“Passamaneria”: sensibilitat i intel·ligència. Un llibre diferent.

 

Què en diuen els primers lectors d’aquest llibre tan especial? Doncs llegiu, llegiu.


“Francament m’ha sorprès perquè no sé què esperava, però no esperava això, aquesta minuciosa prosa gairebé obsessiva sobre una botiga o una matèria o un ofici o un personatge -mai no he sabut ben bé de què o qui anava- en què no passa exactament res.

He trobat que s’assemblava més a la poesia que a un altre gènere, que no sé quin fora. Potser aquest fet provoca el desconcert, perquè en general enfoquem la lectura volent saber de quin material es tracta, i aquí no queda clar ni abans ni després, com segurament devia ser la teva intenció.

Crec que és un exercici d’estil brillant, que no sé com se situa en el teu corpus literari, perquè també el desconec. Tens una habilitat prodigiosa per a la descripció i la creació d’un àmbit eteri que es mou entre el passat i el somni.”

Marcel Riera, poeta i traductor, set’17

(…) I la Pruden ha fet un llibre deliciós i tendre, com un mocador de puntes, que es diu Passamaneria i que li ha publicat, meravellosament, Godall. I jo vaig llegint i plorant emocionada i us en dono, a totes, les gràcies. Gràcies. Gràcies.
Núria Busquet Busquet, escriptora i traductora sept’17

“Entre la pell i el món, gairebé sempre, s’interposa una merceria, que tiba, afluixa, corda o descorda. Tal vegada el malentés era que quan deien picardia o frivolité colien dir sexe i quan deien sexe no significava el mateix per tothom.”

Llegint Passamaneria, de Pruden Panadés, que Godall Edicions acaba de publicar. El to m¡ha atrapat des de les primere línies. Cordons, borles i galons en un llibre que respira sensibilitat i intel·ligència. Sóc a la meitat i us el recomano ja des d’ara. Una obra ben especial. Diferent.

Mònica Miró, escriptora, oct ’17


Al final de ese pasillo en penumbra con festones dorados, mientras afuera sigue cayendo la nevada del 62, juegan el niño Foix y el niño Brossa con muñecas cosidas a mano, muñecas que sueñan con los ojos abiertos, desvelados. Los niños esperan a la niña Rodoreda, que ha ido “a costura /a aprendre de lletra”, y ahora anda por los terrados, amiga de los gatos, vestida de adulta, invocando a las diosas del crepúsculo con una pata de pollo en el bolso.
Marcos Ordoñez, crític oct’17

Panadès ens demostra que l’univers es pot recosir amb un fil i una agulla. Tan aviat s’endinsa en una merceria plena de catàlegs, cintes i mostraris com defensa les nines de drap, les que xerren de veritat, “perquè mentre unes mans les fan néixer del no-res, una veu ja els parla i només viuen peixades de paraules molt triades”. No com aquelles nines de plàstic, que ploren mentre dura la pila i després callen per sempre.
Fragment de l’article de Bernat Puigtobella a Núvol, (llegir sencer), des’ 17

L’aigua és música sense numerar. Passamaneria. Breviari, poemari o recull singular de poemes en prosa? El llibre de Pruden Panadès pot ser tot això a la vegada, perquè ens transmet, al capdavall, una manera d’entendre la vida. Bernat Puigtobella, que en va fer la presentació la setmana passada, diu que és “un dels llibres més soprenents i preciosos que he pogut llegir aquest any”. L’autora  hi desplega un ampli ventall de referents del gremi de les modistes, aquestes especialistes en “resurreccions domèstiques, sempre molt mal pagades” que conformen un món que s’apaga però que encara no s’ha extingit, perquè, “entre la pell i el món, gairebé sempre, s’interposa una merceria, que tiba, afluixa, corda o descorda”. A Passamaneria, Panadès ens demostra que l’univers es pot recosir amb un fil i una agulla.
Frances Ginebreda @f_ginabreda , Núvol, des’17

Quan vaig llegir el manuscrit de la Pruden Pandés vaig enamorar-me’n de seguida però, era poesia? era prosa poètica? era narrativa? era antropologia poètica? com l’havíem de clasificar? A Godall ens agraden els reptes i aquesta inclassificabilitat del llibre afegia atractiu al que la lectura m’havia proporcionat.

Passamaneria no és un llibre de relats curts, ni una investigació antropològica sobre els mites, oficis i els llocs del cosir, ni un llibre de poemes i proses poètiques. No. El llibre és tot això a la vegada, i més. L’autora ha cosit cada text  com un brodat diferent, amb punts petits, delicats. Amb matisos, amb colors, amb transparències i també amb alguna frivolité . El resultat és un àlbum de textos com labors finíssimes que ressegueix tot un món tradicionalment menystingut per ser un món femení. Llegint aquest llibre sabreu de la discussió entre Aracné  i Ariadna, els secrets dels cosidors de les modistes, què va fer Eva després la condemna a suportar un fus,  quines són les relacions entre les merceries i els llibres, la trista història del mico Dedé vestit de grum o la bella història de la camisa brodada per a un pintor famós …

El llibre ha diluït els meus prejudicis sobre el món de les labors, forjats des del rebuig a la obligació de cosir, sargir i brodar que m’imposaven de petita, i, atrapada a la teranyina dels seus mots, de la seva música, he descobert un univers ple d’evocacions, de riquesa i de saviesa. Com tots els mons que revela la bona literatura.

Matilde Martínez Sallés, editora de Godall Edicions. oct ’17

 

Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies