Posts from the ‘Godall’ category

El 28 de febrer, a la Casa Àsia, es va presentar el recull de contes de Kim Ae-ran Corre, pare, corre! en una sala plena de lectors amb ganes de fer un tast de literatura coreana.

Amb l’acollida generosa del director de l’entitat, Rafael Bueno, els cinc presentadors van parlar des de diferents angles de l’obra l’autora coreana. L’editora de Godall Edicions, Matilde Martínez, va explicar com va descobrir aquesta autora en francès i en anglès, com la van sorprendre i agradar les històries que explicava i per què va decidir-se a publicar-la en català i en castellà. Manel Ollé, professor d’història i cultura xinesa de la UPF, va relacionar l’estil de Kim Ae-ran amb els contes d’Ian McEwan, el teatre de Lluïsa Cunillé i fins i tot amb la ironia de Temps moderns de Charles Chaplin. Esther Torres Simón, traductora del coreà i del japonès i investigadora de la URV, ens va fer saber que la literatura coreana és molt potent però que no té prou traductors per poder ser coneguda a Occident. I Mihwa Jo, professora de coreà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i traductora del llibre juntament amb Alba Cunill, ens va parlar de les dificultats de traduir del coreà al català, i com per a algunes de les frases s’hi havia estat fins i tot dies per trobar la forma de transmetre’ns tota la intenció de l’autora.

Els cinc presentadors de l’acte, doncs, van estar d’acord a afirmar que Kim Ae-ran és una escriptora magistral que al llibre Corre, pare, corre! barreja lucidesa, realisme, imaginació, dispersió i concentració en dosis exactes. I és que el paisatge exterior i interior que retraten els seus contes sedueixen el lector, així com també els personatges que hi circulen: joves i nens que viuen amb unes ferides que accepten fins i tot amb humor, unes ferides que volen oblidar per seguir endavant en la jungla del capitalisme més salvatge del Seul suburbial, on tothom està sol i on no hi ha res que sigui fàcil.

Kim Ae-ran és una gran escriptora i a Godall Edicions ens fa molt feliços haver-li pogut fer un lloc a les llibreries catalanes. Coneixeu-la. Segur que a vosaltres també us seduirà.

minoria39

La literatura de l’Atlàntic i la del Mediterrani no són vasos comunicants. És un riu que flueix amb més força en una direcció que en l’altra. Com afirma el poeta català que viu a Compostel·la, Eduard Velasco, l’interès que hi a Galícia per Catalunya no es veu correspost de cap manera.

Un estudi del professor Pere Comelles demostra que el nombre de llibres catalans traduïts al gallec dobla el número de llibres que s’han traduït del gallec al català. I entre aquests destaquen s els llibres de literatura infantil i juvenil.

Què passa amb la poesia?

Carles Riba, Jordi Doménech, Ponç Pons han escrit poemes en gallec i Álvaro Cunqueiro en català. Tret d’això, les relacions entre la poesia gallega i la catalana també són asimètriques, i molt.Nombrosos poetes catalans han vist les seves obres traduïdes al gallec. I a l’inrevés?

Un parell d’antologies amb mostres de diversos poetes i cinc -només cinc- poetes amb un llibre traduït la català .

Tomàs Garcès va traduir i publicar el 1954 Deu poemes gallecs i vint anys més tard, Josep Maria Llompart va traduir l’antologia Quinze poetes Gallecs (Ed. Moll, 1976) , hi ha algunes traduccions de poetes al web de la UB de Barcelona.I  la xifra de llibres sencers de poetes gallecs al català és escassissima.

L’illa de les dones folles d’ Alfonso Pexegueiro (1984, Edicions del Mall trad. Josep Manuel Daurella; Llibre dels paisatges vius de Miguel Anxo Fernan-Vello trad. Ramon Dachs. (1995, Pagès Edicions ) ; Nimbes, deXosé Maria Díaz Castro, trad. Vicent Berenguer (1997, Ed. De la guerra. Valencia) ; Invocació d’un temps, de  Luis G. Tosar , trad. Pau Joan Hernández (2001. Viena)  i un llibre virtual el 2004 Balada Solitària de Fran Alonso  trad. Fina iglesias.

