Entrades

#complicitats: revetlla de versos a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona

Pesen encara els tòpics racistes i de classe, però és innegable que l’antic barri Xino s’erigix, encara avui i per mèrits propis, com un dels barris més vius i interessants de la ciutat de Barcelona. Entre les raons, un riquíssim teixit d’establiments, col·lectius i associacions que promou in situ humanitat.

Nascut al mateix districte, però a l’altra banda de la cerdaniana Via Laietana –al Forat de la Vergonya– l’Espai Contrabandos és relativament nou al Raval. En el poc temps que porten establerts al barri, però, han realitzat multitud i tota mena d’actes en pro de vincular llibres i pensament crític. Contrabandos és una llibreria molt activa; però no només. És també una proposta de funcionament alternatiu per a l’economia editorial, contacte i relació directa entre llibre i lector que prescindix de distribuïdores i reclama sinergies actives entre la publicació i la venda de llibres. Al darrere d’aquesta iniciativa hi ha l’equip de Pol·len Edicions, editorial independent i compromesa a qui cal seguir atentament.

Godall Edicions participem d’Espai Contrabandos, un exemple de nous models culturals a explorar i que cal fer anar naixent a cada instant en l’objectiu de dignificar l’ofici editorial, escriptor i llibreter. En suport d’això, i en el context en què escriure i editar poesia és un acte polític que permet una altra mirada a la realitat –una visió no mercantilista, pausada, lluny del consum immediat i l’uniformitat cultural–, hem organitzat una revetlla de versos juntament amb l’Espai i més editorials.

Tindrà lloc el pròxim dijous a les set de la tarda i ens agradaria molt comptar amb la teua presència.

 

revetlla-de-versosbaja

“El crit i l’eco”

Tres silencis. Com dia i nit entre terra i vegetació d’un paisatge d’infantesa, el crit i l’eco.

Jordi Mas (Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barberà; 1972) és professor de llengua i literatura japoneses a la Universitat Autònoma de Barcelona. N’investiga la petja en la tradició catalana, que recorre en l’obra d’autors com Espriu, Salvat-Papasseit, Junoy, Riba o Palau i Fabre. És traductor d’autors literaris que van des de Matsuo Bashô a Haruki Murakami i d’anime com Shin-Chan. Com a poeta ha publicat Autoretrat amb esfinx (2008), Horus al desert (2009) , Sema (2010. XXIX Premi Senyoriu d’Ausiàs March), Arpa de boca (2012, amb il·lustracions de Marcia Yáñez) i Febrer (2015. LXIII Premi Octubre de Poesia, amb fotografies de Marcelo Aurelio). .

El crit i l’eco és un joc de relacions entre paisatge i llenguatge, entre perspectiva i viatge.

Aviat…

El crit i l'eco - Documenta

Presentació «Rufaga d’un» de Mark Strand

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

El retrat de Mark Strand s’ho mira des d’una de les quatre parets de la sala. El projecta Matilde Martínez, editora de Godall Edicions, mentre els poetes pugen a escena per recitar el canadenc. És vespre plujós de març a l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries de l’Horiginal al Raval.

Captura de pantalla 2016-03-21 a les 11.37.28

Hi intervenen –cadascú des dels seus llenguatges– Ramon Boixeda, Maria Dolors Coll, Manel Guitart, Laura López Granell i Joan Vigó. Ho fan també Josep Maria Capilla, Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino, mitjançant sengles audiovisuals que han enregistrat per excusar l’assistència. I Joan Todó, finalment: el traductor de “Rufaga d’un” comenta la jugada i, tot recitant, clausura l’acte.

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.09.28Captura de pantalla 2016-03-21 a les 12.36.58Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.11.15

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.12.00

A fora, la pluja continua. I ressonen els versos de Mark Strand:

L’instant de melangia / romandrà

La terra i la paraula

Petit reportatge del que va succeir a la I Trobada de Poesia i Terrissa, a l’obrador del emstre terrissaire Joan Cortiella a La Galera, Montsià.

Creació des de la terra i des de la paraula.

Origens.

Gràcies, Irina Gimeno Coso per aquest vídeo!

La cosa més dolça i fina

“Ara només puc plorar

llàgrimes de melangia.

Que un mal vent s’ha emportat

el clavell que més volia”.

L’esglèsia toca a mort. Les campanes diuen adéu a un albat, o mortijol: un infant. El toc és alegre: l’infant ha mort innocent i serà angelet, diuen. Protegirà la família i amics.

Taüt blanc, carruatge blanc, cavalls blancs. L’infant estès, envoltat d’espelmes. Menjar, vi i les millors gales. Sonen bandúrries, castanyoles i guitarrons, i comença el ball.

El ball del vetlatori. Cantar-li a la mort i ballar-la. Del País Valencià a les Illes Balears i Pitiüses, passant per l’Ebre: ritu de comiat i sepel·li, d’origen preromà. Grec? Àrab?

Viu fins els anys 20 i 30 del segle XX. Al final, però, haurà de celebrar-se mig d’amagat: xoca amb la moral de les classes dominants. I el nacional-catolicisme l’amagarà del tot.

1012440_530394510475944_555316786328971687_n-227x227

I és entorn les representacions populars de la mort que gira la segona Fira de llibres de Ciutat Vella, que es celebrarà el pròxim diumenge 1 de novembre a Barcelona.

L’esdeveniment, iniciativa d’una desena de llibreries independents del districte, comptarà amb la participació de Godall Edicions. T’hi invitem.

 

 

Pàgines

No hi ha resultats

Ho sentim, no hi ha entrades que coincideixin amb els teus criteris de cerca

Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies