I el dia J arriba amb rumor de pluja, però no serà fins al final de la jornada que Nosaltres els paradistes (col·lectius de roses, llibres! i tot gènere i color) hauríem de cedir-li el pas.

Fins llavors, i entre sol i núvols de primavera, Sant Jordi transcorregué ple de somriures.

I a les vuit, com venia previst, el sorteig. Una bossa plena de noms d’usuari de Twitter. Una mà, innocent diuen, que retira el nom de la tuitaire guanyadora d’un lot de llibres.

El paquet que comença a filar cap a Terrassa, i l’any que ve més. Però no partiu. Ni patiu.

Que vénen versos…

Fotografies de Núria Garriga Martínez.