Dos autores y un actor dentro de un paréntesis.

Presentábamos la traducción al castellano de  El paréntesis más largo de Tina Vallès,  hecha per Gonzalo Torné y disfrutamos de unas horas de conversación inteligente sobre creación, traducción, literatura y oralidad.

Además, un actor, Nil Martí López, nos regaló la lectura bordada con talento y humor de un par de cuentos del libro .

Fue un paréntesis dentro de otro paréntesis (La libreria No LLegiu) que nos hizo olvidar saludablemente la barahúnda que nos agitaba el mes de diembre pasado.

 

 

 

 

Tina Vallès: una escritora de largo alcance

Narradora para niños, jóvenes y adultos, traductora, bloguera, columnista  y co-editora de una revista digital dedicada a los cuentos para adultos en la que periódicamente se presentan obras inéditas y clásicas de este género,  comprometida con la buena escritura, la que no pasa de moda, no elige caminos ni éxitos fáciles.

Esta es Tina Vallès , una escritora con mucho recorrido  y también de largo alcance. Y que nos gusta mucho.

Hemos querido publicar la traducción de uno de sus libros más interesantes, El paréntesis más largo, un conjunto de narraciones cortas (con el que ganó en 2012 el Premi Mercè Rodoreda, el premio más prestigioso de cuentos para adultos en catalán) porque pensamos que Tina Vallès tiene que ser conocida más allá del ámbito de los lectores en catalán. Cuando estábamos haciendo las gestiones para la traducción y publicación de El paréntesis… se dio la feliz circunstancia de que le publicaron la traducción de otro libro suyo más reciente: La memoria del árbol, premio Anagrama de novela 2017. Si esta  ha sido la puerta de entrada para que el público lector en español conozca a esta gran escritora, con El paréntesis más largo, este mismo público puede degustar una panorámica más amplia de las muchas y ricas facetas que su escritura nos ofrece.

Los diecisiete cuentos que configuran El paréntesis más largo  tienen como nexo común los delirios, las obsesiones o la lucidez que precede a la toma de decisión de unos personajes obligados a hacer un pausa en su rutina. Dice la autora que ella siempre parte de imágenes y no de palabras. En este libro, la imaginamos saliendo de su casa, armada de un radar parabólico y rastreando con él todos los rincones. Primero, mira. Luego, con una lupa como de ojo de búho, observa todos los detalles incluso los más escondidos. Finalmente, dispara. Es decir, coge el escalpelo de cirujana y escribe. Y entonces nos devuelve lo que ha visto a trocitos, imaginado, alargado, condensado. El resultado de esta operación es una colección de estampas y de voces diversas –porque ella es también una escritora de oído, de mucha oralidad– con toques de ironía y de humor, que retratan los entresijos de nosotros, los humanos, en nuestra vida cotidiana. Diecisiete cuentos en los que Tina Vallès muestra su innegable maestría. Maestría del lenguaje –un fértil y tensionado dominio entre fuerzas opuestas: realismo e imaginación; sensibilidad y distanciamiento; complejidad y sencillez– y maestría en la técnica del relato corto.

De todo esto hablamos el pasado 28 de noviembre en la presentación de El Paréntesis más largo en La Central de Callao en Madrid, donde tuvimos el lujo de escuchar a la actriz Katia Klein que bordó la lectura de dos de los cuentos de Tina.

*Fotografías de Manuel González @manugongo

Este próximo martes 12 de diciembre presentaremos el libro en la Librería No Llegiu de Barcelona con la autora y su traductor Gonzalo Torné. No es fácil traducir dos lenguas próximas, pero él lo ha logrado y ha transmitido los matices y los giros del original catalán en un español que fluye como si no fuera traducido. También allí contaremos la colaboración del actor Nil Martín López para la lectura de los relatos.

El paréntesis más largo permite conocer una de las escritoras más libres, independientes y consistentes de la narrativa catalana actual. Estamos seguros de que los lectores lo disfrutarán, lo recomendarán y esperarán sus nuevas publicaciones  con tanto interés como las esperamos nosotros. Porque Tina Vallès tiene aún mucho para contarnos y para sorprendernos.

Presentació «Corre, pare, corre!» a la Casa Àsia

El 28 de febrer, a la Casa Àsia, es va presentar el recull de contes de Kim Ae-ran Corre, pare, corre! en una sala plena de lectors amb ganes de fer un tast de literatura coreana.

