigua premisa “In vino veritas”, la palabra fluye, ilumina o dispara, de tal modo que los comensales salen transformados de la experiencia.
Y es que el banquete—es decir, comer en comunidad, beber, brindar y hablar de lo divino y de lo humano— ha sido un escenario recurrente en muchas obras de la filosofía, la literatura, la pintura o el cine occidentales.
¡Brindemos para que el libro guste tanto como a nosotros nos ha gustado publicarlo!.
Són les set i dos minuts de la tarda a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona. Arriben encara persones que s’han decidit a participar de la presentació com a públic, acaben d’asseure’s a la tarima els qui ho fan essent-ne ponents.
Passats deu minuts de càlid rigor empàtic mediterrani, comencem.
En escena, a més dels protagonistes, convidats de luxe. Carles Belda iniciarà l’acte amb la rondalla de com Iban aterra a Godall i interpretarà unes peces que ja són estàndards durant tot l’acte. La Rabera Eclèctica representaran un dels contes del llibre. Màrius Serra amenitzarà i acompanyarà entre reflexions literàries, anècdotes i benvolgut sentit de l’humor.
L’humor i la sensibilitat són, de fet, pràctiques i vestigis que trauran el cap durant tota la vetllada. Sigui en forma de curiositats lingüístiques i aproximació al quotidià calvari intel·lectual del traductor, sigui en forma de corprenedora sinceritat del que ja en porta, d’anys, en el sector, i se les ha vist de tots els colors.
Humor i sensibilitat necessàries per tirar endavant un espai com el Contrabandos, presentat per Jordi Panyella a l’inici de la vetlada. Humor i sensibilitat necessaris, també, per parlar de música i literatura com a forma d’explicar conflictes de l’actualitat.
Frapant i entusiasmant experiència, qualitativament i quantitativa. De nou, gràcies.
Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.
Cadups i versos. 1a trobada de poesia i terrissa
/en Godall, Poesia /por Oriol Fuster Cabrera© Fotografies de Roser Arques
Entrar a la Galera demana creuar-ne el barranc del mateix nom mentre, davant, s’aguaita una torre. Data del XIV, quan el bisbe de Tortosa, en plena disputa amb l’ordre hospitaler, manà construir-la per defensar els límits d’ambdós termes, vila i bisbat. El barranc, frontera natural, ve creuat per un pont –vell camí reial cap a València, antiga Via Augusta– que el 1938, quan va ser bombardejat, hauria complit sis-cents anys. El barranc, natura; la torre, cultura: símbols, els dos, d’esta vila de la comarca del Montsià.
Un element fa apujar la vista, l’altre tempta cap avall: fermant-se al sòl d’entremig, els “sapos” o galerencs s’han dedicat, de sempre, a treballar la terra. Cultivant-la, o fent-ne terrisa: el municipi de fronteres ha fet de la producció i qualitat de la seua ametla, oli i ceràmica senyes d’identitat a tota la comarca. És per això que, des de fa més de dos dècades, la terrissa pren el poble, un cap de setmana l’any, en una molt celebrada Fira.
Sempre al Montsià, la població veïna de Godall dóna nom a la casa editorial que ha dedicat precisament a una terrissa tradicional de la Galera –el cadup– una de les seues col·leccions. I és resseguint este corriol que ha nascut la I trobada de poesia i terrissa.
Organitzat pel terrisser Joan Cortiella i Godall Edicions amb la col·laboració de La Rabera Eclèctica i el Centre Quim Soler, la trobada va tindre lloc el passat 9 de maig. L’obrador va unir fang i veu, forma i imatge, fabricació i evocació. En definitiva: cadups i versos.
Reportatge vídeo de la Irina Gimeno Coso:
Reportatge fotogràfic de Roser Arques:
Abrirse el alma en canal
/en Godall, Poesia /por Matilde MartínezFotografía de Manuel González @manugogno
“Escribir…
…Abrirme el aria en canal, enferma
de tanto hurgar en ella con los cariños
sin esterilizar.