 

13913624_291054297929094_299769075786085501_o

El mes febrer sortia Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995) de Lois Pereiro, trad. Francesc Escandell als Llibres del Buc

I ara, Celebració de Gonzalo Hermo, trad. d’Adrià Targa i epíleg de Sebastià Perelló el número 7 de la nostra col·lecció “cadup”, que presentem aquesta tarda a la LLibreria Documenta.

Si considerem que s’havien publicat cinc llibres en tres dècades, l’any 2016 és un any excepcional  per avançar en la reciprocitat dels nexes literaris Atlàntic-Mediterrani i que els poetes gallecs comencin a ser coneguts en llengua catalana.

Cel·lebrem’ho!

I les poetes?

Això si que, lamentablement,  és una important assignatura pendent

TERRA, VI I POESIA, CONJUNCIÓ PERFECTA

Panorama_sin_título2

Unir patrimoni i poesia, unir la creativitat de l’artesà que modela la terra amb la creativitat del poeta que esculpeix les paraules: aquests van ser els orígens de la Trobada de poesia i terrissa que va néixer l’any passat. Enguany, a la II Trobada, s’hi ha afegit la creativitat de Jaume Roca, vinyater artesà de La Figuera (Priorat) que fabrica el seu vi com un poeta, seguint la intuïció i els senyals dels astres.

terrissa

Mentre el mestre terrisser tornejava, pujava i afaiçonava l’esveltesa dels cànters, els poetes van dir els seus versos i, amb la participació dels espectadors al micròfon obert,  les veus de Strand, d’Eurípides, Sorescu, Antonina Canyelles, Estellès i Martí i Pol van ressonar barrejades amb les creacions personals d’alguns dels assistents. I una copa de Matraketa Tranquil, el vi DO Montsant, fermentat en gerres de terrissa per conservar millor el gust primigeni de l’argila de la vinya, va donar pas al moment dels lligams i les converses.

terrissa2

Tot això va passar dissabte 11 de juny al pati de l’obrador de Joan Cortiella, a La Galera (el Montsià). Els nombrosos espectadors asseguts entre cadups i altres peces de terrissa, al costat del forn centenari o sota una figuera generosa, van gaudir i participar de la conjunció perfecta de terra, vi i paraula d’aquesta trobada que tot just al seu segon any ja sembla tenir voluntat de continuar i de ser una cita important al calendari literari de les terres de l’Ebre i de més enllà o més ençà.

Captura de pantalla 2016-06-14 a les 13.44.25

Agraïm a l’Ajuntament de La Galera, al celler Ficaria i a tots els assistents la col·laboració, la complicitat i l’acollida.

Fotografies Roser Arques @RoserArques

Aquí podeu veure la 1a trobada de poesia i terrissa que es va fer.

Pesen encara els tòpics racistes i de classe, però és innegable que l’antic barri Xino s’erigix, encara avui i per mèrits propis, com un dels barris més vius i interessants de la ciutat de Barcelona. Entre les raons, un riquíssim teixit d’establiments, col·lectius i associacions que promou in situ humanitat.

Nascut al mateix districte, però a l’altra banda de la cerdaniana Via Laietana –al Forat de la Vergonya– l’Espai Contrabandos és relativament nou al Raval. En el poc temps que porten establerts al barri, però, han realitzat multitud i tota mena d’actes en pro de vincular llibres i pensament crític. Contrabandos és una llibreria molt activa; però no només. És també una proposta de funcionament alternatiu per a l’economia editorial, contacte i relació directa entre llibre i lector que prescindix de distribuïdores i reclama sinergies actives entre la publicació i la venda de llibres. Al darrere d’aquesta iniciativa hi ha l’equip de Pol·len Edicions, editorial independent i compromesa a qui cal seguir atentament.

Godall Edicions participem d’Espai Contrabandos, un exemple de nous models culturals a explorar i que cal fer anar naixent a cada instant en l’objectiu de dignificar l’ofici editorial, escriptor i llibreter. En suport d’això, i en el context en què escriure i editar poesia és un acte polític que permet una altra mirada a la realitat –una visió no mercantilista, pausada, lluny del consum immediat i l’uniformitat cultural–, hem organitzat una revetlla de versos juntament amb l’Espai i més editorials.

Tindrà lloc el pròxim dijous a les set de la tarda i ens agradaria molt comptar amb la teua presència.

 

revetlla-de-versosbaja

I el dia J arriba amb rumor de pluja, però no serà fins al final de la jornada que Nosaltres els paradistes (col·lectius de roses, llibres! i tot gènere i color) hauríem de cedir-li el pas.

IMG-20160423-WA0016

IMG-20160423-WA0013

Fins llavors, i entre sol i núvols de primavera, Sant Jordi transcorregué ple de somriures.

IMG-20160423-WA0019

2016.S.Jordi.Dolors2016.S.Jordi.Ainara1

2016.S.Jordi.Marta&Fèlix.Asun

2016.S.Jordi.JordiMas3I a les vuit, com venia previst, el sorteig. Una bossa plena de noms d’usuari de Twitter. Una mà, innocent diuen, que retira el nom de la tuitaire guanyadora d’un lot de llibres.

El paquet que comença a filar cap a Terrassa, i l’any que ve més. Però no partiu. Ni patiu.

Que vénen versos…

IMG-20160423-WA0009

Fotografies de Núria Garriga Martínez.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.56.59 És tarda d’abril i a la Llibreria Documenta de Barcelona, en un saló d’actes amb finestrals al pati, una pantalla projecta versos. Assegut, amb l’esguard repartit entre la imatge digital i l’assistència i amb la mà a l’ordinador, Jordi Mas revela, d’un a un, els versos d’alguns dels haikús d’El crit i l’eco.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.55.05L’ambient distés no contradiu l’actitud amatent del públic. Escolta el marc i context de Joaquim Sala-Sanahuja (escriptor, traductor, professor i prologuista del llibre), Matilde Martínez Sallés (editora de Godall Edicions, que en narra els per què) i de Josep Cots (el llibreter, que introdueix l’acte). L’explanació de prologuista i autor versa dels inicis de la recepció occidental de gèneres com l’haikú i la tanka; de les perspectives que regala apropar-se a altres cultures, cas aquest del continent asiàtic en general i el Japó en particular; de composició, tècnica i matemàtica en llengua i en poesia.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.55.41Clou l’acte la participació dels benvinguts: nouvinguts i habituals, cadupaires, alumnes, col·legues i amistats de l’autor. Debat, intercanvi i comentari, signatura de llibres, degustació de vi D.O. Priorat.

Mentrestant, Sant Jordi que s’atansa…

CritEco

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

El retrat de Mark Strand s’ho mira des d’una de les quatre parets de la sala. El projecta Matilde Martínez, editora de Godall Edicions, mentre els poetes pugen a escena per recitar el canadenc. És vespre plujós de març a l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries de l’Horiginal al Raval.

Captura de pantalla 2016-03-21 a les 11.37.28

Hi intervenen –cadascú des dels seus llenguatges– Ramon Boixeda, Maria Dolors Coll, Manel Guitart, Laura López Granell i Joan Vigó. Ho fan també Josep Maria Capilla, Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino, mitjançant sengles audiovisuals que han enregistrat per excusar l’assistència. I Joan Todó, finalment: el traductor de “Rufaga d’un” comenta la jugada i, tot recitant, clausura l’acte.

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.09.28Captura de pantalla 2016-03-21 a les 12.36.58Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.11.15

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.12.00

A fora, la pluja continua. I ressonen els versos de Mark Strand:

L’instant de melangia / romandrà

Leave a comment

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Marta Gómez Mata i Fèlix Raval Queixalós s’estigueren una bona estona signant i dedicant còpies de «Petites històries de banquets» («Pequeñas historias de banquetes», en la seva edició castellana). Una quarantena de persones havien acudit aquell dimarts de febrer a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona per la presentació del llibre, el tercer en la col·lecció de narratives de Godall Edicions; a l’hora de marxar, molts no van voler fer-ho sense l’exemplar i la dedicatòria que els corresponien.

La importància del diàleg és un dels arguments que apareix a «Petites històries de banquets». El diàleg com a exercici que canvia coses i persones, com a forma d’iniciar projectes: ho reivindicava ­l’editora Matilde Martínez Sallés, que amb el suport de fragments de diferents pel·lícules que ho representaven ressaltà com la casualitat d’un sopar va acabar per teixir la causalitat del llibre. Exercici paregut fou el que féu després el professor de filosofia Gerard Prieto Álvarez, que va posar marc general a l’anècdota del llibre: és el llenguatge el que ens permet ser socials, i per tant humans.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els versos del poeta Vicent Andrés Estellès i el vi del Centre Quim Soler varen cloure la jornada:

el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.

 

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

Leave a comment

mark-strand2

En una entrevista al The New Yorker el 2011, Mark Strand és preguntat si espera seguir sent llegit un cop mort. La resposta del poeta fou que li resultava en realitat prou indiferent, però que desitjava absolutament que es continués llegint poesia.

De no fer-ho, assegurava, cessaríem de ser humans.

I aquest fou el paper del pensament poètic per a l’autor, que va consagrar-ne una vida marcada pel viatge i la coneixença de realitats diverses; també en forma traducció literària.

Per Mark Strand, la poesia era captar el punt de contacte entre el jo i la realitat. De la seva exploració crítica de l’existència, Joseph Brodsky en destacà les “absències, silencis, buidors”. Willard Spiegelmann, la “credibilitat”.

Blizzard of One li valgué el Pulitzer el 1999. “Rufaga d’un” n’és la versió catalana de Joan Todó.

 

Rufaga d'un

Leave a comment

Enlloc, mai-4-11Fotografies de Núria Garriga | @ngarriga

Són les set i dos minuts de la tarda a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona. Arriben encara persones que s’han decidit a participar de la presentació com a públic, acaben d’asseure’s a la tarima els qui ho fan essent-ne ponents.

Passats deu minuts de càlid rigor empàtic mediterrani, comencem.

És la presentació d’«Enlloc, mai», trenta-nou relats curts i un petit assaig epileguitzant escrits per Iban Zaldua. Traduïts per Maria Colera i Ainara Munt, corregits per Tina Vallès, dissenyats per Xavi Simó i publicats per primera vegada en català per Godall Edicions.

En escena, a més dels protagonistes, convidats de luxe. Carles Belda iniciarà l’acte amb la rondalla de com Iban aterra a Godall i interpretarà unes peces que ja són estàndards durant tot l’acte. La Rabera Eclèctica representaran un dels contes del llibre. Màrius Serra amenitzarà i acompanyarà entre reflexions literàries, anècdotes i benvolgut sentit de l’humor.

Enlloc, mai-2-9

L’humor i la sensibilitat són, de fet, pràctiques i vestigis que trauran el cap durant tota la vetllada. Sigui en forma de curiositats lingüístiques i aproximació al quotidià calvari intel·lectual del traductor, sigui en forma de corprenedora sinceritat del que ja en porta, d’anys, en el sector, i se les ha vist de tots els colors.

Humor i sensibilitat necessàries per tirar endavant un espai com el Contrabandos, presentat per Jordi Panyella a l’inici de la vetlada. Humor i sensibilitat necessaris, també, per parlar de música i literatura com a forma d’explicar conflictes de l’actualitat.

Enlloc, mai-3-25

Frapant i entusiasmant experiència, qualitativament i quantitativa. De nou, gràcies.

I punt i seguit!, que això no para…

fotos-Zaldua

Leave a comment