©Fotografia de Núria Garriga
De la poesia de l’Emilia Conejo ens va enamorar la feracitat, la llibertat, la gosadia i la veritat. Així, tot junt i tot en el mateix pla, no una cosa abans que l’altra. Un tot indestriable d’imatges i ritmes frondosos que vesteixen sentiments i conceptes. Per això vam decidir publicar el seu Minuscularidades i encetar amb ell la col·lecció “Alcaduz” de poesia en castellà.
Dimarts a la tarda, enmig d’una colla d’amics (gràcies per venir, col·legues de Difu i també gràcies, amics i amigues fidels de Godall Edicions) i després de les paraules de presentació, útils i exactes, del Josep Bernaus, l’Emilia, ens va desvetllar una petita mostra dels seus poemes.
I poc a poc, els versos van anar desfilant, acompanyats de les notes prodigioses de la guitarra de Rainer Seiferth. La Documenta es va omplir de sorra, de libèl·lules i de cargolins amb ales de canyella. Les agulles dels rellotges es van aturar, entre les prestatgeries dels llibres hi van créixer palmeres, vam veure que al sostre volava un avió que es pentinava les ales i vam cantar l’oració a la deessa Ara, amb els peus descalços i nius d’orenetes al cap. De sobte, una ballarina amb crosses va travessar entre les files de cadires del públic i quan encara ens preguntàvem si havia sortit d’un poema del Brossa o d’un quadre de Magritte, vam assistir hipnotitzats a la dansa frenètica de la donzella amb la mort i vam plànyer el pobre nàufrag enamorat. I aleshores vam entendre que l’Emilia amb aquest univers bigarrat i contundent, ens havia revelat les pors i les vivències de la maduresa, les obsessions de la vida sense pausa, els retrats de molts éssers quotidians, i també el vertigen i la necessitat de l’escriptura.
Quan va baixar el teló, la vam aplaudir perquè en volíem més, embriacs de paraules.
I amb el vi del Centre Quim Soler vam brindar amb l’alegria i la certesa d’haver assistir a l’epifania d’una gran poeta.
Nota final:
Que en un temps no gaire llunyà jo fos autora de materials didàctics i l’Emilia editora (dura, ràpida i precisa com un làser i al mateix temps respectuosa, i càlida com una tassa de te) i que dimarts ens trobéssim en papers invertits: jo editora (primerenca, aprenent, nerviosa) i ella autora (nerviosa també, però contundent i amb aplom) donava a l’acte un toc especial.
Paradoxes que la vida feliçment ens ofereix.
Presentació “Minuscularidades”
/en Godall, Poesia /por GodallDe la poesia de l’Emilia Conejo ens va enamorar la feracitat, la llibertat, la gosadia i la veritat. Així, tot junt i tot en el mateix pla, no una cosa abans que l’altra. Un tot indestriable d’imatges i ritmes frondosos que vesteixen sentiments i conceptes. Per això vam decidir publicar el seu Minuscularidades i encetar amb ell la col·lecció “Alcaduz” de poesia en castellà.
Dimarts a la tarda, enmig d’una colla d’amics (gràcies per venir, col·legues de Difu i també gràcies, amics i amigues fidels de Godall Edicions) i després de les paraules de presentació, útils i exactes, del Josep Bernaus, l’Emilia, ens va desvetllar una petita mostra dels seus poemes.
I poc a poc, els versos van anar desfilant, acompanyats de les notes prodigioses de la guitarra de Rainer Seiferth. La Documenta es va omplir de sorra, de libèl·lules i de cargolins amb ales de canyella. Les agulles dels rellotges es van aturar, entre les prestatgeries dels llibres hi van créixer palmeres, vam veure que al sostre volava un avió que es pentinava les ales i vam cantar l’oració a la deessa Ara, amb els peus descalços i nius d’orenetes al cap. De sobte, una ballarina amb crosses va travessar entre les files de cadires del públic i quan encara ens preguntàvem si havia sortit d’un poema del Brossa o d’un quadre de Magritte, vam assistir hipnotitzats a la dansa frenètica de la donzella amb la mort i vam plànyer el pobre nàufrag enamorat. I aleshores vam entendre que l’Emilia amb aquest univers bigarrat i contundent, ens havia revelat les pors i les vivències de la maduresa, les obsessions de la vida sense pausa, els retrats de molts éssers quotidians, i també el vertigen i la necessitat de l’escriptura.
Quan va baixar el teló, la vam aplaudir perquè en volíem més, embriacs de paraules.
I amb el vi del Centre Quim Soler vam brindar amb l’alegria i la certesa d’haver assistir a l’epifania d’una gran poeta.
Nota final:
Que en un temps no gaire llunyà jo fos autora de materials didàctics i l’Emilia editora (dura, ràpida i precisa com un làser i al mateix temps respectuosa, i càlida com una tassa de te) i que dimarts ens trobéssim en papers invertits: jo editora (primerenca, aprenent, nerviosa) i ella autora (nerviosa també, però contundent i amb aplom) donava a l’acte un toc especial.
Paradoxes que la vida feliçment ens ofereix.
Dos anys (i una Setmana)
/en Godall /por Oriol Fuster CabreraAra fa just dos anys, presentàvem en societat dos tarongetes: el recull de contes de professors de català a l’estranger del mateix nom (“Tarongeta” vol dir taronja petita) i la pròpia casa editorial. I gall a gall, com el cítric, Godall Edicions ens anem descobrint.
Ens descobrim com una editorial hiperactiva.
Publicacions, presentacions, participació en fires, organització d’esdeveniments. Perquè entenem el treball de formiga com l’únic que en la realitat actual global pot fer el projecte sostenible a la llarga, perquè treballem per bastir un arbre ferm i hem cregut entendre que les arrels no naixen del ciment, sinó de la comunitat.
Ens descobrim com una editorial compromesa.
Amb la forma de les coses i amb el seu fons. Conscients de la pròpia menudesa i de la responsabilitat d’això mateix. Multidireccionals. Tractant d’esquivar lleugereses i excessos, aprenent de cada assaig, assajant per a cada error. Reivindiquem la intuïció i la experiència, el cop de cor passavolant, el capritx i el no justificar.
Ens descobrim com una editorial àvida i curiosa.
Mengem quan hi ha gana, i tendim a estar afamats. El que sabem, ho deduïm; el que deduïm, ho sabem. Menjar i editar són actes socials que ens agradarà celebrar amb tu.
Durant la Setmana, i tot l’any.
*Podreu trobar la paradeta de Godall Edicions a la caseta 5 de la Setmana del Llibre en Català amb les altres editorials presents en l’espai col·lectiu del projecte Contrabandos.
Fotografia: Roser Arques
Quan la Candelera riu
/en Godall /por Oriol Fuster CabreraA l’agost, a les set és fosc. O això assegura la paremiologia catalana, les dites populars d’abans dels canvis d’hora. I a Godall, trobant l’agost un mes més adient per a ballar entre fanalets sota l’envelat d’una plaça de festa major que per al treball editorial, descansem.
Però abans de marxar, una besada –i una flor. Us deixem amb les imatges del recital de fi de curs que vam organitzar al teatre La Vilella del Poble-sec de Barcelona. Presentació de Cadup, la nostra col·lecció de poesia, la vetlada va ser amenitzada per totes les autores i autor que han publicat fins ara i va comptar amb una fi de festa a càrrec d’Orto, vi de la D.O. Montsant cortesia del Centre Quim Soler, i la direcció artística de Susanna Sebastià (La Rabera Eclèctica). L’autoria de les fotografies és de Rafael Valverde, i li ho agraïm: ha sabut captar amb precisió el feliç ambient d’aquell dia.
I sabent que tota cuca hi viu, entre cadups i trabucats us desitgem un bon estiu.
Text: Oriol Fuster Cabrera
Entre el Molt Distingit i la poetada, al mig, Matilde Martínez: l’editora
Mònica Miró Vinaixa
Maria Dolors Coll Magrí
Laura López Granell
Josep Maria Capilla
Oriol i Fèlix al racó de pensar
En el dolor i en el so
/en Godall /por Godall‘Caràcters’ és una revista quadrimestral especialitzada en crítica literària nascuda el 1991 a la ciutat de València. Considerada referència en l’àmbit entre els països de llengua catalana, l’actual tercera època de la publicació –entremig de la divulgació i l’acadèmia– s’aixopluga sota el paraigües de Publicacions de la Universitat de València (PUV).
En el darrer número de la revista, el 71, hi apareix una ressenya sobre “Forat”, el segon llibre de poesia de Laura López Granell, publicat en esta casa. Signada pel també poeta Ivan Brull, hi oferix una lectura atenta del llibre. Donat el seu particular interès, la reproduïm tot seguit. Cliqueu en la imatge per a veure-la més gran.