La literatura de l’Atlàntic i la del Mediterrani no són vasos comunicants. És un riu que flueix amb més força en una direcció que en l’altra. Com afirma el poeta català que viu a Compostel·la, Eduard Velasco, l’interès que hi a Galícia per Catalunya no es veu correspost de cap manera.
Un estudi del professor Pere Comelles demostra que el nombre de llibres catalans traduïts al gallec dobla el número de llibres que s’han traduït del gallec al català. I entre aquests destaquen s els llibres de literatura infantil i juvenil.
Què passa amb la poesia?
Carles Riba, Jordi Doménech, Ponç Pons han escrit poemes en gallec i Álvaro Cunqueiro en català. Tret d’això, les relacions entre la poesia gallega i la catalana també són asimètriques, i molt.Nombrosos poetes catalans han vist les seves obres traduïdes al gallec. I a l’inrevés?
Un parell d’antologies amb mostres de diversos poetes i cinc -només cinc- poetes amb un llibre traduït la català .
Tomàs Garcès va traduir i publicar el 1954 Deu poemes gallecs i vint anys més tard, Josep Maria Llompart va traduir l’antologia Quinze poetes Gallecs (Ed. Moll, 1976) , hi ha algunes traduccions de poetes al web de la UB de Barcelona.I la xifra de llibres sencers de poetes gallecs al català és escassissima.
L’illa de les dones folles d’ Alfonso Pexegueiro (1984, Edicions del Mall) trad. Josep Manuel Daurella; Llibre dels paisatges vius de Miguel Anxo Fernan-Vello trad. Ramon Dachs. (1995, Pagès Edicions ) ; Nimbes, deXosé Maria Díaz Castro, trad. Vicent Berenguer (1997, Ed. De la guerra. Valencia) ; Invocació d’un temps, de Luis G. Tosar , trad. Pau Joan Hernández (2001. Viena) i un llibre virtual el 2004 Balada Solitària de Fran Alonso trad. Fina iglesias.
El mes febrer sortia Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995) de Lois Pereiro, trad. Francesc Escandell als Llibres del Buc
Si considerem que s’havien publicat cinc llibres en tres dècades, l’any 2016 és un any excepcional per avançar en la reciprocitat dels nexes literaris Atlàntic-Mediterrani i que els poetes gallecs comencin a ser coneguts en llengua catalana.
Cel·lebrem’ho!
I les poetes?
Això si que, lamentablement, és una important assignatura pendent
Un sopar per parlar de banquets
/a Godall /per GodallPer què hi ha banquets famosos amb un mateix nombre de comensals?
Què tenen en comú Platò i el Celler de Can Roca?
I el sant sopar i “Els amics de Peter”?
“El festí de Babette” es va inspirar d’una obra filosòfica?
La Filosofia i el vi tenen un recorregut paral·lel?
De tot això i més en parlaran els autors dels llibres “Pequeñas historias de banquetes” i “Petites històries de banquets” , mentre sopem i bevem vi del Priorat a l’Espai Contrabandos.
Preu 25€ (inclou el llibre)
Inscripcions: activitats@espaicontrabandos.com
Places limitades.
Us hi esperem!
El club dels poetes ignorats
/a Godall, Poesia /per Matilde MartínezLa literatura de l’Atlàntic i la del Mediterrani no són vasos comunicants. És un riu que flueix amb més força en una direcció que en l’altra. Com afirma el poeta català que viu a Compostel·la, Eduard Velasco, l’interès que hi a Galícia per Catalunya no es veu correspost de cap manera.
Un estudi del professor Pere Comelles demostra que el nombre de llibres catalans traduïts al gallec dobla el número de llibres que s’han traduït del gallec al català. I entre aquests destaquen s els llibres de literatura infantil i juvenil.
Què passa amb la poesia?
Carles Riba, Jordi Doménech, Ponç Pons han escrit poemes en gallec i Álvaro Cunqueiro en català. Tret d’això, les relacions entre la poesia gallega i la catalana també són asimètriques, i molt.Nombrosos poetes catalans han vist les seves obres traduïdes al gallec. I a l’inrevés?
Un parell d’antologies amb mostres de diversos poetes i cinc -només cinc- poetes amb un llibre traduït la català .
Tomàs Garcès va traduir i publicar el 1954 Deu poemes gallecs i vint anys més tard, Josep Maria Llompart va traduir l’antologia Quinze poetes Gallecs (Ed. Moll, 1976) , hi ha algunes traduccions de poetes al web de la UB de Barcelona.I la xifra de llibres sencers de poetes gallecs al català és escassissima.
L’illa de les dones folles d’ Alfonso Pexegueiro (1984, Edicions del Mall) trad. Josep Manuel Daurella; Llibre dels paisatges vius de Miguel Anxo Fernan-Vello trad. Ramon Dachs. (1995, Pagès Edicions ) ; Nimbes, deXosé Maria Díaz Castro, trad. Vicent Berenguer (1997, Ed. De la guerra. Valencia) ; Invocació d’un temps, de Luis G. Tosar , trad. Pau Joan Hernández (2001. Viena) i un llibre virtual el 2004 Balada Solitària de Fran Alonso trad. Fina iglesias.
El mes febrer sortia Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995) de Lois Pereiro, trad. Francesc Escandell als Llibres del Buc
I ara, Celebració de Gonzalo Hermo, trad. d’Adrià Targa i epíleg de Sebastià Perelló, el número 7 de la nostra col·lecció “cadup”, que presentem aquesta tarda a la LLibreria Documenta.
Si considerem que s’havien publicat cinc llibres en tres dècades, l’any 2016 és un any excepcional per avançar en la reciprocitat dels nexes literaris Atlàntic-Mediterrani i que els poetes gallecs comencin a ser coneguts en llengua catalana.
Cel·lebrem’ho!
I les poetes?
Això si que, lamentablement, és una important assignatura pendent
2a Trobada de poesia i terrissa
/a Godall, Poesia /per Matilde MartínezTERRA, VI I POESIA, CONJUNCIÓ PERFECTA
Unir patrimoni i poesia, unir la creativitat de l’artesà que modela la terra amb la creativitat del poeta que esculpeix les paraules: aquests van ser els orígens de la Trobada de poesia i terrissa que va néixer l’any passat. Enguany, a la II Trobada, s’hi ha afegit la creativitat de Jaume Roca, vinyater artesà de La Figuera (Priorat) que fabrica el seu vi com un poeta, seguint la intuïció i els senyals dels astres.
Mentre el mestre terrisser tornejava, pujava i afaiçonava l’esveltesa dels cànters, els poetes van dir els seus versos i, amb la participació dels espectadors al micròfon obert, les veus de Strand, d’Eurípides, Sorescu, Antonina Canyelles, Estellès i Martí i Pol van ressonar barrejades amb les creacions personals d’alguns dels assistents. I una copa de Matraketa Tranquil, el vi DO Montsant, fermentat en gerres de terrissa per conservar millor el gust primigeni de l’argila de la vinya, va donar pas al moment dels lligams i les converses.
Tot això va passar dissabte 11 de juny al pati de l’obrador de Joan Cortiella, a La Galera (el Montsià). Els nombrosos espectadors asseguts entre cadups i altres peces de terrissa, al costat del forn centenari o sota una figuera generosa, van gaudir i participar de la conjunció perfecta de terra, vi i paraula d’aquesta trobada que tot just al seu segon any ja sembla tenir voluntat de continuar i de ser una cita important al calendari literari de les terres de l’Ebre i de més enllà o més ençà.
Agraïm a l’Ajuntament de La Galera, al celler Ficaria i a tots els assistents la col·laboració, la complicitat i l’acollida.
Fotografies Roser Arques @RoserArques
Aquí podeu veure la 1a trobada de poesia i terrissa que es va fer.
Per què Ares?
/a Godall /per Matilde MartínezPer què establim #complicitats amb la Fira del Llibre d’Ares?
Perquè és una iniciativa tossuda i seriosa per col·locar Ares del Maestrat al mapa cultural dels Països Catalans.
Perquè Ares està lluny de tots els centres de poder, de tots els centres de decisions polítiques i culturals.
Perquè Ares és interior de l’interior.
Perquè creiem que cal fer visibles els territoris invisibilitzats.
Perquè creiem en la descentralització de la cultura.
Perquè coneixem la Fira des dels seus inicis i coneixem l’empenta i l’honestedat dels organitzadors.
Perquè hi hem pogut assistir a presentacions de llibres, tallers poètics, debats, i concerts extraordinaris.
Perquè cada any hi coneixem gent interessant i hem après a conèixer i a estimar la seva comarca.
Per tot això, aquest any (i els anteriors) hem participat a la Fira d’Ares. I hi tornarem a participar l’any vinent perquè segur que encara serà millor.
(Els collages de tenen fotografies de Jaume Conesa i Carles Ripollés)
Article de Joan Garí sobre la Fira d’Ares: Una fira Ares
#complicitats: revetlla de versos a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona
/a Godall, Poesia /per Oriol Fuster CabreraPesen encara els tòpics racistes i de classe, però és innegable que l’antic barri Xino s’erigix, encara avui i per mèrits propis, com un dels barris més vius i interessants de la ciutat de Barcelona. Entre les raons, un riquíssim teixit d’establiments, col·lectius i associacions que promou in situ humanitat.
Nascut al mateix districte, però a l’altra banda de la cerdaniana Via Laietana –al Forat de la Vergonya– l’Espai Contrabandos és relativament nou al Raval. En el poc temps que porten establerts al barri, però, han realitzat multitud i tota mena d’actes en pro de vincular llibres i pensament crític. Contrabandos és una llibreria molt activa; però no només. És també una proposta de funcionament alternatiu per a l’economia editorial, contacte i relació directa entre llibre i lector que prescindix de distribuïdores i reclama sinergies actives entre la publicació i la venda de llibres. Al darrere d’aquesta iniciativa hi ha l’equip de Pol·len Edicions, editorial independent i compromesa a qui cal seguir atentament.
Godall Edicions participem d’Espai Contrabandos, un exemple de nous models culturals a explorar i que cal fer anar naixent a cada instant en l’objectiu de dignificar l’ofici editorial, escriptor i llibreter. En suport d’això, i en el context en què escriure i editar poesia és un acte polític que permet una altra mirada a la realitat –una visió no mercantilista, pausada, lluny del consum immediat i l’uniformitat cultural–, hem organitzat una revetlla de versos juntament amb l’Espai i més editorials.
Tindrà lloc el pròxim dijous a les set de la tarda i ens agradaria molt comptar amb la teua presència.