Entrades

Uxue Apaolaza, literatura de xoc

Fotografia Fèlix Rabal

Per als infants mentides. Per als amors mentides.
Per als amics mentides. Per als clients mentides.
Mentides plenes o primes,
fermes o tendres -juraments, besades-;
vives -com fresca sang-;
sàvies, agraïdes.
Guatlles i bòfies.
Mitges mentides
(Pere Quart)

La presentació del llibre Des que els nens diuen mentides d’Uxue Apaolaza la vam fer a la Central del Carrer Mallorca amb un cartell de categoria perquè l’autora estava acompanyada d’Aritz Galarraga, professor de literatura èuscar a l’UAB i l’UB , Iban Zaldua, autor basc molt admirat i estimat per nosaltres des de fa anys, i a més pel traductor de l’obra, Pau Joan Hernández. L’acte va ser més que una presentació. Va ser una lliçó de literatura èuscar. Va ser també una celebració de la bona literatura.

Pel professor Aritz Galarraga vam saber que només hi ha 50 obres de literatura èuscar traduïdes al català i que aquest any 2018 havia estat molt fecund ja que se n’havien publicat quatre. Joan Pau Hernández ens va explicar les dificultats de traduir contes on es juga amb l’ambigüitat del gènere i es trenca la sintaxi habitual. Iban Zaldua va definir l’autora amb 5 paraules: perifèria (no només per escriure en basc, sinó també per ser dona i per no escriure des del que es pretén que és el centre del pensament basc d’esquerres), estranyesa, radicalitat, consciència i humor. Va dir que fa xoc-literatura, la va comparar amb D. Foster Wallace – poca broma- i com si no en tingués prou amb tots els elogis li’n va etzibar el millor que es pot dir a una persona que escriu: segons Zaldua, Uxue Apaolaza és una escriptora que es pren la literatura més seriosament que a ella mateixa.

L’Uxue Apaolaza ens va parlar de les seves influències i de la seva obra. Així vam saber que és una lectora voraç i una escriptora tossuda que vol emular els grans autors que l’han marcat. Va descriure el to “adolescent “ que té el seu llibre per la voluntat expressa de trencar clixés i de transmetre el malestar, el desconcert , la ràbia i fins i tot la maldat que la travessaven quan el va escriure. Malestar, ràbia, desconcert  i maldat  que  es van fer evidents en els tres contes que l’actriu Susanna Sebastià llegir  al llarg de la presentació.

Fotografia Fèlix Rabal

Com si l’autora hagués fet seus, sense conèixer-los, els versos de Maria Mercè Marçal, els relats de Des que els nens diuen mentides són mostres de la triple rebel·lia de ser dona, de classe baixa i de nació oprimida. Són punxes provocadores que burxen com les cançons de Ramones- Són cops de puny directes a l’estomac del confort dels que estan instal·lats en una la realitat aparentment sense conflicte. Perquè, com molt bé ens va explicar l’Uxue Apaolaza, per a ella “la ficció literària és una mentida que no enganya perquè és mentida però que serveix per assenyalar les mentides de veritat que s’amaguen sota la capa de les convencions”.

Per això els seus contes ens agraden tant i ens va alegrar molt saber que n’està escrivint de nous.

Llegiu Des que els nens diuen mentides. No són contes fàcils ni còmodes. Descobrireu una autora sense concessions. Directa. Amb estil. Amb ambició literària.

Després, descanseu.

I quan els hàgeu paït, comenteu-los. I si us han agradat, recomaneu-los.

Fotografies de Fèlix Rabal

Esdeveniments

Productes

Corre, pare, corre!

Kim Ae-ran (veure fitxa d’autora)
Traducció de Mihwa Jo Jeong i Alba Cunill

2a edició

Corre, pare, corre! és un recull de contes que giren a l’entorn del pare absent o que ha dimitit de la seva funció, des del pare que corre, com en el conte que dóna títol al recull, fins al que apareix per sorpresa a casa amb una bossa de mandarines. A la tradició coreana, la figura del pare té un paper molt important: és el centre de la família en una societat extremament patriarcal. Què passa, doncs, quan falta aquest pilar? Què els passa als fills quan els pares no fan de pares? Els contes de Kim Ae-ran en podrien ser la resposta, tot i que van més enllà i s’emmarquen en un univers simbòlic.
Amb humor i ironia, i també amb estranyesa, l’autora retrata els fracassos i les dificultats de la seva generació, la nascuda als anys vuitanta del segle xx, una generació que es va construint entre les restes de la tradició mentre intenta seguir el ritme d’una modernitat sense fre. Els relats d’Ae-ran ens acosten a un univers llunyà, el coreà, i alhora pròxim, el contemporani, perquè la precarietat laboral, la desestructuració familiar, els horaris laborals abusius, la manca d’habitatge i la solitud de les grans ciutats són comuns per a la majoria dels joves d’arreu del món —trist patrimoni de la globalització.
Kim Ae-ran forma part de la nova generació d’autors que han renovat la literatura coreana, i ara els lectors catalans tenen l’oportunitat de gaudir per primer cop de la seva veu i la seva visió del món personalíssimes.