Romper la crisálida del atabal
En que se incuba el silencio.”
Emilia Conejo. (Minuscularidades)
El encuentro se hizo en Enclave de Libros, gracias a la madeja volandera de Emilia Conejo, nuestra amiga común, que, aunque no estaba, estuvo.
Y lo contaré parafraseando sus versos:
Fue el sábado 23 de sptiembre. Dos poetas, Maria Garcia Zambrano y Sònia Moll Gamboa, que se han hurgado en el alma, inflamada de cariños sin esterilizar hablaron largamente. La una, de cómo los versos de la otra iluminaban los suyos propios, y se enredaban en hilos e imágenes comunes; la otra, de sus dudas, sombras y descubrimientos en la travesía dolorosa donde germinó su libro cuya traducción y edición bilingüe presentábamos.
María y Sònia fueron dos voces que latieron al unísono y nos dejaron sin respiración en muchos momentos, tan intenso fue su abrirse en canal.
Esta noche se tejieron hebras de luz, prendieron complicidades, iluminaron ríos subterráneos.
Y la editora lo vivó todo, emocionada y feliz.
Una vez más la noche había sido nuestra, de todas las mujeres, porque dos poetas poderosas se habían atrevido a romper con palabras de obsidiana los cofres de tantos silencios.
Travessar el riu
/en Godall, Poesia /por GodallEl text que reproduïm més avall és el que va llegir-nos Gonzalo Hermo el dia de la presentació de la versió bilingüe del seu llibre Celebració a la Llibreria Documenta:
En primer lloc, vull agrair-vos que sigueu avui aquí, acompanyant-me en aquesta aventura que ha portat Celebració de l’Atlàntic al Mediterrani sense passar pel centre de la Península. No és fàcil que un poeta gallec sigui publicat en català (tampoc ho és a l’inrevés), i menys encara quan no ha estat traduït prèviament al castellà; per això vull agrair-li a la Matilde Martínez, de Godall Edicions, que cregués en aquest llibre i que ho fes, a més a més, abans que li arribés el premi de la crítica gallega i el premi nacional. La seva aposta per ell ha estat decidida des del principi. També vull agrair-li a l’Adrià l’esforç que ha posat en traduir-lo i en traslladar la cadència del gallec al català; estic molt content amb la seva feina. I, per descomptat, a la Míriam, a qui jo llegia al meu pis d’estudiant a Santiago als divuit anys i de la qual vaig aprendre que la poesia ha de prescindir del que és suau per tocar el lector, per entrar en ell i agitar-lo per dins.
Celebració va ser escrit durant l’any dos mil catorze, en una etapa una mica convulsa de la meva vida. És un llibre sobre el qual encara em costa parlar, potser perquè el vaig escriure des d’una espècie d’intuïció, renunciant a controlar el poema, deixant-me portar. La sensació que tenia mentre escrivia es reflecteix en la cita d’Antonio Gamoneda que precedeix el llibre i que diu així: “he llegado, por fin; éste no es mi lugar, pero he llagado”. Efectivament, havia arribat a un lloc desconegut. Des que va ser publicat fins avui, alguns lectors i crítics m’han fet arribar les seves impressions i m’han ajudat a comprendre el llibre. És una situació estranya: jo l’he escrit però he necessitat la lectura de la gent per completar el seu sentit. Per això celebro que Celebració arribi avui al públic català: crec que, gràcies a vosaltres, podré finalment acabar el trencaclosques.
