“El crit i l’eco”, matemàtica, paisatge i poesia.
És tarda d’abril i a la Llibreria Documenta de Barcelona, en un saló d’actes amb finestrals al pati, una pantalla projecta versos. Assegut, amb l’esguard repartit entre la imatge digital i l’assistència i amb la mà a l’ordinador, Jordi Mas revela, d’un a un, els versos d’alguns dels haikús d’El crit i l’eco.
L’ambient distés no contradiu l’actitud amatent del públic. Escolta el marc i context de Joaquim Sala-Sanahuja (escriptor, traductor, professor i prologuista del llibre), Matilde Martínez Sallés (editora de Godall Edicions, que en narra els per què) i de Josep Cots (el llibreter, que introdueix l’acte). L’explanació de prologuista i autor versa dels inicis de la recepció occidental de gèneres com l’haikú i la tanka; de les perspectives que regala apropar-se a altres cultures, cas aquest del continent asiàtic en general i el Japó en particular; de composició, tècnica i matemàtica en llengua i en poesia.
Clou l’acte la participació dels benvinguts: nouvinguts i habituals, cadupaires, alumnes, col·legues i amistats de l’autor. Debat, intercanvi i comentari, signatura de llibres, degustació de vi D.O. Priorat.
Mentrestant, Sant Jordi que s’atansa…
