“Passamaneria”: sensibilitat i intel·ligència. Un llibre diferent.
Què en diuen els primers lectors d’aquest llibre tan especial? Doncs llegiu, llegiu.
“Francament m’ha sorprès perquè no sé què esperava, però no esperava això, aquesta minuciosa prosa gairebé obsessiva sobre una botiga o una matèria o un ofici o un personatge -mai no he sabut ben bé de què o qui anava- en què no passa exactament res.
He trobat que s’assemblava més a la poesia que a un altre gènere, que no sé quin fora. Potser aquest fet provoca el desconcert, perquè en general enfoquem la lectura volent saber de quin material es tracta, i aquí no queda clar ni abans ni després, com segurament devia ser la teva intenció.
Crec que és un exercici d’estil brillant, que no sé com se situa en el teu corpus literari, perquè també el desconec. Tens una habilitat prodigiosa per a la descripció i la creació d’un àmbit eteri que es mou entre el passat i el somni.”
“Entre la pell i el món, gairebé sempre, s’interposa una merceria, que tiba, afluixa, corda o descorda. Tal vegada el malentés era que quan deien picardia o frivolité colien dir sexe i quan deien sexe no significava el mateix per tothom.”
Llegint Passamaneria, de Pruden Panadés, que Godall Edicions acaba de publicar. El to m¡ha atrapat des de les primere línies. Cordons, borles i galons en un llibre que respira sensibilitat i intel·ligència. Sóc a la meitat i us el recomano ja des d’ara. Una obra ben especial. Diferent.
Mònica Miró, escriptora, oct ’17
Passamaneria no és un llibre de relats curts, ni una investigació antropològica sobre els mites, oficis i els llocs del cosir, ni un llibre de poemes i proses poètiques. No. El llibre és tot això a la vegada, i més. L’autora ha cosit cada text com un brodat diferent, amb punts petits, delicats. Amb matisos, amb colors, amb transparències i també amb alguna frivolité . El resultat és un àlbum de textos com labors finíssimes que ressegueix tot un món tradicionalment menystingut per ser un món femení. Llegint aquest llibre sabreu de la discussió entre Aracné i Ariadna, els secrets dels cosidors de les modistes, què va fer Eva després la condemna a suportar un fus, quines són les relacions entre les merceries i els llibres, la trista història del mico Dedé vestit de grum o la bella història de la camisa brodada per a un pintor famós …
El llibre ha diluït els meus prejudicis sobre el món de les labors, forjats des del rebuig a la obligació de cosir, sargir i brodar que m’imposaven de petita, i, atrapada a la teranyina dels seus mots, de la seva música, he descobert un univers ple d’evocacions, de riquesa i de saviesa. Com tots els mons que revela la bona literatura.
Matilde Martínez Sallés, editora de Godall Edicions. oct ’17