En aquest sentit, no em resisteixo a recuperar un fragment de l’epíleg que el Sebastià Perelló ha escrit per a aquesta edició i que us recomano, perquè és un text amb valor literari en si mateix. Diu el Sebastià:
“Per això Gonzalo Hermo, després del Crac de la seva primera obra, on havia passat comptes amb la desferra de la tradició i els seus grans relats, i tenia més pues que un eriçó, perquè parlava des d’una certa audàcia ferotge, escriu el seu festeig. I en aquest sentit el text és un comiat. I un començament. Perquè hi escriu un desig d’absentar-se, després de xarrupar les escorrialles de la modernitat. Així mateix Celebració també és un llibre sobre les pèrdues, quan el poeta és un roter que treballa en una llengua arrendada, terra prima que no és seva. Carn precària. Perquè treballa des del desconcert i la incertesa, sacsa la seca pròpia exigüitat en una mena de confabulació insolent. Com si posàs en dansa les arrels més fondes. Només amb paraules. Sense conviccions”.
Si és així, puc estar satisfet.
Segueixo amb les lectures reveladores. En una presentació de l’edició gallega que es va fer l’any passat aquí a Barcelona, Luisa Castro va assenyalar que la novetat del llibre consistia en què l’oblit era vist com una oportunitat i no com una condemna. En aquest sentit, no em puc resistir a explicar una anècdota històrica del meu país. Entre l’interior de Galícia i el nord de Portugal transcorre un riu que els gallecs anomenem Limia i els portuguesos Lima. Durant la conquesta romana de la Gallaecia, en aquell moment la fi del món conegut, les tropes romanes el van identificar amb el Leteu, el riu de l’Hades que provocava la pèrdua de la memòria a tot aquell que el creués; i es negaven a avançar. Es diu que el general Dècim Juni Brut va haver de travessar el riu en primer lloc i, des de l’altra banda, cridar els seus soldats pel seu nom per demostrar que encara podia recordar. Només així es va poder completar la conquesta de Galícia. I, penso jo, potser això és justament el que Celebració proposa: travessar el riu, atrevir-se a creuar-lo, tot i sabent que alguna cosa de nosaltres pot quedar enrere.
Res més per part meva. Ara Adrià, Míriam i jo us llegirem alguns poemes a tres veus en català i en gallec. Moltes gràcies per venir i tant de bo us agradi aquesta Celebració.
Gràcies.
Gonzalo Hermo
Elogi de la poesia que no passa de moda
/en Godall, Poesía /por Matilde MartínezVam començar a publicar poesia perquè ens vam enamorar, sí, literalment, “enamorar”, del manuscrit que ens havia fet arribar la Maria Dolors Coll Magrí. D’aquest enamorament, aquest dir-nos: això s’ha de publicar, ho volem publicar! , va sorgir la col·lecció #cadup que ha anat creixent poc a poc, amb cura i a cop d’enamoraments successius fins a conformar una sínia de 10 llibres preciosos.
Rostoll, el nostre primer #cadup, és un llibre intensíssim, brillant, magnífic, del qual se n’ha fet poc ressó. Va passar bastant desapercebut als cronistes oficials, ni tans sols va merèixer ser citat en un llibre que repassava els primers quinze anys de poesia catalana al segon mil·leni ( tot i que hi havia un capítol dedicat especialment als poetes de les terres de ponent, d’on és l’autora ) Ja sabem que no es pot abarcar tot i que les editorials petites – i quan vam publicar Rostoll erem una editorial diminuta- passen desapercebudes als focus mediàtics.
Tres anys després de la seva primera edició, és un orgull i una alegria anunciar-vos la seva segona reimpressió. No hem volgut dir -ne “edició” perquè no estem d’acord en anunciar com a edició allò que és una reimpressió. Morirem d’un atac de coherència, ens direu, potser sí , però de moment ens és difícil fer coses que no ens agraden ni creiem saludables per al món editorial. Aquesta reimpressió vol dir que s’han venut tots els exemplars de la primera tirada i que considerem que val molt la pena que el llibre seguiexi rodant i que no desapegui de les lleixes de les llibreries i passi a la categoria de “exhaurit”, “introbable”, “descatalogat”. A Godall volem fer llibres dels que no passen de moda, llibres consistents que es puguin defensar i recomanar anys després d’estar editats. Com aquest.
Amants de la bona poesia, la que no és esclava de la novetat, la que no passa de moda -perquè es fonda i consistent i intensa i treballada- si encara no coneixeu aquest llibre de la Maria Dolors Coll Madrí, sou afortunats perquè ara teniu l’ocasió de descobrir-lo!
Aquí us deixem us els enllaços a la informació sobre el llibre i sobre l’autora.
Banquets
/en Godall /por GodallEl programa “Punt de llibre” de la cadena SER Catalunya del passat 27 de maig va estar dedicat a “Pequeñas historias de banquetes” / “Petites històries de banquets”
Pilar Argudo, Marina Cabanis, Ricardo Martínez i Gonzalo Laguno van conversar amb Marta Gómez Mata i Fèlix Rabal sobre el seu llibre , amb una petita intervenció telefònica de l’editora de Godall Edicions.
Aquí us posem el link a la pàigina del programa
I aquí l’àudio sencer.
Que vagi de gust!
Parlar, escoltar, enraonar, aprendre, gaudir “Celebració”
/en Godall, Poesía, Poesia /por Matilde MartínezParlar de la poesia del Gonzalo Hermo amb el propi Gonzalo, la Míriam Reyes, l’Adrià Targa i un grapat d’amics: poesia-riu, poesia en temps de muda, poesia que fuig dels tòpics, del cànons i sobre tot, de la nostàlgia; poesia que es juga l’existència a cada síl·laba, a cada pausa. Parlar del ritme dels poemes, de la música dels poemes, del procés de creació dels poemes. Parlar de l’eterna i sempre nova dialèctica entre el fons i la forma. Parlar dels paranys i els reptes de la traducció.
Escoltar les poesies del Gonzalo en gallec cristal·lí, amarat de molses. Escoltar-les en català. Comparar sons, paraules, cadències entre les dues llengües. Escoltar parlar el Gonzalo sobre la seva llengua, sobre els matisos i marques de classe d’aquesta llengua minoritzada.
Enraonar de llengües, de tradicions poètiques.
Aprendre tant sobre coses que no sabíem.
Gaudir de la companyia i el mestratge de bons poetes i bons amics.
Tot això va ser la segona presentació a Barcelona del llibre “Celebració” i va passar a l’Espai Contrabandos, dijous dia 10 de novembre.
Gonzalo, torna aviat!
“El crit i l’eco”, matemàtica, paisatge i poesia.
/en Godall, Poesía, Poesia /por Oriol Fuster CabreraÉs tarda d’abril i a la Llibreria Documenta de Barcelona, en un saló d’actes amb finestrals al pati, una pantalla projecta versos. Assegut, amb l’esguard repartit entre la imatge digital i l’assistència i amb la mà a l’ordinador, Jordi Mas revela, d’un a un, els versos d’alguns dels haikús d’El crit i l’eco.
L’ambient distés no contradiu l’actitud amatent del públic. Escolta el marc i context de Joaquim Sala-Sanahuja (escriptor, traductor, professor i prologuista del llibre), Matilde Martínez Sallés (editora de Godall Edicions, que en narra els per què) i de Josep Cots (el llibreter, que introdueix l’acte). L’explanació de prologuista i autor versa dels inicis de la recepció occidental de gèneres com l’haikú i la tanka; de les perspectives que regala apropar-se a altres cultures, cas aquest del continent asiàtic en general i el Japó en particular; de composició, tècnica i matemàtica en llengua i en poesia.
Clou l’acte la participació dels benvinguts: nouvinguts i habituals, cadupaires, alumnes, col·legues i amistats de l’autor. Debat, intercanvi i comentari, signatura de llibres, degustació de vi D.O. Priorat.
Mentrestant, Sant Jordi que s’atansa…
Presentació «Rufaga d’un» de Mark Strand
/en Godall, Narrativa, Poesía /por Oriol Fuster CabreraFotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc
El retrat de Mark Strand s’ho mira des d’una de les quatre parets de la sala. El projecta Matilde Martínez, editora de Godall Edicions, mentre els poetes pugen a escena per recitar el canadenc. És vespre plujós de març a l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries de l’Horiginal al Raval.
Hi intervenen –cadascú des dels seus llenguatges– Ramon Boixeda, Maria Dolors Coll, Manel Guitart, Laura López Granell i Joan Vigó. Ho fan també Josep Maria Capilla, Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino, mitjançant sengles audiovisuals que han enregistrat per excusar l’assistència. I Joan Todó, finalment: el traductor de “Rufaga d’un” comenta la jugada i, tot recitant, clausura l’acte.
A fora, la pluja continua. I ressonen els versos de Mark Strand:
Brindemos
/en Godall, Narrativa /por Matilde MartínezEn “Pequeñas historias de banquetes”, el libro que hoy tenemos el orgullo y el placer de presentar, se han materializado largas conversaciones, muchas aportaciones desde distintos ángulos y mucha pasión. Como no podía ser de otro modo, este libro se gestó en varias cenas, alejadas en años unas de otras, y siempre a la luz del vino.
Marta Gómez Mata y Fèlix Rabal Queixalós, sus autores, nos invitan a hacer un atento y detallado recorrido por unos cuantos banquetes famosos de nuestro acervo cultural. Y así, desde el banquete filosófico de Platón hasta el estético “El Somni” del Celler de Can Roca, desfilan en las páginas del libro banquetes surrealistas, fastuosos, frugales, osados, imposibles, o cotidianos. En casi todos ellos, y siguiendo la antigua premisa “In vino veritas”, la palabra fluye, ilumina o dispara, de tal modo que los comensales salen transformados de la experiencia.
Y es que el banquete—es decir, comer en comunidad, beber, brindar y hablar de lo divino y de lo humano— ha sido un escenario recurrente en muchas obras de la filosofía, la literatura, la pintura o el cine occidentales.
¡Brindemos para que el libro guste tanto como a nosotros nos ha gustado publicarlo!.
El libro se edita también en catalán, traducido por Tina Vallès.
Presentació del llibre «Enlloc, mai»
/en Godall, Narrativa /por GodallFotografies de Núria Garriga | @ngarriga
Són les set i dos minuts de la tarda a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona. Arriben encara persones que s’han decidit a participar de la presentació com a públic, acaben d’asseure’s a la tarima els qui ho fan essent-ne ponents.
Passats deu minuts de càlid rigor empàtic mediterrani, comencem.
És la presentació d’«Enlloc, mai», trenta-nou relats curts i un petit assaig epileguitzant escrits per Iban Zaldua. Traduïts per Maria Colera i Ainara Munt, corregits per Tina Vallès, dissenyats per Xavi Simó i publicats per primera vegada en català per Godall Edicions.
En escena, a més dels protagonistes, convidats de luxe. Carles Belda iniciarà l’acte amb la rondalla de com Iban aterra a Godall i interpretarà unes peces que ja són estàndards durant tot l’acte. La Rabera Eclèctica representaran un dels contes del llibre. Màrius Serra amenitzarà i acompanyarà entre reflexions literàries, anècdotes i benvolgut sentit de l’humor.
L’humor i la sensibilitat són, de fet, pràctiques i vestigis que trauran el cap durant tota la vetllada. Sigui en forma de curiositats lingüístiques i aproximació al quotidià calvari intel·lectual del traductor, sigui en forma de corprenedora sinceritat del que ja en porta, d’anys, en el sector, i se les ha vist de tots els colors.
Humor i sensibilitat necessàries per tirar endavant un espai com el Contrabandos, presentat per Jordi Panyella a l’inici de la vetlada. Humor i sensibilitat necessaris, també, per parlar de música i literatura com a forma d’explicar conflictes de l’actualitat.
Frapant i entusiasmant experiència, qualitativament i quantitativa. De nou, gràcies.
I punt i seguit!, que això no para…