“Un senyal d’amor”. Conte publicat a la secció “L’avançat” de Paper de Vidre


Godall Edicions, 2017
ISBN: 978-84-945094-7-6



19,00 IVA incl.

L’arquitectura del conte

Isidre Grau (veure fitxa d’autor)

El conte enganya. Per raons de brevetat, sembla que t’hi pots atrevir fàcilment, però quan t’hi poses, topes amb més dubtes que certeses. Comences a documentar-te i uns parlen del conte rodó, mentre altres defensen el final obert; que si ha de tenir l’extensió justa, ni massa curt ni massa llarg; que si la gràcia està en un cop d’efecte contundent. Però, com escollir el punt de vista? I l’estructura, millor lineal o fragmentada? I es poden combinar diferents veus, temps i espais? En tot cas, com muntar-s’ho sense carregar amb gaires personatges, ni allargar el pas del temps, ni entrar en descripcions minucioses dels escenaris? I tot això, al marge de si es treballa des de l’estricta realitat o val la pena jugar amb la fantasia, a més d’aprendre a guardar-se algunes cartes amagades i aconseguir un text que atrapi el lector i li aporti coses interessants…

A la llarga, però, el conte no enganya, perquè és un gènere abonat a fer-se moltes preguntes i, sobretot, un espai de gran llibertat creativa. L’arquitectura del conte proposa un itinerari per tot el que es pot qüestionar el contista, amb ganes de facilitar-li les respostes més personals. Perquè abans d’abordar els experiments decididament innovadors és molt convenient haver assimilat les lleis del gènere i les diverses tradicions que l’han dut a ser un àmbit que permet desplegar la màxima intel·ligència narrativa. Es tracta, doncs, de llegir i valorar-ho tot per després, quan ja ens sentim una mica més savis, deixar anar la imaginació sense traves.

Ressenya de Lluís Llort a  “El Punt Avui”
Ressenya a “Crític”
Entrevista a Promoart


Godall Edicions, 2016
ISBN: 978-84-945094-4-5


Guardar


19,00 IVA incl.

Enlloc, mai

Iban Zaldua (veure fitxa d’autor)

Títol original: Inon ez, inoiz ez
Traduït al català per Ainara Munt Ojanguren (veure fitxa d’autora) i Maria Colera Intxausti (veure fitxa d’autora)

Llibre de relats de l’escriptor basc, traduït al català per primer cop.

“Enlloc, mai, ens mostra un escriptor molt destre en els diàlegs i en les tècniques del relat curt, marcades per la intensitat, la brevetat i la sorpresa. Sovint il·lustra la doble història (la latent i l’evident) que Ricardo Piglia defensava en el relat curt per tal de crear tensió narrativa. El món de Zaldua és també, seguint qüestions teòriques, en alguns casos una mescla de realisme brut i de realisme meravellós. Hi podem trobar dos familiars de presoners bascos que es barallen durant el viatge a la presó per la música que posen al radiocasset i, després, descobrir que estan morts; o l’encontre en la presó entre dos amics on el qui el visita vol expressar la seua dissidència política, però acaben parlant de futbol. O una vídua, militant d’una societat de víctimes de la violència, que mostra la seua culpabilitat perquè en el dies anteriors a l’atemptat del seu marit, precisament, volia separar-se’n.

Tot i que l’escriptor reflecteix la realitat social marcada pel conflicte basc, el seu punt de mira és la vida domèstica en els seus trets ordinaris, tant en els plecs més tediosos, com en aquells més màgics. I no sempre, però sovint, hi llença un somrís.” (fragment de la ressenya al blog d’Enric Balaguer)

Entrevista d’Ada Castells a Iban Zaldua al suplement del diari El PuntAvui: «La literatura obre escletxes on els relats oficials no arriben»
Entrevista de Jordi Nopca al diari ARA:
«Correm el risc que el conflicte basc es banalitzi»


Entrevista d’Anna Ballbona al diari El Temps: «L’imperialisme  de la novel·la em porta a reivindicar la descolonització del conte»
Crònica de la presentació del llibre al diari Vilaweb
Entrevista a l’autor .

Ressenya al blog d’Enric Balaguer, Enlloc, mai, d’Iban Zaldia: el país del conte, les nacions de novel·la.

Vídeo de la presentació del llibre a l’Espai Contrabandos.


Godall Edicions, 2015
ISBN: 978-84-941623-7-4



20,00 IVA incl.

Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies