“Passamaneria”: sensibilitat i intel·ligència. Un llibre diferent.

 

Què en diuen els primers lectors d’aquest llibre tan especial? Doncs llegiu, llegiu.


“Francament m’ha sorprès perquè no sé què esperava, però no esperava això, aquesta minuciosa prosa gairebé obsessiva sobre una botiga o una matèria o un ofici o un personatge -mai no he sabut ben bé de què o qui anava- en què no passa exactament res.

He trobat que s’assemblava més a la poesia que a un altre gènere, que no sé quin fora. Potser aquest fet provoca el desconcert, perquè en general enfoquem la lectura volent saber de quin material es tracta, i aquí no queda clar ni abans ni després, com segurament devia ser la teva intenció.

Crec que és un exercici d’estil brillant, que no sé com se situa en el teu corpus literari, perquè també el desconec. Tens una habilitat prodigiosa per a la descripció i la creació d’un àmbit eteri que es mou entre el passat i el somni.”

Marcel Riera, poeta i traductor, set’17

(…) I la Pruden ha fet un llibre deliciós i tendre, com un mocador de puntes, que es diu Passamaneria i que li ha publicat, meravellosament, Godall. I jo vaig llegint i plorant emocionada i us en dono, a totes, les gràcies. Gràcies. Gràcies.
Núria Busquet Busquet, escriptora i traductora sept’17

“Entre la pell i el món, gairebé sempre, s’interposa una merceria, que tiba, afluixa, corda o descorda. Tal vegada el malentés era que quan deien picardia o frivolité colien dir sexe i quan deien sexe no significava el mateix per tothom.”

Llegint Passamaneria, de Pruden Panadés, que Godall Edicions acaba de publicar. El to m¡ha atrapat des de les primere línies. Cordons, borles i galons en un llibre que respira sensibilitat i intel·ligència. Sóc a la meitat i us el recomano ja des d’ara. Una obra ben especial. Diferent.

Mònica Miró, escriptota, oct ’17


Al final de ese pasillo en penumbra con festones dorados, mientras afuera sigue cayendo la nevada del 62, juegan el niño Foix y el niño Brossa con muñecas cosidas a mano, muñecas que sueñan con los ojos abiertos, desvelados. Los niños esperan a la niña Rodoreda, que ha ido “a costura /a aprendre de lletra”, y ahora anda por los terrados, amiga de los gatos, vestida de adulta, invocando a las diosas del crepúsculo con una pata de pollo en el bolso.
Marcos Ordoñez, crític oct’17

Quan vaig llegir el manuscrit de la Pruden Pandés vaig enamorar-me’n de seguida però, era poesia? era prosa poètica? era narrativa? era antropologia poètica? com l’havíem de clasificar? A Godall ens agraden els reptes i aquesta inclassificabilitat del llibre afegia atractiu al que la lectura m’havia proporcionat.

Passamaneria no és un llibre de relats curts, ni una investigació antropològica sobre els mites, oficis i els llocs del cosir, ni un llibre de poemes i proses poètiques. No. El llibre és tot això a la vegada, i més. L’autora ha cosit cada text  com un brodat diferent, amb punts petits, delicats. Amb matisos, amb colors, amb transparències i també amb alguna frivolité . El resultat és un àlbum de textos com labors finíssimes que ressegueix tot un món tradicionalment menystingut per ser un món femení. Llegint aquest llibre sabreu de la discussió entre Aracné  i Ariadna, els secrets dels cosidors de les modistes, què va fer Eva després la condemna a suportar un fus,  quines són les relacions entre les merceries i els llibres, la trista història del mico Dedé vestit de grum o la bella història de la camisa brodada per a un pintor famós …

El llibre ha diluït els meus prejudicis sobre el món de les labors, forjats des del rebuig a la obligació de cosir, sargir i brodar que m’imposaven de petita, i, atrapada a la teranyina dels seus mots, de la seva música, he descobert un univers ple d’evocacions, de riquesa i de saviesa. Com tots els mons que revela la bona literatura.

Matilde Martínez Sallés, editora de Godall Edicions. Oct ’17

 

El llibreter opina

En Jordi Costa, llibreter de l’agosarada, lluminosa i genial llibreria Strogoff de La Garriga, va escriure el  text que reproduïm tot seguit al seu (cuidadissim) aparador per al dia que hi vam presentar Passamaneria, de la Pruden Panadès.  Gràcies, Jordi.

No conec ni poc ni molt el món del fil i de l’agulla. No cuso, no faig mitja i amb prou feina em sonava la paraula “passamaneria”. Però sempre he respectat i he admirat (veient ma mare) la pau i la solitud d’un treball que demana un cert tancar-se en un mateix – i una llum que t’encercli i t’aïlli de la foscor del voltant- però també la companyia; el fet de deixar passar el temps i amb ell milers de fils de pensaments i de vides que van passant mentre enfiles la feina.

I potser el llibre va d’això. D’un món profundament femení, lligat per tradició, costum i imposició al fil i l’agulla. Una feina a voltes privada i callada (reclosa) però a voltes també feta en companyia d’altres dones que també cusen, fan boixets o passamaneria i que, sense mirar-se (concentrades en la seva feina) escolten o parlen del seu món callat. D’un món que també desapareix perquè ja no es cus com abans ni es fan pedaços i ja fa temps que hi ha altres maneres de passar el temps… per això també el llibre te aquest toc de certa melangia de les coses que ja no seran.

He llegit aquest magnífic llibre sense ordre ni concert. Obrint-lo per on em semblava, triant el capítol-poema, o són petits contes? a l’atzar i com passa sempre amb aquests tipus de llibres, de vegades he triat bé i m’emociono i el torno a rellegir en veu alta i és que m’ha colpejat, o senzillament m’ha sorprès i m’ha divertit. N’hi ha de tendres, tenebrosos, eròtics, tristos i alegres. De vegades trobo l’escrit enginyós i de vegades (poques) no hi he entrat… però sempre tens la sensació que estàs llegint un text molt ben escrit i treballat, que ha sigut buscat i pensat i tractat amb la mateixa cura que qualsevol dona, que estima el que fa, hi posa en un treball de filigrana de passamaneria.

Per això recomano (si és que se’m permet) llegir aquest llibre en moments de calma. Fer petits glops i rellegir-los després en veu alta, si pot ser.

Jordi Costa, llibreter

I gràcies Glòria Font (artistras) i Stefano Puddu per la presnetació tan guapa que vau fer a la Strogoff d’aquest  llibre tan preciós . Va ser una vetllada molt màgica.

 

Sacrilegis

Víctor Bocanegra (veure fitxa d’autor)
[Fora de col·lecció]

El llibre-disc SACRILEGIS s’inscriu en la llarga tradició de poesia cantada en català. Aquesta vegada els ingredients són de bon auguri. L’artista bifront Víctor Bocanegra (compositor i cantant) i Víctor Obiols (poeta, responsable de l’antologia de poemes) s’han aliat al músic Eduard Iniesta, que signa una producció impecable. Són disset poemes de poetes clàssics catalans, des de Ramon Llull fins a Lluís Solà, passant per la Reina de Mallorques, Jacint Verdaguer, B.C. Aribau, Joan Maragall, Josep Carner, Salvador Espriu, Rosa Leveroni, Josep Sebastià Pons, Josep Palau i Fabre, Joan Vergés, Clementina Arderiu, Segimon Serrallonga i Joan Vinyoli.
Seguint les pautes estilístiques que el caracteritzen, Víctor Bocanegra empra el llenguatge de la cançó popular contemporània, enllaçant d’alguna manera amb la lírica catalana del segle XX, amb arranjaments exquisits d’Eduard Iniesta i la col·laboració del pianista Iannis Obiols.
Godall aposta pel format de llibre-disc. El llibre inclou textos originals de Lluís Solà, Víctor Obiols, Mingus B. Formentor i Rosa Porter Moix, que reflexionen sobre l’antiga i noble pràctica de musicar poesia. Cada poema va acompanyat de notes explicatives. Un autèntic esdeveniment musical i editorial.

Ressenyes:

Núvol: Víctor Bocanegra: benvinguts els sacrilegis

Ara: L’exquisit ‘sacrilegi’ poètico-musical de Víctor Bocanegra (Jordi Nopca)

Al blog del crític musical Àlex Gómez Font: Els “Sacrilegis” de Víctor Bocanegra.

Entrevista a Víctor Obiols, al programa “Llibres, píxels i valors” (Rne)

Entrevista a Víctor Obiols, al programa “Els viatges de Carlos” ( a partir del minut 15′)


Godall Edicions, 2017
ISBN: 978-84-945094-9-0



16,00 IVA incl.

Un veterinari a la neu

Jaime Martínez Sallés (veure fitxa d’autor)
Jorge León Gustà (veure fitxa d’autor)
Traducció de Francesc Massana (veure fitxa d’autor)
[Fora de col·lecció]

No fa gaires anys el món del múixing va aconseguir popularitat gràcies a la Pirena, una competició coneguda com la Ruta Blanca dels Pirineus. La seva fama va donar a conèixer un esport i un món fins llavors minoritaris: les curses de gossos de trineu.
Però, què és el múixing? En què consisteix? Qui hi participa? On es fan les competicions? Aquestes preguntes i algunes més són les que intenta respondre aquest llibre.
I tot això que, potser, aquí ens semblarà exòtic i a l’abast de ben poca gent, és en realitat un esport que, en altres indrets del món, com ara Alaska, Canadà, Suècia i Rússia, està molt estès.
Jaime Martínez, un dels pocs veterinaris especialistes en gossos de trineu que hi ha a Espanya, explica en aquest llibre les seves experièn­cies viscudes al llarg de molts anys i de molts quilòmetres. Però com que tot individu és el resultat de les seves vivències, Jaime Martínez n’ha volgut donar una visió global, des dels seus primers anys de formació fins a les últimes experiències a Rússia, de manera que ens mostra l’organització de les curses entre bastidors: com són els equips humans que les duen a terme i com s’hi viu l’amor per la naturalesa i els gossos.
Aquí, esport i aventura van de bracet amb l’única intenció de mostrar que l’esperit de col·laboració pot convertir-se en una cosa molt més important que la competitivitat entre les persones.
En definitiva, es tracta d’una història de superació, escrita sota el lema: «encara podem més».
Per redactar-la, en Jaime ha comptat amb la col·laboració de Jorge León Gustà.


Godall Edicions, 2017


ISBN: 978-84-946952-1-6



20,00 IVA incl.

Un veterinario en la nieve

Jaime Martínez Sallés (ver ficha del autor)
Jorge León Gustà (ver ficha del autor)
[Fuera de colección]

Hace unos pocos años el mundo del múshing logró popularidad gracias a la Pirena, una competición conocida como la Ruta Blanca de los Pirineos. Su fama dio a conocer un deporte y un mundo hasta entonces minoritarios: las carreras de perros de trineo.
Pero, ¿qué es el múshing? ¿En qué consiste? ¿Quienes participan? ¿Dónde se realizan las competiciones? A estas y otras preguntas intenta este libro dar respuesta.
Lo que aquí suene quizá como algo exótico y al alcance de muy pocos, es en realidad un deporte que en otros lugares del mundo, como Alaska, Canadá, Suecia, Rusia, está muy extendido.
Jaime Martínez, uno de los pocos veterinarios especialistas en perros de trineo que existen en España, explica en este libro sus experiencias vividas a lo largo de muchos años y de muchos kilómetros. Pero como todo individuo es resultado de sus vivencias, Jaime Martínez ha querido dar una visión global de ellas, desde sus primeros años de formación, hasta sus últimas experiencias en Rusia, de modo que nos muestra la organización de las carreras desde las bambalinas: cómo son los equipos humanos que las llevan a cabo, y cómo se vive en ellas el amor hacia la naturaleza y los perros.
Deporte y aventura se dan aquí la mano, con la única intención de mostrar que el espíritu de colaboración puede convertirse en algo mucho más importante que la competitividad entre las personas.
En definitiva, esta es una historia de superación, escrita bajo un solo lema: «aún podemos más».
Para su redacción ha contado con la colaboración de Jorge León Gustà.


Godall Edicions, 2017
ISBN: 978-84-946952-0-9



20,00 IVA incl.

Aquest lloc web utilitza cookies per a una millor experiència de navegació. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clickeu per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies