“Ara només puc plorar

llàgrimes de melangia.

Que un mal vent s’ha emportat

el clavell que més volia”.

L’esglèsia toca a mort. Les campanes diuen adéu a un albat, o mortijol: un infant. El toc és alegre: l’infant ha mort innocent i serà angelet, diuen. Protegirà la família i amics.

Taüt blanc, carruatge blanc, cavalls blancs. L’infant estès, envoltat d’espelmes. Menjar, vi i les millors gales. Sonen bandúrries, castanyoles i guitarrons, i comença el ball.

El ball del vetlatori. Cantar-li a la mort i ballar-la. Del País Valencià a les Illes Balears i Pitiüses, passant per l’Ebre: ritu de comiat i sepel·li, d’origen preromà. Grec? Àrab?

Viu fins els anys 20 i 30 del segle XX. Al final, però, haurà de celebrar-se mig d’amagat: xoca amb la moral de les classes dominants. I el nacional-catolicisme l’amagarà del tot.

1012440_530394510475944_555316786328971687_n-227x227

I és entorn les representacions populars de la mort que gira la segona Fira de llibres de Ciutat Vella, que es celebrarà el pròxim diumenge 1 de novembre a Barcelona.

L’esdeveniment, iniciativa d’una desena de llibreries independents del districte, comptarà amb la participació de Godall Edicions. T’hi invitem.