Entrades

3a Trobada de poesia i terrissa a La Galera.

Les fotografies són de @RoserArques

Cartell de Qüestions.cst

El mes de juny i per tercer any consecutiu s’han celebrat les noces de la terrissa i la poesia. La Trobada de poesia i terrissa d’aquest any ha comptat amb la participació de la Laura Borràs directora de les Lletres Catalanes, que, per obrir l’acte, ha llegit  aquesta cita de la poeta grega Kiki Dimoulà:

“Una pregunta angoixant que sovint es planteja és si a l’època en què vivim la poesia serveix de res. Crec que serveix de la mateixa manera que ho fa una espelma que encenem en entrar en una ermita deserta i abandonada, d’on han fugit tots els sants. La poesia és útil als que l’estimen, perquè a dins troben bocinets de fotografies estripades de la seva ànima”…. “En definitiva, li fa servei a la llengua. La rescata dels grans contenidors de la pressa i la transvasa amb respecte al petiti flascó de la benedicció: una glopada és tot el que li cal beure a l’existència. En una paraula, la poesia ajuda igual que una gota de calmant en un oceà de tristesa. No és poca cosa.”

Un cop més, a l’obrador de Joan Cortiella, a La Galera, els cadups han transvasat les paraules benignes i lluminoses del poetes per calmar la nostra set de bellesa, i els versos han rodat  entre el soroll del torn i el del fang que s’afaiçonava a les mans expertes del mestre terrisser.

A la 3a Trobada hi va haver lloc també per a la sopresa i aquesta va ser l’estrena del vi blanc presentat per Jaume Serra, del celler Ficaria vins  (La Figuera, Priorat). Un vi madurat a les gerres fetes pel mateix Joan Cortiella i que en el seu nou Irur (que en íber vol dir “tres) reblava el clau de la triple aliança de forces que es convoquen a La Galera en aquest recital únic, especial i diferent: terrissa, poesia i vi.

Mireu el vídeo que ens va fer l’Eva Mascarell:

I, fins l’any que ve!

Quines sorpreses ens durà la 4a Trobada?

Elogi de la poesia que no passa de moda

Vam començar a publicar poesia perquè ens vam enamorar, sí, literalment, “enamorar”, del manuscrit que ens havia fet arribar la Maria Dolors Coll Magrí. D’aquest enamorament, aquest dir-nos: això s’ha de publicar, ho volem publicar! , va sorgir la col·lecció #cadup que ha anat creixent poc a poc, amb cura i a cop d’enamoraments successius fins a conformar una sínia de 10 llibres preciosos.

Rostoll, el nostre primer #cadup, és un llibre intensíssim, brillant, magnífic, del qual se n’ha fet poc ressó. Va passar bastant desapercebut als cronistes oficials, ni tans sols va merèixer ser citat en un llibre que repassava els primers quinze anys de poesia catalana al segon mil·leni ( tot i que hi havia un capítol dedicat especialment als poetes de les terres de ponent, d’on és l’autora ) Ja sabem que no es pot abarcar tot i que les editorials petites – i quan vam publicar Rostoll erem una editorial diminuta- passen desapercebudes als focus mediàtics.

Tres anys després de la seva primera edició, és un orgull i una alegria anunciar-vos la seva segona reimpressió. No hem volgut dir -ne “edició” perquè no estem d’acord en anunciar com a edició allò que és una reimpressió. Morirem d’un atac de coherència, ens direu, potser sí , però de moment ens és difícil fer coses que no ens agraden ni creiem saludables per al món editorial.  Aquesta reimpressió vol dir que s’han venut tots els exemplars de la primera tirada i que considerem que val molt la pena que el llibre seguiexi rodant i que no desapegui de les lleixes de les llibreries i passi a la categoria de “exhaurit”, “introbable”, “descatalogat”. A Godall volem fer llibres dels que no passen de moda, llibres consistents que es puguin defensar i recomanar anys després d’estar editats. Com aquest.

Amants de la bona poesia, la que no és esclava de la novetat, la que no passa de moda -perquè es fonda i consistent i intensa i treballada- si encara no coneixeu aquest llibre de la Maria Dolors Coll Madrí, sou afortunats perquè ara teniu l’ocasió de descobrir-lo!

 

Aquí us deixem us els enllaços a la informació sobre el llibre i sobre l’autora.

 

Parlar, escoltar, enraonar, aprendre, gaudir “Celebració”

 

img_0008Parlar de la poesia del Gonzalo Hermo amb el propi Gonzalo, la Míriam Reyes, l’Adrià Targa i un grapat d’amics: poesia-riu, poesia en temps de muda, poesia que fuig dels tòpics, del cànons i sobre tot, de la nostàlgia; poesia que es juga l’existència a cada síl·laba, a cada pausa. Parlar del ritme dels poemes, de la música dels poemes, del procés de creació dels poemes. Parlar de l’eterna i sempre nova dialèctica entre el fons i la forma. Parlar dels paranys i els reptes de la traducció.

img_0014Escoltar les poesies del Gonzalo en gallec cristal·lí, amarat de molses. Escoltar-les en català. Comparar sons, paraules, cadències entre les dues llengües. Escoltar parlar el Gonzalo sobre la seva llengua, sobre els matisos i marques de classe d’aquesta llengua minoritzada.

Enraonar de llengües, de tradicions poètiques.

Aprendre tant sobre coses que no sabíem.

Gaudir de la companyia i el mestratge de bons poetes i bons amics.

captura-de-pantalla-2016-11-13-a-las-19-52-35

Tot això va ser la segona presentació a Barcelona del llibre “Celebració” i va passar a l’Espai Contrabandos, dijous dia 10 de novembre.

Gonzalo, torna aviat!

img_0001

El club dels poetes ignorats

minoria39

La literatura de l’Atlàntic i la del Mediterrani no són vasos comunicants. És un riu que flueix amb més força en una direcció que en l’altra. Com afirma el poeta català que viu a Compostel·la, Eduard Velasco, l’interès que hi a Galícia per Catalunya no es veu correspost de cap manera.

Un estudi del professor Pere Comelles demostra que el nombre de llibres catalans traduïts al gallec dobla el número de llibres que s’han traduït del gallec al català. I entre aquests destaquen s els llibres de literatura infantil i juvenil.

Què passa amb la poesia?

Carles Riba, Jordi Doménech, Ponç Pons han escrit poemes en gallec i Álvaro Cunqueiro en català. Tret d’això, les relacions entre la poesia gallega i la catalana també són asimètriques, i molt.Nombrosos poetes catalans han vist les seves obres traduïdes al gallec. I a l’inrevés?

Un parell d’antologies amb mostres de diversos poetes i cinc -només cinc- poetes amb un llibre traduït la català .

Tomàs Garcès va traduir i publicar el 1954 Deu poemes gallecs i vint anys més tard, Josep Maria Llompart va traduir l’antologia Quinze poetes Gallecs (Ed. Moll, 1976) , hi ha algunes traduccions de poetes al web de la UB de Barcelona.I  la xifra de llibres sencers de poetes gallecs al català és escassissima.

L’illa de les dones folles d’ Alfonso Pexegueiro (1984, Edicions del Mall trad. Josep Manuel Daurella; Llibre dels paisatges vius de Miguel Anxo Fernan-Vello trad. Ramon Dachs. (1995, Pagès Edicions ) ; Nimbes, deXosé Maria Díaz Castro, trad. Vicent Berenguer (1997, Ed. De la guerra. Valencia) ; Invocació d’un temps, de  Luis G. Tosar , trad. Pau Joan Hernández (2001. Viena)  i un llibre virtual el 2004 Balada Solitària de Fran Alonso  trad. Fina iglesias.

 

13913624_291054297929094_299769075786085501_o

El mes febrer sortia Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995) de Lois Pereiro, trad. Francesc Escandell als Llibres del Buc

I ara, Celebració de Gonzalo Hermo, trad. d’Adrià Targa i epíleg de Sebastià Perelló el número 7 de la nostra col·lecció “cadup”, que presentem aquesta tarda a la LLibreria Documenta.

Si considerem que s’havien publicat cinc llibres en tres dècades, l’any 2016 és un any excepcional  per avançar en la reciprocitat dels nexes literaris Atlàntic-Mediterrani i que els poetes gallecs comencin a ser coneguts en llengua catalana.

Cel·lebrem’ho!

I les poetes?

Això si que, lamentablement,  és una important assignatura pendent

2a Trobada de poesia i terrissa

TERRA, VI I POESIA, CONJUNCIÓ PERFECTA

 

Unir patrimoni i poesia, unir la creativitat de l’artesà que modela la terra amb la creativitat del poeta que esculpeix les paraules: aquests van ser els orígens de la Trobada de poesia i terrissa que va néixer l’any passat. Enguany, a la II Trobada, s’hi ha afegit la creativitat de Jaume Roca, vinyater artesà de La Figuera (Priorat) que fabrica el seu vi com un poeta, seguint la intuïció i els senyals dels astres.

terrissa

Mentre el mestre terrisser tornejava, pujava i afaiçonava l’esveltesa dels cànters, els poetes van dir els seus versos i, amb la participació dels espectadors al micròfon obert,  les veus de Strand, d’Eurípides, Sorescu, Antonina Canyelles, Estellès i Martí i Pol van ressonar barrejades amb les creacions personals d’alguns dels assistents. I una copa de Matraketa Tranquil, el vi DO Montsant, fermentat en gerres de terrissa per conservar millor el gust primigeni de l’argila de la vinya, va donar pas al moment dels lligams i les converses.

terrissa2

Tot això va passar dissabte 11 de juny al pati de l’obrador de Joan Cortiella, a La Galera (el Montsià). Els nombrosos espectadors asseguts entre cadups i altres peces de terrissa, al costat del forn centenari o sota una figuera generosa, van gaudir i participar de la conjunció perfecta de terra, vi i paraula d’aquesta trobada que tot just al seu segon any ja sembla tenir voluntat de continuar i de ser una cita important al calendari literari de les terres de l’Ebre i de més enllà o més ençà.

Captura de pantalla 2016-06-14 a les 13.44.25

Agraïm a l’Ajuntament de La Galera, al celler Ficaria i a tots els assistents la col·laboració, la complicitat i l’acollida.

Fotografies Roser Arques @RoserArques

Aquí podeu veure la 1a trobada de poesia i terrissa que es va fer.

Productes

RETORN

Glòria Coll Domingo (veure fitxa de l’autor)
Col·lecció «Cadup» número 10.

«Heus aquí un llibre que conté el seu contrallibre. I un títol que conté el seu contratítol. Perquè on és, que retorna? I qui és, que retorna? La mateixa persona que va marxar?
I d’on és, que va marxar? Cap a on? L’anècdota queda desdibuixada, lleument intuïda, res més. Perquè per molt que parli de retorn, queda clar que l’autora té la ferma voluntat de construir-se de cap i de nou, començant per la pròpia veu, que vol encara més lliure i estranyada. «Però esclar que hi ha misteri», proclama Glòria Coll en un vers que sona a divisa i que podria ser la bandera sota la qual iniciar la nova singladura poètica. Si no fos que, a aquestes altures,
la poeta ha après que no hi ha territori segur. I que més que retornar, la viatgera sempre arriba per primera vegada: a la casa familiar o a les paraules.»

Gemma Gorga


Godall Edicions, 2017
ISBN: 978-84-946952-3-0



13,00 IVA incl.

Y Dios en algún lugar

Sònia Moll Gamboa (ver ficha de autora)
Traducción de Elena Lázaro Ruiz (ver ficha de autora)
Colección «Alcaduz» número 3. Edición bilingüe

El poemario de Sònia Moll Gamboa (Barcelona, 1974) traza un recorrido desde la soledad radical hasta la asunción de los límites de la certeza y la muerte inherentes a la propia aventura vital.
Poesía de la ausencia, la despedida, la desorientación, la búsqueda, la aceptación y la afirmación de la propia individualidad. La poeta, perdida en el laberinto oscuro de la enfermedad  —Alzheimer— progresiva de su madre, presiente la presencia de Dios en el melocotonero del patio, en la luz de un mediodía o en la voz de un amigo que recita un poema. Sin llegar a verlo, estas certezas, estos instantes de belleza y de revelación la ayudan a soportar el camino en la intemperie y en la oscuridad.
Los versos de este libro son descarnados, fruto directo de la transformación de la experiencia vital en poesía. Y en esta desnudez reside precisamente toda su fuerza.

Entrevista a Ràdio Terra (en catalán)
Vídeo-reportaje colección “cadup” y “alcaduz” de poesía.


Godall Edicions, 2017
ISBN: 978-84-946-952-2-3



17,00 IVA incl.

El pes

Roger Vilà Padró (veure fitxa de l’autor)
Col·lecció «Cadup» número 9.

Els arbres, el riu, el camí, les cruïlles, els núvols fugissers generen dubtes, evoquen pors, susciten preguntes. La poesia de Roger Vilà és acurada i sòbria, al servei de la idea existencial que travessa el llibre: «El sol pes d’una gla / t’esclafarà facis el que facis, / com els segons / que ja han passat en va.»  En la contemplació del paisatge exterior, el poeta experimenta el pes feixuc del no-res que només fa suportable el paisatge interior, domèstic i afectiu. El fred i l’obscuritat de l’existència s’esvaeixen en instants diàfans de bellesa i companyia.
El pes és el segon llibre de poemes de Roger Vilà Padró (Sentmenat, 1968) i estem segurs que sorprendrà, com ho féu també la seva novel·la Marges (2013)


Godall Edicions, 2017
ISBN: 978-84-945094-8-3



16,00 IVA incl.

Tot el blat

Christelle Enguix (veure fitxa d’autora)
Pròleg Josep Lluís Roig
Col·lecció «Cadup» número 8.

De la peripècia vital d’enamorar-se, concebre un fill, portar-lo al ventre, parir-lo, separar-se d’ell, alletar-lo, aprendre a mirar-lo com a un ésser aliè i tanmateix pròxim, Christelle Enguix en fa matèria poètica amb un llenguatge propi. Un llenguatge que bull de metàfores sensuals, lligades a la terra i a l’aigua amb ressonàncies de clàssics —March, Estellés, Vinyoli, Neruda—, i que al mateix temps sorprèn per la seva modernitat.
A Tot el blat, la llimera, l’oliva, l’espiga, l’arrel, la conquilla, l’arena, el volcà són alguns dels elements amb què la poeta basteix la paradoxa d’una poesia que és alhora íntima i panteista. Que és murmuri i és explosió. Que parla de goig, dolor, dubte, sorpresa, és a dir: vida. Vida viva.


Godall Edicions, 2016
ISBN: 978-84-945094-6-9



16,00 IVA incl.

Celebració

Gonzalo Hermo (veure fitxa d’autor)
Epíleg de Sebastià Perelló
Traducció d’Adrià Targa (veure fitxa d’autor)
Col·lecció «Cadup» número 7. Edició bilingüe

«Celebració s’escriu en un moment que no permet el solatge ni el sediment, i aquesta fluïdesa crea la imatge d’una llibertat, d’una desagregació que no pretén fixar allò que només és correntia, cerca una efervescència extenuant, com aquella que senten els cossos que desitgen, s’escriu amb paraules que s’esbraven en la porositat. Una lleugeresa de la pell viva que sura en la inquietud. El poema com a deflagració. Aquí ja s’ha deixat de banda aquell lligam paralitzant amb la història, i el vers es conforma contra la impaciència i el rigor del decandiment. Fins i tot l’oblit és una activitat, i explora els seus extrems en un desig insolent de ser fins i tot extemporani.»

Fragment de l’epíleg de Sebastià Perelló

Ressenya de Víctor Obiols

“El llibre riu de Gonzalo Hermo” per Sebastià Portell

“Les celebracions de Gonzalo Hermo”, per Maria Antònia Massanet.

Vídeo de la presentació del llibre a la Llibreria Documenta

Entrevista a Gonzalo Hermo a Radio Galega amb motiu de la seva participació a la Setmana de la Poesia 2017 a Barcelona.


Godall Edicions, 2016
ISBN: 978-84-945094-3-8



16,90 IVA incl.

Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies