Marta Gómez Mata i Fèlix Raval Queixalós s’estigueren una bona estona signant i dedicant còpies de «Petites històries de banquets» («Pequeñas historias de banquetes», en la seva edició castellana). Una quarantena de persones havien acudit aquell dimarts de febrer a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona per la presentació del llibre, el tercer en la col·lecció de narratives de Godall Edicions; a l’hora de marxar, molts no van voler fer-ho sense l’exemplar i la dedicatòria que els corresponien.
La importància del diàleg és un dels arguments que apareix a «Petites històries de banquets». El diàleg com a exercici que canvia coses i persones, com a forma d’iniciar projectes: ho reivindicava l’editora Matilde Martínez Sallés, que amb el suport de fragments de diferents pel·lícules que ho representaven ressaltà com la casualitat d’un sopar va acabar per teixir la causalitat del llibre. Exercici paregut fou el que féu després el professor de filosofia Gerard Prieto Álvarez, que va posar marc general a l’anècdota del llibre: és el llenguatge el que ens permet ser socials, i per tant humans.
Els versos del poeta Vicent Andrés Estellès i el vi del Centre Quim Soler varen cloure la jornada:
el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.
Fotografies d’Irina Gimeno |
Cada rosa un somriure, cada llibre un #cadup: el nostre Sant Jordi
/en Godall /por Oriol Fuster CabreraI el dia J arriba amb rumor de pluja, però no serà fins al final de la jornada que Nosaltres els paradistes (col·lectius de roses, llibres! i tot gènere i color) hauríem de cedir-li el pas.
Fins llavors, i entre sol i núvols de primavera, Sant Jordi transcorregué ple de somriures.
I a les vuit, com venia previst, el sorteig. Una bossa plena de noms d’usuari de Twitter. Una mà, innocent diuen, que retira el nom de la tuitaire guanyadora d’un lot de llibres.
El paquet que comença a filar cap a Terrassa, i l’any que ve més. Però no partiu. Ni patiu.
Que vénen versos…
Fotografies de Núria Garriga Martínez.
“El crit i l’eco”, matemàtica, paisatge i poesia.
/en Godall, Poesía, Poesia /por Oriol Fuster CabreraÉs tarda d’abril i a la Llibreria Documenta de Barcelona, en un saló d’actes amb finestrals al pati, una pantalla projecta versos. Assegut, amb l’esguard repartit entre la imatge digital i l’assistència i amb la mà a l’ordinador, Jordi Mas revela, d’un a un, els versos d’alguns dels haikús d’El crit i l’eco.
L’ambient distés no contradiu l’actitud amatent del públic. Escolta el marc i context de Joaquim Sala-Sanahuja (escriptor, traductor, professor i prologuista del llibre), Matilde Martínez Sallés (editora de Godall Edicions, que en narra els per què) i de Josep Cots (el llibreter, que introdueix l’acte). L’explanació de prologuista i autor versa dels inicis de la recepció occidental de gèneres com l’haikú i la tanka; de les perspectives que regala apropar-se a altres cultures, cas aquest del continent asiàtic en general i el Japó en particular; de composició, tècnica i matemàtica en llengua i en poesia.
Clou l’acte la participació dels benvinguts: nouvinguts i habituals, cadupaires, alumnes, col·legues i amistats de l’autor. Debat, intercanvi i comentari, signatura de llibres, degustació de vi D.O. Priorat.
Mentrestant, Sant Jordi que s’atansa…
“El crit i l’eco”
/en Godall /por GodallTres silencis. Com dia i nit entre terra i vegetació d’un paisatge d’infantesa, el crit i l’eco.
Jordi Mas (Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barberà; 1972) és professor de llengua i literatura japoneses a la Universitat Autònoma de Barcelona. N’investiga la petja en la tradició catalana, que recorre en l’obra d’autors com Espriu, Salvat-Papasseit, Junoy, Riba o Palau i Fabre. És traductor d’autors literaris que van des de Matsuo Bashô a Haruki Murakami i d’anime com Shin-Chan. Com a poeta ha publicat Autoretrat amb esfinx (2008), Horus al desert (2009) , Sema (2010. XXIX Premi Senyoriu d’Ausiàs March), Arpa de boca (2012, amb il·lustracions de Marcia Yáñez) i Febrer (2015. LXIII Premi Octubre de Poesia, amb fotografies de Marcelo Aurelio). .
El crit i l’eco és un joc de relacions entre paisatge i llenguatge, entre perspectiva i viatge.
Aviat…
Presentació «Rufaga d’un» de Mark Strand
/en Godall, Narrativa, Poesía /por Oriol Fuster CabreraFotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc
El retrat de Mark Strand s’ho mira des d’una de les quatre parets de la sala. El projecta Matilde Martínez, editora de Godall Edicions, mentre els poetes pugen a escena per recitar el canadenc. És vespre plujós de març a l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries de l’Horiginal al Raval.
Hi intervenen –cadascú des dels seus llenguatges– Ramon Boixeda, Maria Dolors Coll, Manel Guitart, Laura López Granell i Joan Vigó. Ho fan també Josep Maria Capilla, Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino, mitjançant sengles audiovisuals que han enregistrat per excusar l’assistència. I Joan Todó, finalment: el traductor de “Rufaga d’un” comenta la jugada i, tot recitant, clausura l’acte.
A fora, la pluja continua. I ressonen els versos de Mark Strand:
Presentació «Petites històries de banquets»
/en Godall, Narrativa /por Oriol Fuster CabreraMarta Gómez Mata i Fèlix Raval Queixalós s’estigueren una bona estona signant i dedicant còpies de «Petites històries de banquets» («Pequeñas historias de banquetes», en la seva edició castellana). Una quarantena de persones havien acudit aquell dimarts de febrer a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona per la presentació del llibre, el tercer en la col·lecció de narratives de Godall Edicions; a l’hora de marxar, molts no van voler fer-ho sense l’exemplar i la dedicatòria que els corresponien.
La importància del diàleg és un dels arguments que apareix a «Petites històries de banquets». El diàleg com a exercici que canvia coses i persones, com a forma d’iniciar projectes: ho reivindicava l’editora Matilde Martínez Sallés, que amb el suport de fragments de diferents pel·lícules que ho representaven ressaltà com la casualitat d’un sopar va acabar per teixir la causalitat del llibre. Exercici paregut fou el que féu després el professor de filosofia Gerard Prieto Álvarez, que va posar marc general a l’anècdota del llibre: és el llenguatge el que ens permet ser socials, i per tant humans.
Els versos del poeta Vicent Andrés Estellès i el vi del Centre Quim Soler varen cloure la jornada:
el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.
Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc