Quan una llibretera lluitadora, llegidor i engrescadora presenta el primer llibre d’una bona amiga fotògrafa, cosidora, interiorista i escriptora (és a dir, artista) l’acte només pot ser una festassa.
I això és el que va passar a l’Espolsada el passat 12 de desembre quan la Fe Fernández va presentar “Ruderals” de la Caterina Pérez . La llibreria es va omplir de complicitats i d’escalfor per acollir l’obra d’aquesta escriptora novella que , ja ho veureu, farà camí.
Són les set i dos minuts de la tarda a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona. Arriben encara persones que s’han decidit a participar de la presentació com a públic, acaben d’asseure’s a la tarima els qui ho fan essent-ne ponents.
Passats deu minuts de càlid rigor empàtic mediterrani, comencem.
En escena, a més dels protagonistes, convidats de luxe. Carles Belda iniciarà l’acte amb la rondalla de com Iban aterra a Godall i interpretarà unes peces que ja són estàndards durant tot l’acte. La Rabera Eclèctica representaran un dels contes del llibre. Màrius Serra amenitzarà i acompanyarà entre reflexions literàries, anècdotes i benvolgut sentit de l’humor.
L’humor i la sensibilitat són, de fet, pràctiques i vestigis que trauran el cap durant tota la vetllada. Sigui en forma de curiositats lingüístiques i aproximació al quotidià calvari intel·lectual del traductor, sigui en forma de corprenedora sinceritat del que ja en porta, d’anys, en el sector, i se les ha vist de tots els colors.
Humor i sensibilitat necessàries per tirar endavant un espai com el Contrabandos, presentat per Jordi Panyella a l’inici de la vetlada. Humor i sensibilitat necessaris, també, per parlar de música i literatura com a forma d’explicar conflictes de l’actualitat.
Frapant i entusiasmant experiència, qualitativament i quantitativa. De nou, gràcies.
I punt i seguit!, que això no para…
Esdeveniments
No hi ha resultats
Ho sentim, no hi ha entrades que coincideixin amb els teus criteris de cerca
A Godall Edicions ens agrada definir-nos com una editorial de slow book, fem els llibres a poc a poc perquè creiem en les virtuts de la feina artesanal tant pel que fa a la qualitat del contingut dels nostres llibres com al seu embolcall.
Som també una editorial de proximitat, de quilòmetre zero; anem a buscar els lectors allà on es troben, i fem presentacions arreu del territori.
A Godall Edicions realitzem una tasca acurada en la selecció dels continguts dels llibres que publiquem. Anem a poc a poc, cuidant cada detall, per poder oferir lectures de qualitat. Llibres que us condueixin per territoris que ens agrada descobrir i compartir.
A Godall Edicions tenim el projecte de publicar els llibres que ens agradaria llegir i que no trobem al mercat.
El nom de Godall és el d’una població del Montsià a la qual estem emocionalment lligats. El nostre emblema és una olivera, arbre mil·lenari que creix amb paciència i tossuderia a les terres que envolten la població i del qual, després d’una acurada elaboració, s’obté un oli de molta qualitat.
Així, a Godall Edicions anem a poc a poc perquè creiem en les virtuts de la feina artesanal.
El conte enganya. Per raons de brevetat, sembla que t’hi pots atrevir fàcilment, però quan t’hi poses, topes amb més dubtes que certeses. Comences a documentar-te i uns parlen del conte rodó, mentre altres defensen el final obert; que si ha de tenir l’extensió justa, ni massa curt ni massa llarg; que si la gràcia està en un cop d’efecte contundent. Però, com escollir el punt de vista? I l’estructura, millor lineal o fragmentada? I es poden combinar diferents veus, temps i espais? En tot cas, com muntar-s’ho sense carregar amb gaires personatges, ni allargar el pas del temps, ni entrar en descripcions minucioses dels escenaris? I tot això, al marge de si es treballa des de l’estricta realitat o val la pena jugar amb la fantasia, a més d’aprendre a guardar-se algunes cartes amagades i aconseguir un text que atrapi el lector i li aporti coses interessants…
A la llarga, però, el conte no enganya, perquè és un gènere abonat a fer-se moltes preguntes i, sobretot, un espai de gran llibertat creativa. L’arquitectura del conte proposa un itinerari per tot el que es pot qüestionar el contista, amb ganes de facilitar-li les respostes més personals. Perquè abans d’abordar els experiments decididament innovadors és molt convenient haver assimilat les lleis del gènere i les diverses tradicions que l’han dut a ser un àmbit que permet desplegar la màxima intel·ligència narrativa. Es tracta, doncs, de llegir i valorar-ho tot per després, quan ja ens sentim una mica més savis, deixar anar la imaginació sense traves.
Llibre de relats de l’escriptor basc, traduït al català per primer cop.
“Enlloc, mai, ens mostra un escriptor molt destre en els diàlegs i en les tècniques del relat curt, marcades per la intensitat, la brevetat i la sorpresa. Sovint il·lustra la doble història (la latent i l’evident) que Ricardo Piglia defensava en el relat curt per tal de crear tensió narrativa. El món de Zaldua és també, seguint qüestions teòriques, en alguns casos una mescla de realisme brut i de realisme meravellós. Hi podem trobar dos familiars de presoners bascos que es barallen durant el viatge a la presó per la música que posen al radiocasset i, després, descobrir que estan morts; o l’encontre en la presó entre dos amics on el qui el visita vol expressar la seua dissidència política, però acaben parlant de futbol. O una vídua, militant d’una societat de víctimes de la violència, que mostra la seua culpabilitat perquè en el dies anteriors a l’atemptat del seu marit, precisament, volia separar-se’n.
Tot i que l’escriptor reflecteix la realitat social marcada pel conflicte basc, el seu punt de mira és la vida domèstica en els seus trets ordinaris, tant en els plecs més tediosos, com en aquells més màgics. I no sempre, però sovint, hi llença un somrís.” (fragment de la ressenya al blog d’Enric Balaguer)
Entrevista d’Ada Castells a Iban Zaldua al suplement del diari El PuntAvui: «La literatura obre escletxes on els relats oficials no arriben»
Entrevista de Jordi Nopca al diari ARA:
«Correm el risc que el conflicte basc es banalitzi»
Entrevista d’Anna Ballbona al diari El Temps: «L’imperialisme de la novel·la em porta a reivindicar la descolonització del conte»
Crònica de la presentació del llibre al diari Vilaweb Entrevista a l’autor .
Sis relats, guanyadors del I Premi “El català pel món”. En ells podem llegir les experiències dels professors de català en països propers i llunyans. Són relats plens d’ironia, d’humor, enyorament, poesia, lucidesa, entusiasme o desencant. Un variat caleidoscopi de vivències i reflexions sobre allò que significa ensenyar una lengua lluny de les arrels.
Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.
