Entrades

3a Trobada de poesia i terrissa a La Galera.

Les fotografies són de @RoserArques

Cartell de Qüestions.cst

El mes de juny i per tercer any consecutiu s’han celebrat les noces de la terrissa i la poesia. La Trobada de poesia i terrissa d’aquest any ha comptat amb la participació de la Laura Borràs directora de les Lletres Catalanes, que, per obrir l’acte, ha llegit  aquesta cita de la poeta grega Kiki Dimoulà:

“Una pregunta angoixant que sovint es planteja és si a l’època en què vivim la poesia serveix de res. Crec que serveix de la mateixa manera que ho fa una espelma que encenem en entrar en una ermita deserta i abandonada, d’on han fugit tots els sants. La poesia és útil als que l’estimen, perquè a dins troben bocinets de fotografies estripades de la seva ànima”…. “En definitiva, li fa servei a la llengua. La rescata dels grans contenidors de la pressa i la transvasa amb respecte al petiti flascó de la benedicció: una glopada és tot el que li cal beure a l’existència. En una paraula, la poesia ajuda igual que una gota de calmant en un oceà de tristesa. No és poca cosa.”

Un cop més, a l’obrador de Joan Cortiella, a La Galera, els cadups han transvasat les paraules benignes i lluminoses del poetes per calmar la nostra set de bellesa, i els versos han rodat  entre el soroll del torn i el del fang que s’afaiçonava a les mans expertes del mestre terrisser.

A la 3a Trobada hi va haver lloc també per a la sopresa i aquesta va ser l’estrena del vi blanc presentat per Jaume Serra, del celler Ficaria vins  (La Figuera, Priorat). Un vi madurat a les gerres fetes pel mateix Joan Cortiella i que en el seu nou Irur (que en íber vol dir “tres) reblava el clau de la triple aliança de forces que es convoquen a La Galera en aquest recital únic, especial i diferent: terrissa, poesia i vi.

Mireu el vídeo que ens va fer l’Eva Mascarell:

I, fins l’any que ve!

Quines sorpreses ens durà la 4a Trobada?

Ropa limpia tendida al sol

Este es el texto que el poeta José Antonio Jiménez Navarro leyó en la presentación de la traducción del libro de poemas “Y Dios en algún lugar” de Sònia Moll.

Gracias, José Antonio por prestárnoslos para que lo publiquemos aquí:

 

LOS POEMAS DE SÒNIA MOLL

La primera impresión que tenemos al leer los poemas de Sònia Moll es de limpieza. Ella misma ha utilizado en algún lugar una imagen que a mí me parece muy precisa: Los sentimientos y las emociones que maneja el poeta son la ropa sucia y los que nos ofrece el poema es ya la ropa lavada y tendida. Esta sensación de ropa tendida, de ropa tendida al sol, diría yo, la tenemos ante los textos de Sònia.

Otra característica muy próxima a ésta es el hecho de que su escritura fluye con una naturalidad sorprendente. Yo creo que todo buen poeta ejerce un dominio sobre la lengua y la fuerza para conducirla al terreno que le interesa, pero sólo algunos consiguen que ese esfuerzo no se note, que pase desapercibido al lector.

Decía María Zambrano hablando de la poesía de Clara Janés que su palabra emerge del silencio, pero sin romperlo; yo creo que la palabra de Sònia Moll tiene también esta peculiaridad porque sucede sin violencia, sin aparente esfuerzo.

El segundo asunto que quería comentar es el siguiente: en sus poemas o por debajo de sus poemas encontramos lo que podríamos llamar una voz…, y creo que esto es importante porque no todos los poetas tienen o transmiten una voz. Algunos alcanzan una peculiar manera de decir, un estilo, un mundo propio con sus imágenes y sus símbolos, que ya es mucho, pero no una voz, esa sustancia que aparece adherida a las palabras y que nos trae, desde el fondo, noticias del sujeto que habla, no de su peripecia vital sino de su textura humana. Dice Antonio Gamoneda que la poesía no es literatura, es verdad. Yo creo que esto se nota mucho en el caso de Sònia porque ella se implica profundamente e implica toda su biografía, la vida que lleva a sus espaldas, en lo que escribe. Y de ello, y de sus dotes literarias, naturalmente, se deriva que uno se sienta bien al lado de esa voz, porque es una voz que acoge, que acompaña, una voz que viene, por así decirlo, como debe venir toda poesía verdadera, de una hipotética fundación de lo humano.

Lo que no quiere decir, ni mucho menos, que nos cuente las cosas que queremos oír. De hecho, para mí, I Déu en algún lloc, Y Dios en algún lugar, además de un homenaje a la madre y de muchas otras cosas, es también un viaje de ida y vuelta a los infiernos. La enfermedad que describe el libro y que desconecta del mundo a la madre, no deja de ser un símbolo de la condición de nuestra vida y de nuestra desaparición. Y en el laberinto que también aparece en el libro, no solo están la madre y la hija, sino que estamos todos porque ese laberinto es nuestra existencia, y es inútil buscar una salida: sólo cabe seguir caminando y, despreocupadamente, mirar al cielo de vez en cuando.

Yo creo – y con esto acabo- que en última instancia, el libro de Sònia es un libro sobre la identidad y la fragilidad humanas, y sobre cómo la identidad se sustenta fundamentalmente en el amor, ya sea el amor materno-filial, el amor erótico o el amor a Dios, que son los tres tipos de amor que aparecen en el libro. Las preguntas que, en definitiva, nos formula este libro son, aproximadamente, como las que siguen: ¿Qué somos? ¿Memoria? ¿Emociones? ¿Deseo? ¿De qué estamos hechos? Nuestra sustancia última, ¿no es el amor? Si a través del amor el otro nos dice quienes somos, cuando los puntales de amor que sustentan nuestra vida se desmoronan, cómo podemos mantenernos en pie? ¿Es posible, para librarnos de esa presión de la realidad, un amor sin limitaciones terrestres, un amor en la eternidad?

Y la virtud de este libro, la virtud de Sònia Moll, es transformar toda esta gravedad, toda la angustia que nos transmiten estas preguntas, a través de su escritura serena, equilibrada, limpia, y a través de su voz, que es una voz de compañía, en placer estético y en una sensación de verdad y de encuentro que nos ayuda, aunque sea sólo un poco, a vivir la vida.

José Antonio Jiménez Navarro.

Barcelona, mayo de 2017.

 

 

El club dels poetes ignorats

minoria39

La literatura de l’Atlàntic i la del Mediterrani no són vasos comunicants. És un riu que flueix amb més força en una direcció que en l’altra. Com afirma el poeta català que viu a Compostel·la, Eduard Velasco, l’interès que hi a Galícia per Catalunya no es veu correspost de cap manera.

Un estudi del professor Pere Comelles demostra que el nombre de llibres catalans traduïts al gallec dobla el número de llibres que s’han traduït del gallec al català. I entre aquests destaquen s els llibres de literatura infantil i juvenil.

Què passa amb la poesia?

Carles Riba, Jordi Doménech, Ponç Pons han escrit poemes en gallec i Álvaro Cunqueiro en català. Tret d’això, les relacions entre la poesia gallega i la catalana també són asimètriques, i molt.Nombrosos poetes catalans han vist les seves obres traduïdes al gallec. I a l’inrevés?

Un parell d’antologies amb mostres de diversos poetes i cinc -només cinc- poetes amb un llibre traduït la català .

Tomàs Garcès va traduir i publicar el 1954 Deu poemes gallecs i vint anys més tard, Josep Maria Llompart va traduir l’antologia Quinze poetes Gallecs (Ed. Moll, 1976) , hi ha algunes traduccions de poetes al web de la UB de Barcelona.I  la xifra de llibres sencers de poetes gallecs al català és escassissima.

L’illa de les dones folles d’ Alfonso Pexegueiro (1984, Edicions del Mall trad. Josep Manuel Daurella; Llibre dels paisatges vius de Miguel Anxo Fernan-Vello trad. Ramon Dachs. (1995, Pagès Edicions ) ; Nimbes, deXosé Maria Díaz Castro, trad. Vicent Berenguer (1997, Ed. De la guerra. Valencia) ; Invocació d’un temps, de  Luis G. Tosar , trad. Pau Joan Hernández (2001. Viena)  i un llibre virtual el 2004 Balada Solitària de Fran Alonso  trad. Fina iglesias.

 

13913624_291054297929094_299769075786085501_o

El mes febrer sortia Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995) de Lois Pereiro, trad. Francesc Escandell als Llibres del Buc

I ara, Celebració de Gonzalo Hermo, trad. d’Adrià Targa i epíleg de Sebastià Perelló el número 7 de la nostra col·lecció “cadup”, que presentem aquesta tarda a la LLibreria Documenta.

Si considerem que s’havien publicat cinc llibres en tres dècades, l’any 2016 és un any excepcional  per avançar en la reciprocitat dels nexes literaris Atlàntic-Mediterrani i que els poetes gallecs comencin a ser coneguts en llengua catalana.

Cel·lebrem’ho!

I les poetes?

Això si que, lamentablement,  és una important assignatura pendent

#complicitats: revetlla de versos a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona

Pesen encara els tòpics racistes i de classe, però és innegable que l’antic barri Xino s’erigix, encara avui i per mèrits propis, com un dels barris més vius i interessants de la ciutat de Barcelona. Entre les raons, un riquíssim teixit d’establiments, col·lectius i associacions que promou in situ humanitat.

Nascut al mateix districte, però a l’altra banda de la cerdaniana Via Laietana –al Forat de la Vergonya– l’Espai Contrabandos és relativament nou al Raval. En el poc temps que porten establerts al barri, però, han realitzat multitud i tota mena d’actes en pro de vincular llibres i pensament crític. Contrabandos és una llibreria molt activa; però no només. És també una proposta de funcionament alternatiu per a l’economia editorial, contacte i relació directa entre llibre i lector que prescindix de distribuïdores i reclama sinergies actives entre la publicació i la venda de llibres. Al darrere d’aquesta iniciativa hi ha l’equip de Pol·len Edicions, editorial independent i compromesa a qui cal seguir atentament.

Godall Edicions participem d’Espai Contrabandos, un exemple de nous models culturals a explorar i que cal fer anar naixent a cada instant en l’objectiu de dignificar l’ofici editorial, escriptor i llibreter. En suport d’això, i en el context en què escriure i editar poesia és un acte polític que permet una altra mirada a la realitat –una visió no mercantilista, pausada, lluny del consum immediat i l’uniformitat cultural–, hem organitzat una revetlla de versos juntament amb l’Espai i més editorials.

Tindrà lloc el pròxim dijous a les set de la tarda i ens agradaria molt comptar amb la teua presència.

 

revetlla-de-versosbaja

“El crit i l’eco”

Tres silencis. Com dia i nit entre terra i vegetació d’un paisatge d’infantesa, el crit i l’eco.

Jordi Mas (Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barberà; 1972) és professor de llengua i literatura japoneses a la Universitat Autònoma de Barcelona. N’investiga la petja en la tradició catalana, que recorre en l’obra d’autors com Espriu, Salvat-Papasseit, Junoy, Riba o Palau i Fabre. És traductor d’autors literaris que van des de Matsuo Bashô a Haruki Murakami i d’anime com Shin-Chan. Com a poeta ha publicat Autoretrat amb esfinx (2008), Horus al desert (2009) , Sema (2010. XXIX Premi Senyoriu d’Ausiàs March), Arpa de boca (2012, amb il·lustracions de Marcia Yáñez) i Febrer (2015. LXIII Premi Octubre de Poesia, amb fotografies de Marcelo Aurelio). .

El crit i l’eco és un joc de relacions entre paisatge i llenguatge, entre perspectiva i viatge.

Aviat…

El crit i l'eco - Documenta

Pàgines

A Godall Edicions ens agrada definir-nos com una editorial de slow book, fem els llibres a poc a poc perquè creiem en les virtuts de la feina artesanal tant pel que fa a la qualitat del contingut dels nostres llibres com al seu embolcall.
Som també una editorial de proximitat, de quilòmetre zero; anem a buscar els lectors allà on es troben, i fem presentacions arreu del territori.

A Godall Edicions realitzem una tasca acurada en la selecció dels continguts dels llibres que publiquem. Anem a poc a poc, cuidant cada detall, per poder oferir lectures de qualitat. Llibres que us condueixin per territoris que ens agrada descobrir i compartir.

A Godall Edicions tenim el projecte de publicar els llibres que ens agradaria llegir i que no trobem al mercat.
El nom de Godall és el d’una població del Montsià a la qual estem emocionalment lligats. El nostre emblema és una olivera, arbre mil·lenari que creix amb paciència i tossuderia a les terres que envolten la població i del qual, després d’una acurada elaboració, s’obté un oli de molta qualitat.
Així, a Godall Edicions anem a poc a poc perquè creiem en les virtuts de la feina artesanal.

Godall Edicions consta dels següents segells:

  • Godall, Narrativa i assaig (ἐλαία)
  • Cadup, Poesia en català
  • Alcaduz, Poesia en castellà

Productes

RETORN

Glòria Coll Domingo (veure fitxa de l’autor)
Col·lecció «Cadup» número 10.

«Heus aquí un llibre que conté el seu contrallibre. I un títol que conté el seu contratítol. Perquè on és, que retorna? I qui és, que retorna? La mateixa persona que va marxar?
I d’on és, que va marxar? Cap a on? L’anècdota queda desdibuixada, lleument intuïda, res més. Perquè per molt que parli de retorn, queda clar que l’autora té la ferma voluntat de construir-se de cap i de nou, començant per la pròpia veu, que vol encara més lliure i estranyada. «Però esclar que hi ha misteri», proclama Glòria Coll en un vers que sona a divisa i que podria ser la bandera sota la qual iniciar la nova singladura poètica. Si no fos que, a aquestes altures,
la poeta ha après que no hi ha territori segur. I que més que retornar, la viatgera sempre arriba per primera vegada: a la casa familiar o a les paraules.»

Gemma Gorga


Godall Edicions, 2017
ISBN: 978-84-946952-3-0



13,00 IVA incl.

Celebració

Gonzalo Hermo (veure fitxa d’autor)
Epíleg de Sebastià Perelló
Traducció d’Adrià Targa (veure fitxa d’autor)
Col·lecció «Cadup» número 7. Edició bilingüe

«Celebració s’escriu en un moment que no permet el solatge ni el sediment, i aquesta fluïdesa crea la imatge d’una llibertat, d’una desagregació que no pretén fixar allò que només és correntia, cerca una efervescència extenuant, com aquella que senten els cossos que desitgen, s’escriu amb paraules que s’esbraven en la porositat. Una lleugeresa de la pell viva que sura en la inquietud. El poema com a deflagració. Aquí ja s’ha deixat de banda aquell lligam paralitzant amb la història, i el vers es conforma contra la impaciència i el rigor del decandiment. Fins i tot l’oblit és una activitat, i explora els seus extrems en un desig insolent de ser fins i tot extemporani.»

Fragment de l’epíleg de Sebastià Perelló

Ressenya de Víctor Obiols

“El llibre riu de Gonzalo Hermo” per Sebastià Portell

“Les celebracions de Gonzalo Hermo”, per Maria Antònia Massanet.

Vídeo de la presentació del llibre a la Llibreria Documenta

Entrevista a Gonzalo Hermo a Radio Galega amb motiu de la seva participació a la Setmana de la Poesia 2017 a Barcelona.


Godall Edicions, 2016
ISBN: 978-84-945094-3-8



16,90 IVA incl.

El crit i l’eco

Jordi Mas  (veure fitxa d’autor)
Pròleg de Joaquim Sala-Sanahuja
Col·lecció «Cadup» número 6

Un llibre de poemes d’evocació japonesa.

En el seu pròleg, Joaquim Sala-Sanahuja defineix així la temàtica del llibre: “Sensacions d’un moment, sovint perdudes en el temps, però que afloren de bell nou, sol·licitades per un indret, un objecte, una situació; o bé sentiments soterrats que pugen a la impensada, de la mateixa manera que es diu que “puja” la febre, en acarar-se a una vivència d’un temps”.

Els 63 haikus i tres narracions poètiques d’aquest poemari tenen com a denominador comú l’extrema elegància formal al servei de la intensitat.

Ressenya de Guillem Carreres a Núvol
Ressenya publicada a Serra d’or: tria-personal2
Entrevista a l’autor, Jordi Mas
Podcast de l’entrevista al programa “Un mar de muses” (Ràdio Burjassot)


Godall Edicions, 2016
ISBN: 978-84-945094-1-4



16,90 IVA incl.

minuscularidades

Emilia Conejo (ver ficha de autora)
Prólogo: Pedro Provencio
Colección «Alcaduz» número 1

La imaginación verbal es la gran cualidad de este primer libro de poemas de Emilia Conejo con el que inauguramos nuestra colección de poesía: Alcaduz. Minuscularidades es todo él un torrente de imágenes que, aunque a primera vista da una sensación de hermetismo, va ofreciendo, poco a poco, en cada relectura, y desde una visión de conjunto, una mayor claridad. Sobre unas estructuras muy firmes, soportadas en ocasiones por el paralelismo, se van incrustando imágenes de raigambre vagamente surrealista y muy sorprendentes.

Los poemas ofrecen una fecunda proliferación de elementos, entre los que destaca la curiosa presencia del mundo de la música, que despliegan un léxico sugerente, sabiamente combinado con el vocabulario más típico. Minuscularidades es una fiesta del lenguaje llena de hallazgos.

Entrevista a Emilia Conejo 

Vídeo presentación de Minuscularidades en la LLibreria Documenta (Barcelona)
Reseña del libro en la Revista Nayagua nº 23

Reseña en “La república cultural”

Reseña en “Genialogías”


Reseña en “Culturamas”


Godall Edicions, 2015
ISBN: 978-84-941623-5-0
Precio +IVA: 15€



15,00 IVA incl.

Un riu als ulls del Corb

Josep Maria Capilla (veure fitxa d’autor)
Pròleg: Abraham Mohino
Col·lecció «Cadup» número 4

“La nit torna a abocar silenci al foc del cor”
Josep Maria Capilla. “Un riu als ulls del corb”, 2015, pàg. 64

Un llibre de poemes que beu de fonts europees, anglosaxones i orientals.
Un cúmul d’imatges superposades delicadament per parlar-nos de sensacions essencials: la nostàlgia del pas del temps i la fragilitat i la necessitat de l’escriptura per trobar una mica la llum entre la fosca.

Vídeo-reportatge col·lecció “cadup” de poesia.

Crítiques:

Silenci al foc del cor. (Sam Abrams a El Mundo. 30.07.15)
Un riu als ulls del cor i dels lectors (Jaume C. Pons Alorda. Núvol. 6.09.15)
Entrevista a Josep Maria Capilla a la revista digital PromoArtYou


Godall Edicions, 2015


ISBN: 978-84-9421623-4-3
Preu + IVA: 16,90 €



16,90 IVA incl.

Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies