2aedicióGodall Edicions estem de festa major.

Publicàvem ara fa set mesos “Perennia” de Mònica Miró Vinaixa, el que fou el tercer llibre de l’editorial. Resum per a navegants: l’obra recull una cinquantena de poemes epigràfics –dels més de cinc mil que es calcula que hi ha arreu del vell Imperi– publicats en versió bilingüe llatí i català. Sis-cents exemplars d’un compendi d’inscripcions funeràries editat i traduït per la pròpia antòloga, ara esgotat.

Donem la benvinguda, avui, a la segona edició; i ho fem afegint en la nova versió l’obsequi d’uns pocs inèdits. La notícia és, es clar, motiu de celebració: per a l’autora del nostre petit Harry Potter, per a l’editora de Godall, per a l’equip de somiatruites que girovaga entorn el projecte. I no només: quan editar poesia en català és una activitat delicada, fràgil, pràcticament de risc, una segona edició és una petita fita general.

Podem esgrimir moltes raons que explicarien el camí fins la segona edició –la implicació i capacitat divulgativa de Mònica, el treball de formigueta fet en presentacions, fòrums, conferències, fires i demés. Tanmateix, i més enllà, els versos del llibre –sobre la vida, sobre la mort, la fortalesa i fragilitat humanes– llancen veritats.

I en temps d’incerteses, endevinar que aquestes també hi eren fa dos mil anys és una abraçada.

Per molts versos més.

Text: Oriol Fuster Cabrera