Ocell roig

Traducció i pròleg de Corina Oproae

«En aquest recull de poemes Mary Oliver, com a tots els seus llibres, ens sorprèn amb l’observació acurada de la natura, amb la identificació gairebé mística amb el món natural, amb la gratitud davant del que se’ns ofereix a cada instant, però també amb la mirada trista i de vegades feroç cap a la degradació que pateix aquest planeta meravellós que ens acull, cap a tot allò que els humans estem fent amb ell i cap a les devastacions humanes que el poder perpetra a través de les guerres on el jo poètic fraternitza en un llenguatge despullat de qualsevol artifici amb els soldats.

Com a bona seguidora de Walt Whitman, des d’una perspectiva poètica neoromàntica, Mary Oliver aconsegueix decantar la balança cap a l’alegria de viure, de trobar vida i lliçons de vida en el mal i en el bé, en la foscor i en la claredat, en l’interior i en l’exterior, en la vida i en la mort. I aquestes lliçons de vida ens les transmet a nosaltres com a lectors.»

Corina Oproae al pròleg