“El crit i l’eco”, matemàtica, paisatge i poesia.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.56.59 És tarda d’abril i a la Llibreria Documenta de Barcelona, en un saló d’actes amb finestrals al pati, una pantalla projecta versos. Assegut, amb l’esguard repartit entre la imatge digital i l’assistència i amb la mà a l’ordinador, Jordi Mas revela, d’un a un, els versos d’alguns dels haikús d’El crit i l’eco.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.55.05L’ambient distés no contradiu l’actitud amatent del públic. Escolta el marc i context de Joaquim Sala-Sanahuja (escriptor, traductor, professor i prologuista del llibre), Matilde Martínez Sallés (editora de Godall Edicions, que en narra els per què) i de Josep Cots (el llibreter, que introdueix l’acte). L’explanació de prologuista i autor versa dels inicis de la recepció occidental de gèneres com l’haikú i la tanka; de les perspectives que regala apropar-se a altres cultures, cas aquest del continent asiàtic en general i el Japó en particular; de composició, tècnica i matemàtica en llengua i en poesia.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.55.41Clou l’acte la participació dels benvinguts: nouvinguts i habituals, cadupaires, alumnes, col·legues i amistats de l’autor. Debat, intercanvi i comentari, signatura de llibres, degustació de vi D.O. Priorat.

Mentrestant, Sant Jordi que s’atansa…

“El crit i l’eco”

Tres silencis. Com dia i nit entre terra i vegetació d’un paisatge d’infantesa, el crit i l’eco.

Jordi Mas (Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barberà; 1972) és professor de llengua i literatura japoneses a la Universitat Autònoma de Barcelona. N’investiga la petja en la tradició catalana, que recorre en l’obra d’autors com Espriu, Salvat-Papasseit, Junoy, Riba o Palau i Fabre. És traductor d’autors literaris que van des de Matsuo Bashô a Haruki Murakami i d’anime com Shin-Chan. Com a poeta ha publicat Autoretrat amb esfinx (2008), Horus al desert (2009) , Sema (2010. XXIX Premi Senyoriu d’Ausiàs March), Arpa de boca (2012, amb il·lustracions de Marcia Yáñez) i Febrer (2015. LXIII Premi Octubre de Poesia, amb fotografies de Marcelo Aurelio). .

El crit i l’eco és un joc de relacions entre paisatge i llenguatge, entre perspectiva i viatge.

Aviat…

El crit i l'eco - Documenta

Presentació «Rufaga d’un» de Mark Strand

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

El retrat de Mark Strand s’ho mira des d’una de les quatre parets de la sala. El projecta Matilde Martínez, editora de Godall Edicions, mentre els poetes pugen a escena per recitar el canadenc. És vespre plujós de març a l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries de l’Horiginal al Raval.

Captura de pantalla 2016-03-21 a les 11.37.28

Hi intervenen –cadascú des dels seus llenguatges– Ramon Boixeda, Maria Dolors Coll, Manel Guitart, Laura López Granell i Joan Vigó. Ho fan també Josep Maria Capilla, Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino, mitjançant sengles audiovisuals que han enregistrat per excusar l’assistència. I Joan Todó, finalment: el traductor de “Rufaga d’un” comenta la jugada i, tot recitant, clausura l’acte.

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.09.28Captura de pantalla 2016-03-21 a les 12.36.58Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.11.15

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.12.00

A fora, la pluja continua. I ressonen els versos de Mark Strand:

L’instant de melangia / romandrà

Presentació «Petites històries de banquets»

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Marta Gómez Mata i Fèlix Raval Queixalós s’estigueren una bona estona signant i dedicant còpies de «Petites històries de banquets» («Pequeñas historias de banquetes», en la seva edició castellana). Una quarantena de persones havien acudit aquell dimarts de febrer a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona per la presentació del llibre, el tercer en la col·lecció de narratives de Godall Edicions; a l’hora de marxar, molts no van voler fer-ho sense l’exemplar i la dedicatòria que els corresponien.

 

La importància del diàleg és un dels arguments que apareix a «Petites històries de banquets». El diàleg com a exercici que canvia coses i persones, com a forma d’iniciar projectes: ho reivindicava ­l’editora Matilde Martínez Sallés, que amb el suport de fragments de diferents pel·lícules que ho representaven ressaltà com la casualitat d’un sopar va acabar per teixir la causalitat del llibre. Exercici paregut fou el que féu després el professor de filosofia Gerard Prieto Álvarez, que va posar marc general a l’anècdota del llibre: és el llenguatge el que ens permet ser socials, i per tant humans.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els versos del poeta Vicent Andrés Estellès i el vi del Centre Quim Soler varen cloure la jornada:

el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.

 

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

Mark Strand i la credibilitat del buit

 

En una entrevista al The New Yorker el 2011, Mark Strand és preguntat si espera seguir sent llegit un cop mort. La resposta del poeta fou que li resultava en realitat prou indiferent, però que desitjava absolutament que es continués llegint poesia.

De no fer-ho, assegurava, cessaríem de ser humans.

I aquest fou el paper del pensament poètic per a l’autor, que va consagrar-ne una vida marcada pel viatge i la coneixença de realitats diverses; també en forma traducció literària.

Per Mark Strand, la poesia era captar el punt de contacte entre el jo i la realitat. De la seva exploració crítica de l’existència, Joseph Brodsky en destacà les “absències, silencis, buidors”. Willard Spiegelmann, la “credibilitat”.

Blizzard of One li valgué el Pulitzer el 1999. “Rufaga d’un” n’és la versió catalana de Joan Todó.

 

Rufaga d'un

Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies