Posts tagged ‘Mark Strand’

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

El retrat de Mark Strand s’ho mira des d’una de les quatre parets de la sala. El projecta Matilde Martínez, editora de Godall Edicions, mentre els poetes pugen a escena per recitar el canadenc. És vespre plujós de març a l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries de l’Horiginal al Raval.

Captura de pantalla 2016-03-21 a les 11.37.28

Hi intervenen –cadascú des dels seus llenguatges– Ramon Boixeda, Maria Dolors Coll, Manel Guitart, Laura López Granell i Joan Vigó. Ho fan també Josep Maria Capilla, Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino, mitjançant sengles audiovisuals que han enregistrat per excusar l’assistència. I Joan Todó, finalment: el traductor de “Rufaga d’un” comenta la jugada i, tot recitant, clausura l’acte.

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.09.28Captura de pantalla 2016-03-21 a les 12.36.58Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.11.15

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.12.00

A fora, la pluja continua. I ressonen els versos de Mark Strand:

L’instant de melangia / romandrà

Leave a comment

mark-strand2

En una entrevista al The New Yorker el 2011, Mark Strand és preguntat si espera seguir sent llegit un cop mort. La resposta del poeta fou que li resultava en realitat prou indiferent, però que desitjava absolutament que es continués llegint poesia.

De no fer-ho, assegurava, cessaríem de ser humans.

I aquest fou el paper del pensament poètic per a l’autor, que va consagrar-ne una vida marcada pel viatge i la coneixença de realitats diverses; també en forma traducció literària.

Per Mark Strand, la poesia era captar el punt de contacte entre el jo i la realitat. De la seva exploració crítica de l’existència, Joseph Brodsky en destacà les “absències, silencis, buidors”. Willard Spiegelmann, la “credibilitat”.

Blizzard of One li valgué el Pulitzer el 1999. “Rufaga d’un” n’és la versió catalana de Joan Todó.

 

Rufaga d'un

Leave a comment