El llibreter opina

En Jordi Costa, llibreter de l’agosarada, lluminosa i genial llibreria Strogoff de La Garriga, va escriure el  text que reproduïm tot seguit al seu (cuidadissim) aparador per al dia que hi vam presentar Passamaneria, de la Pruden Panadès.  Gràcies, Jordi.

No conec ni poc ni molt el món del fil i de l’agulla. No cuso, no faig mitja i amb prou feina em sonava la paraula “passamaneria”. Però sempre he respectat i he admirat (veient ma mare) la pau i la solitud d’un treball que demana un cert tancar-se en un mateix – i una llum que t’encercli i t’aïlli de la foscor del voltant- però també la companyia; el fet de deixar passar el temps i amb ell milers de fils de pensaments i de vides que van passant mentre enfiles la feina.

I potser el llibre va d’això. D’un món profundament femení, lligat per tradició, costum i imposició al fil i l’agulla. Una feina a voltes privada i callada (reclosa) però a voltes també feta en companyia d’altres dones que també cusen, fan boixets o passamaneria i que, sense mirar-se (concentrades en la seva feina) escolten o parlen del seu món callat. D’un món que també desapareix perquè ja no es cus com abans ni es fan pedaços i ja fa temps que hi ha altres maneres de passar el temps… per això també el llibre te aquest toc de certa melangia de les coses que ja no seran.

He llegit aquest magnífic llibre sense ordre ni concert. Obrint-lo per on em semblava, triant el capítol-poema, o són petits contes? a l’atzar i com passa sempre amb aquests tipus de llibres, de vegades he triat bé i m’emociono i el torno a rellegir en veu alta i és que m’ha colpejat, o senzillament m’ha sorprès i m’ha divertit. N’hi ha de tendres, tenebrosos, eròtics, tristos i alegres. De vegades trobo l’escrit enginyós i de vegades (poques) no hi he entrat… però sempre tens la sensació que estàs llegint un text molt ben escrit i treballat, que ha sigut buscat i pensat i tractat amb la mateixa cura que qualsevol dona, que estima el que fa, hi posa en un treball de filigrana de passamaneria.

Per això recomano (si és que se’m permet) llegir aquest llibre en moments de calma. Fer petits glops i rellegir-los després en veu alta, si pot ser.

Jordi Costa, llibreter

I gràcies Glòria Font (artistras) i Stefano Puddu per la presnetació tan guapa que vau fer a la Strogoff d’aquest  llibre tan preciós . Va ser una vetllada molt màgica.

 

Presentació «Corre, pare, corre!» a la Casa Àsia

El 28 de febrer, a la Casa Àsia, es va presentar el recull de contes de Kim Ae-ran Corre, pare, corre! en una sala plena de lectors amb ganes de fer un tast de literatura coreana.

Amb l’acollida generosa del director de l’entitat, Rafael Bueno, els cinc presentadors van parlar des de diferents angles de l’obra l’autora coreana. L’editora de Godall Edicions, Matilde Martínez, va explicar com va descobrir aquesta autora en francès i en anglès, com la van sorprendre i agradar les històries que explicava i per què va decidir-se a publicar-la en català i en castellà. Manel Ollé, professor d’història i cultura xinesa de la UPF, va relacionar l’estil de Kim Ae-ran amb els contes d’Ian McEwan, el teatre de Lluïsa Cunillé i fins i tot amb la ironia de Temps moderns de Charles Chaplin. Esther Torres Simón, traductora del coreà i del japonès i investigadora de la URV, ens va fer saber que la literatura coreana és molt potent però que no té prou traductors per poder ser coneguda a Occident. I Mihwa Jo, professora de coreà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i traductora del llibre juntament amb Alba Cunill, ens va parlar de les dificultats de traduir del coreà al català, i com per a algunes de les frases s’hi havia estat fins i tot dies per trobar la forma de transmetre’ns tota la intenció de l’autora.

Els cinc presentadors de l’acte, doncs, van estar d’acord a afirmar que Kim Ae-ran és una escriptora magistral que al llibre Corre, pare, corre! barreja lucidesa, realisme, imaginació, dispersió i concentració en dosis exactes. I és que el paisatge exterior i interior que retraten els seus contes sedueixen el lector, així com també els personatges que hi circulen: joves i nens que viuen amb unes ferides que accepten fins i tot amb humor, unes ferides que volen oblidar per seguir endavant en la jungla del capitalisme més salvatge del Seul suburbial, on tothom està sol i on no hi ha res que sigui fàcil.

Kim Ae-ran és una gran escriptora i a Godall Edicions ens fa molt feliços haver-li pogut fer un lloc a les llibreries catalanes. Coneixeu-la. Segur que a vosaltres també us seduirà.

Presentació «Rufaga d’un» de Mark Strand

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

El retrat de Mark Strand s’ho mira des d’una de les quatre parets de la sala. El projecta Matilde Martínez, editora de Godall Edicions, mentre els poetes pugen a escena per recitar el canadenc. És vespre plujós de març a l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries de l’Horiginal al Raval.

Captura de pantalla 2016-03-21 a les 11.37.28

Hi intervenen –cadascú des dels seus llenguatges– Ramon Boixeda, Maria Dolors Coll, Manel Guitart, Laura López Granell i Joan Vigó. Ho fan també Josep Maria Capilla, Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino, mitjançant sengles audiovisuals que han enregistrat per excusar l’assistència. I Joan Todó, finalment: el traductor de “Rufaga d’un” comenta la jugada i, tot recitant, clausura l’acte.

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.09.28Captura de pantalla 2016-03-21 a les 12.36.58Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.11.15

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.12.00

A fora, la pluja continua. I ressonen els versos de Mark Strand:

L’instant de melangia / romandrà

Presentació «Petites històries de banquets»

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Marta Gómez Mata i Fèlix Raval Queixalós s’estigueren una bona estona signant i dedicant còpies de «Petites històries de banquets» («Pequeñas historias de banquetes», en la seva edició castellana). Una quarantena de persones havien acudit aquell dimarts de febrer a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona per la presentació del llibre, el tercer en la col·lecció de narratives de Godall Edicions; a l’hora de marxar, molts no van voler fer-ho sense l’exemplar i la dedicatòria que els corresponien.

 

La importància del diàleg és un dels arguments que apareix a «Petites històries de banquets». El diàleg com a exercici que canvia coses i persones, com a forma d’iniciar projectes: ho reivindicava ­l’editora Matilde Martínez Sallés, que amb el suport de fragments de diferents pel·lícules que ho representaven ressaltà com la casualitat d’un sopar va acabar per teixir la causalitat del llibre. Exercici paregut fou el que féu després el professor de filosofia Gerard Prieto Álvarez, que va posar marc general a l’anècdota del llibre: és el llenguatge el que ens permet ser socials, i per tant humans.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els versos del poeta Vicent Andrés Estellès i el vi del Centre Quim Soler varen cloure la jornada:

el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.

 

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

“Petites històries de banquets”

Un quadre, “L’escola de Plató” de Jean Delville, serveix a Marta Gómez Mata i Fèlix Rabal Queixalós de pretext narratiu per iniciar el llibre que avui tenim il·lusió i orgull de presentar. Tercera entrega de la col·lecció de narratives de Godall Edicions, «Petites històries de banquets» és un llibre de caràcter divulgatiu que pretèn instar el lector a exercitar la capacitat d’abstracció per mitjà, sempre, d’un fil conductor: el de la relació entre els banquets com a acte social, la filosofia i el vi.

L'escola de Plató

“Els banquets” –deia Plató, citat en aquestes Petites històries– “serveixen, en temps de pau, perquè un grup d’amics es donin testimoni mutu de benvolença”. És l’atenenc qui, en la seva obra, acabà per convertir l’esdeveniment en el que acabaria sent després: un marc, un cànon i un gènere literari. Ho expliquen Gómez i Rabal en els primers capítols del llibre. Introducció perfecta per al total neòfit, macedònia de detalls, relats i anècdotes per a l’afeccionat i qui ja hi estigui més avesat.

De la sinestèsia i l’aritmofòbia, les germandats pitagòriques i els mathematikoi, a l’amor, la ciutat, l’erotisme, l’ebrietat, l’èxtasi, la mística, la Bíblia, la cultura cristiana, la gastronomia i el cinema. De Babilònia al Celler de Can Roca, de Sèneca, Epicur i Ficino a Vatel, Kierkegaard, Erasme i Dinesen. Els banquets com a espai de trobada, socialització i debat, i la segona part d’aquestos, el symposium –”beure en comú”, en grec– o moment per al vi, en infinitat de consideracions i aproximacions.

De funció semblant, segons els clàssics, a la de la medicina o la gimnàstica, i essència mediterrània: «in vino veritas». Com a acció dels surrealistes de principis del segle XX o litúrgia de nit d’amics. “El vi fa sang”, diu la dita. A Godall, seguim bategant.

 

targetó-Banquets.indd

Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies