25 de novembre, dia contra la violència masclista.

La nostra aportació, un conte d’Uxue Apaolaza:

Diumenge

Abans de tornar de l’església cap a casa, han quedat per fer unes tapes al bar de la plaça. En Joxe amb els homes, l’Anttoni amb les dones. Avui per dinar farà arròs amb gambes i cloïsses. Avui de moment amb bon temps. L’Anttoni ha sentit que en Joxe reia, i és que té un riure molt característic, que se sent de ben lluny. De què deuen parlar? Potser de coses de la fàbrica, perquè en Martin també és amb ells, i treballa a la mateixa fàbrica que en Joxe.

La Juli li ha dit que a la tarda, cap allà a les quatre, volen sortir a passejar una mica, que volen fer un tomb per la muntanya i que després segurament berenaran alguna cosa a casa de la Jesusa. No sap si hi podrà anar, i els ho ha dit. Totes se l’han quedat mirant, i no sap per què: el que ha dit tampoc no és tan estrany.

Ha notat que en Joxe es mirava el rellotge. Falta poc per a l’hora de dinar. L’Anttoni ha marxat cap a casa, li ha dit a en Joxe que l’arròs estarà a punt d’aquí a mitja hora i que miri de ser a casa aleshores; té temps de fer una altra ronda amb els homes, tranquil. Tothom li ha dit adeu alegrement. No sap com ha començat avui la discussió, ni tan sols recorda clarament si hi ha hagut discussió. No se’n recorda i ni tan sols sap si ha passat el que recorda. Recorda una empenta, i alguna cosa ossuda a la boca, i el gust de la sang, que no li ha marxat fins que s’ha pres el brou que li ha dut la infermera.

En Joxe és al costat del llit; aviat la podrà dur a casa.

Uxue Apaolaza.

Traducció de l’èuscar Joan Pau Hernàndez

Conte publicat a  “Des que els nens diuen mentides”, Godall Edicions, 2018