Amb l’acollida generosa del director de l’entitat, Rafael Bueno, els cinc presentadors van parlar des de diferents angles de l’obra l’autora coreana. L’editora de Godall Edicions, Matilde Martínez, va explicar com va descobrir aquesta autora en francès i en anglès, com la van sorprendre i agradar les històries que explicava i per què va decidir-se a publicar-la en català i en castellà. Manel Ollé, professor d’història i cultura xinesa de la UPF, va relacionar l’estil de Kim Ae-ran amb els contes d’Ian McEwan, el teatre de Lluïsa Cunillé i fins i tot amb la ironia de Temps moderns de Charles Chaplin. Esther Torres Simón, traductora del coreà i del japonès i investigadora de la URV, ens va fer saber que la literatura coreana és molt potent però que no té prou traductors per poder ser coneguda a Occident. I Mihwa Jo, professora de coreà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i traductora del llibre juntament amb Alba Cunill, ens va parlar de les dificultats de traduir del coreà al català, i com per a algunes de les frases s’hi havia estat fins i tot dies per trobar la forma de transmetre’ns tota la intenció de l’autora.

Els cinc presentadors de l’acte, doncs, van estar d’acord a afirmar que Kim Ae-ran és una escriptora magistral que al llibre Corre, pare, corre! barreja lucidesa, realisme, imaginació, dispersió i concentració en dosis exactes. I és que el paisatge exterior i interior que retraten els seus contes sedueixen el lector, així com també els personatges que hi circulen: joves i nens que viuen amb unes ferides que accepten fins i tot amb humor, unes ferides que volen oblidar per seguir endavant en la jungla del capitalisme més salvatge del Seul suburbial, on tothom està sol i on no hi ha res que sigui fàcil.

Kim Ae-ran és una gran escriptora i a Godall Edicions ens fa molt feliços haver-li pogut fer un lloc a les llibreries catalanes. Coneixeu-la. Segur que a vosaltres també us seduirà.

Presentació «Rufaga d’un» de Mark Strand

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

El retrat de Mark Strand s’ho mira des d’una de les quatre parets de la sala. El projecta Matilde Martínez, editora de Godall Edicions, mentre els poetes pugen a escena per recitar el canadenc. És vespre plujós de març a l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries de l’Horiginal al Raval.

Captura de pantalla 2016-03-21 a les 11.37.28

Hi intervenen –cadascú des dels seus llenguatges– Ramon Boixeda, Maria Dolors Coll, Manel Guitart, Laura López Granell i Joan Vigó. Ho fan també Josep Maria Capilla, Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino, mitjançant sengles audiovisuals que han enregistrat per excusar l’assistència. I Joan Todó, finalment: el traductor de “Rufaga d’un” comenta la jugada i, tot recitant, clausura l’acte.

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.09.28Captura de pantalla 2016-03-21 a les 12.36.58Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.11.15

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.12.00

A fora, la pluja continua. I ressonen els versos de Mark Strand:

L’instant de melangia / romandrà

Presentació del llibre «Enlloc, mai»

Enlloc, mai-4-11Fotografies de Núria Garriga | @ngarriga

Són les set i dos minuts de la tarda a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona. Arriben encara persones que s’han decidit a participar de la presentació com a públic, acaben d’asseure’s a la tarima els qui ho fan essent-ne ponents.

Passats deu minuts de càlid rigor empàtic mediterrani, comencem.

És la presentació d’«Enlloc, mai», trenta-nou relats curts i un petit assaig epileguitzant escrits per Iban Zaldua. Traduïts per Maria Colera i Ainara Munt, corregits per Tina Vallès, dissenyats per Xavi Simó i publicats per primera vegada en català per Godall Edicions.

En escena, a més dels protagonistes, convidats de luxe. Carles Belda iniciarà l’acte amb la rondalla de com Iban aterra a Godall i interpretarà unes peces que ja són estàndards durant tot l’acte. La Rabera Eclèctica representaran un dels contes del llibre. Màrius Serra amenitzarà i acompanyarà entre reflexions literàries, anècdotes i benvolgut sentit de l’humor.

Enlloc, mai-2-9

L’humor i la sensibilitat són, de fet, pràctiques i vestigis que trauran el cap durant tota la vetllada. Sigui en forma de curiositats lingüístiques i aproximació al quotidià calvari intel·lectual del traductor, sigui en forma de corprenedora sinceritat del que ja en porta, d’anys, en el sector, i se les ha vist de tots els colors.

Humor i sensibilitat necessàries per tirar endavant un espai com el Contrabandos, presentat per Jordi Panyella a l’inici de la vetlada. Humor i sensibilitat necessaris, també, per parlar de música i literatura com a forma d’explicar conflictes de l’actualitat.

Enlloc, mai-3-25

Frapant i entusiasmant experiència, qualitativament i quantitativa. De nou, gràcies.

I punt i seguit!, que això no para…

fotos-Zaldua

Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies