Entrades

Uxue Apaolaza, literatura de xoc

Fotografia Fèlix Rabal

Per als infants mentides. Per als amors mentides.
Per als amics mentides. Per als clients mentides.
Mentides plenes o primes,
fermes o tendres -juraments, besades-;
vives -com fresca sang-;
sàvies, agraïdes.
Guatlles i bòfies.
Mitges mentides
(Pere Quart)

La presentació del llibre Des que els nens diuen mentides d’Uxue Apaolaza la vam fer a la Central del Carrer Mallorca amb un cartell de categoria perquè l’autora estava acompanyada d’Aritz Galarraga, professor de literatura èuscar a l’UAB i l’UB , Iban Zaldua, autor basc molt admirat i estimat per nosaltres des de fa anys, i a més pel traductor de l’obra, Pau Joan Hernández. L’acte va ser més que una presentació. Va ser una lliçó de literatura èuscar. Va ser també una celebració de la bona literatura.

Pel professor Aritz Galarraga vam saber que només hi ha 50 obres de literatura èuscar traduïdes al català i que aquest any 2018 havia estat molt fecund ja que se n’havien publicat quatre. Joan Pau Hernández ens va explicar les dificultats de traduir contes on es juga amb l’ambigüitat del gènere i es trenca la sintaxi habitual. Iban Zaldua va definir l’autora amb 5 paraules: perifèria (no només per escriure en basc, sinó també per ser dona i per no escriure des del que es pretén que és el centre del pensament basc d’esquerres), estranyesa, radicalitat, consciència i humor. Va dir que fa xoc-literatura, la va comparar amb D. Foster Wallace – poca broma- i com si no en tingués prou amb tots els elogis li’n va etzibar el millor que es pot dir a una persona que escriu: segons Zaldua, Uxue Apaolaza és una escriptora que es pren la literatura més seriosament que a ella mateixa.

L’Uxue Apaolaza ens va parlar de les seves influències i de la seva obra. Així vam saber que és una lectora voraç i una escriptora tossuda que vol emular els grans autors que l’han marcat. Va descriure el to “adolescent “ que té el seu llibre per la voluntat expressa de trencar clixés i de transmetre el malestar, el desconcert , la ràbia i fins i tot la maldat que la travessaven quan el va escriure. Malestar, ràbia, desconcert  i maldat  que  es van fer evidents en els tres contes que l’actriu Susanna Sebastià llegir  al llarg de la presentació.

Fotografia Fèlix Rabal

Com si l’autora hagués fet seus, sense conèixer-los, els versos de Maria Mercè Marçal, els relats de Des que els nens diuen mentides són mostres de la triple rebel·lia de ser dona, de classe baixa i de nació oprimida. Són punxes provocadores que burxen com les cançons de Ramones- Són cops de puny directes a l’estomac del confort dels que estan instal·lats en una la realitat aparentment sense conflicte. Perquè, com molt bé ens va explicar l’Uxue Apaolaza, per a ella “la ficció literària és una mentida que no enganya perquè és mentida però que serveix per assenyalar les mentides de veritat que s’amaguen sota la capa de les convencions”.

Per això els seus contes ens agraden tant i ens va alegrar molt saber que n’està escrivint de nous.

Llegiu Des que els nens diuen mentides. No són contes fàcils ni còmodes. Descobrireu una autora sense concessions. Directa. Amb estil. Amb ambició literària.

Després, descanseu.

I quan els hàgeu paït, comenteu-los. I si us han agradat, recomaneu-los.

Fotografies de Fèlix Rabal

Presentació del llibre «Enlloc, mai»

Enlloc, mai-4-11Fotografies de Núria Garriga | @ngarriga

Són les set i dos minuts de la tarda a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona. Arriben encara persones que s’han decidit a participar de la presentació com a públic, acaben d’asseure’s a la tarima els qui ho fan essent-ne ponents.

Passats deu minuts de càlid rigor empàtic mediterrani, comencem.

És la presentació d’«Enlloc, mai», trenta-nou relats curts i un petit assaig epileguitzant escrits per Iban Zaldua. Traduïts per Maria Colera i Ainara Munt, corregits per Tina Vallès, dissenyats per Xavi Simó i publicats per primera vegada en català per Godall Edicions.

En escena, a més dels protagonistes, convidats de luxe. Carles Belda iniciarà l’acte amb la rondalla de com Iban aterra a Godall i interpretarà unes peces que ja són estàndards durant tot l’acte. La Rabera Eclèctica representaran un dels contes del llibre. Màrius Serra amenitzarà i acompanyarà entre reflexions literàries, anècdotes i benvolgut sentit de l’humor.

Enlloc, mai-2-9

L’humor i la sensibilitat són, de fet, pràctiques i vestigis que trauran el cap durant tota la vetllada. Sigui en forma de curiositats lingüístiques i aproximació al quotidià calvari intel·lectual del traductor, sigui en forma de corprenedora sinceritat del que ja en porta, d’anys, en el sector, i se les ha vist de tots els colors.

Humor i sensibilitat necessàries per tirar endavant un espai com el Contrabandos, presentat per Jordi Panyella a l’inici de la vetlada. Humor i sensibilitat necessaris, també, per parlar de música i literatura com a forma d’explicar conflictes de l’actualitat.

Enlloc, mai-3-25

Frapant i entusiasmant experiència, qualitativament i quantitativa. De nou, gràcies.

I punt i seguit!, que això no para…

fotos-Zaldua

Iban Zaldua aterra a Godall Edicions

 

Som a finals dels anys 70 en un barri de classe mitjana de Sant Sebastià. Tot explorant què l’enamora dels còmics i llibres de ciència-ficció que tant d’entreteniment, refugi i companyia li regalen, un nen de dotze o tretze anys –somiador, solitari i picardiós– comença a escriure.

40 anys més tard, el vell infant és professor d’Història Econòmica a Gasteiz i una veu molt més que respectada en les lletres basques. S’ho ha guanyat a pols, empomant el sentit de l’humor i la tèbia amargor de qui toca de peus a terra, la sensibilitat i el domini de qui reflexiona a fons què és fer literatura. Mestre avui del relat breu fet a Euskal Herria, novel·lista adult i infantil, pensador de la literatura: el periodista Pedro Ugarte definí el treball de Zaldua com a “investigació estètica” del poble èuscar.

En esta exploració, amors personals i odis familiars, el món literari o les xarxes socials, l’estupidesa humana i la seua bondat, la complexa realitat entorn del món abertzale i el conflicte polític basc. Dels dilemes ètics que pot comportar que et tornen el canvi, al paper dels animals de companyia en la fi de les relacions conjugals. Del lligam entre les guerres carlines i la guerra civil al perill dels esprais desodorants. De la tortura de la policia espanyola a la vida després d’haver patit un atemptat.

Ironia, thriller, compromís, ciència-ficció, angoixa, quirúrgica realitat: “Enlloc, mai”, el treball que Godall Edicions tenim il·lusió de presentar traduït de l’èuscar per Ainara Munt i Maria Colera és, efectivament, un catàleg col·lectiu.

Una quarantena de relats breus… i un apunt final.

12375247_1069444006428819_1566748738722996635_o

Esdeveniments

Nothing Found

Sorry, no posts matched your criteria

Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies