Estranya perla preciosa entre el mar de llengües romàniques, de sòlida tradició en la literatura oral (conte, poesia, vers musical improvisat). Parlat, avui, per vora un milió i mig de persones en un àmbit lingüístic dividit entre els Estats espanyol i francès, en els dos casos minoritzat: el basc o èuscar no registra textos escrits abans del segle XVI.
Beñat Etxepare, religiós presoner durant la guerra en què Castella conquerí Navarra, publica “Linguae Vasconum Primitiae” (Primícies de la llengua dels bascons) el 1545. Dos segles més tard, s’edita la primera gramàtica de la llengua basca. Amb l’arribada del segle XIX, se n’organitzen els primers Jocs Florals; i també apareix la primera novel·la –en ple apogeu del Naturalisme i el Realisme, amb el Romanticisme que decau arreu.
El 1918 naix l’Euskaltzaindia, la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, i 50 anys més tard, en la recuperació després de la segona guerra mundial i la guerra civil espanyola, encunya el primer estàndard. Dividit en sis dialectes, l’anomenaran èuscar “batua”.
A cinc segles vista d’aquella “Primícia”, la literatura escrita en èuscar està més viva que mai. Continua, també, el camí d’internacionalització pel què ja clamava Etxepare (“èuscar, ix, obre’t a l’exterior”, deia en un vers), iniciat sobretot a partir del Premio de Narrativa a “Obabakoak” de Bernardo Atxaga el 1989.
I a Godall Edicions ens il·lusiona anunciar la nostra petita contribució al pont entre la llengua catalana i èuscar.
Text: Oriol Fuster Cabrera
Iban Zaldua aterra a Godall Edicions
/en Godall /por Oriol Fuster CabreraSom a finals dels anys 70 en un barri de classe mitjana de Sant Sebastià. Tot explorant què l’enamora dels còmics i llibres de ciència-ficció que tant d’entreteniment, refugi i companyia li regalen, un nen de dotze o tretze anys –somiador, solitari i picardiós– comença a escriure.
40 anys més tard, el vell infant és professor d’Història Econòmica a Gasteiz i una veu molt més que respectada en les lletres basques. S’ho ha guanyat a pols, empomant el sentit de l’humor i la tèbia amargor de qui toca de peus a terra, la sensibilitat i el domini de qui reflexiona a fons què és fer literatura. Mestre avui del relat breu fet a Euskal Herria, novel·lista adult i infantil, pensador de la literatura: el periodista Pedro Ugarte definí el treball de Zaldua com a “investigació estètica” del poble èuscar.
En esta exploració, amors personals i odis familiars, el món literari o les xarxes socials, l’estupidesa humana i la seua bondat, la complexa realitat entorn del món abertzale i el conflicte polític basc. Dels dilemes ètics que pot comportar que et tornen el canvi, al paper dels animals de companyia en la fi de les relacions conjugals. Del lligam entre les guerres carlines i la guerra civil al perill dels esprais desodorants. De la tortura de la policia espanyola a la vida després d’haver patit un atemptat.
Ironia, thriller, compromís, ciència-ficció, angoixa, quirúrgica realitat: “Enlloc, mai”, el treball que Godall Edicions tenim il·lusió de presentar traduït de l’èuscar per Ainara Munt i Maria Colera és, efectivament, un catàleg col·lectiu.
Una quarantena de relats breus… i un apunt final.
Complicitats: el Centre Quim Soler
/en Godall /por Oriol Fuster CabreraUn dels pals de paller d’esta casa editorial és la voluntat d’explorar, descobrir, recuperar. Publicant, cerquem de fer-ho; també donant suport a altres projectes que creiem clau.
Exemple d’estes complicitats és el Centre Quim Soler. Radicat al Molar i actuant arreu de la comarca del Priorat, qui vulgui conèixer-la no té millor forma que participar-ne.
Literatura, vi i territori en són tríada capitolina. Joaquim Soler i Ferret, la persona i narrador recordada i homenatjada –necessàriament. El compromís i el saber fer, les marques de la casa.
I la pràctica, lenta; que van lluny. Que la comarca, el veïnat o l’edifici poden ser menuts, propers i delimitats, i alhora pot caldre viatjar milles –a peu, en tren o de cap– per comunicar-hi.
Encerar i netejar-ho, picar pedra; compartir, que fa gustet. Tertúlies vi-teràries, trobades d’escriptors regades d’esperit, cartografies vi-teràries en un territori que, pià, piano, fita dibuixar-se a si mateix.
Com en la faula, només hi faltes tu.
Recomanem…
– Centre Quim Soler, la literatura i el vi (també a facebook, i twitter)
– Prioritat
– Priorat en persona
– La Porta dels Somnis
– En record de Quim Soler
Text: Oriol Fuster Cabrera
Bastim ponts
/en Godall /por Oriol Fuster CabreraEstranya perla preciosa entre el mar de llengües romàniques, de sòlida tradició en la literatura oral (conte, poesia, vers musical improvisat). Parlat, avui, per vora un milió i mig de persones en un àmbit lingüístic dividit entre els Estats espanyol i francès, en els dos casos minoritzat: el basc o èuscar no registra textos escrits abans del segle XVI.
Beñat Etxepare, religiós presoner durant la guerra en què Castella conquerí Navarra, publica “Linguae Vasconum Primitiae” (Primícies de la llengua dels bascons) el 1545. Dos segles més tard, s’edita la primera gramàtica de la llengua basca. Amb l’arribada del segle XIX, se n’organitzen els primers Jocs Florals; i també apareix la primera novel·la –en ple apogeu del Naturalisme i el Realisme, amb el Romanticisme que decau arreu.
El 1918 naix l’Euskaltzaindia, la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, i 50 anys més tard, en la recuperació després de la segona guerra mundial i la guerra civil espanyola, encunya el primer estàndard. Dividit en sis dialectes, l’anomenaran èuscar “batua”.
A cinc segles vista d’aquella “Primícia”, la literatura escrita en èuscar està més viva que mai. Continua, també, el camí d’internacionalització pel què ja clamava Etxepare (“èuscar, ix, obre’t a l’exterior”, deia en un vers), iniciat sobretot a partir del Premio de Narrativa a “Obabakoak” de Bernardo Atxaga el 1989.
I a Godall Edicions ens il·lusiona anunciar la nostra petita contribució al pont entre la llengua catalana i èuscar.
Text: Oriol Fuster Cabrera
La terra i la paraula
/en Godall /por Matilde MartínezPetit reportatge del que va succeir a la I Trobada de Poesia i Terrissa, a l’obrador del emstre terrissaire Joan Cortiella a La Galera, Montsià.
Creació des de la terra i des de la paraula.
Origens.
Gràcies, Irina Gimeno Coso per aquest vídeo!
Perennia: segona edició
/en Godall /por Oriol Fuster CabreraGodall Edicions estem de festa major.
Publicàvem ara fa set mesos “Perennia” de Mònica Miró Vinaixa, el que fou el tercer llibre de l’editorial. Resum per a navegants: l’obra recull una cinquantena de poemes epigràfics –dels més de cinc mil que es calcula que hi ha arreu del vell Imperi– publicats en versió bilingüe llatí i català. Sis-cents exemplars d’un compendi d’inscripcions funeràries editat i traduït per la pròpia antòloga, ara esgotat.
Donem la benvinguda, avui, a la segona edició; i ho fem afegint en la nova versió l’obsequi d’uns pocs inèdits. La notícia és, es clar, motiu de celebració: per a l’autora del nostre petit Harry Potter, per a l’editora de Godall, per a l’equip de somiatruites que girovaga entorn el projecte. I no només: quan editar poesia en català és una activitat delicada, fràgil, pràcticament de risc, una segona edició és una petita fita general.
Podem esgrimir moltes raons que explicarien el camí fins la segona edició –la implicació i capacitat divulgativa de Mònica, el treball de formigueta fet en presentacions, fòrums, conferències, fires i demés. Tanmateix, i més enllà, els versos del llibre –sobre la vida, sobre la mort, la fortalesa i fragilitat humanes– llancen veritats.
I en temps d’incerteses, endevinar que aquestes també hi eren fa dos mil anys és una abraçada.
Per molts versos més.
Text: Oriol Fuster Cabrera