Posts from the ‘Blog’ category

 

img_0008Parlar de la poesia del Gonzalo Hermo amb el propi Gonzalo, la Míriam Reyes, l’Adrià Targa i un grapat d’amics: poesia-riu, poesia en temps de muda, poesia que fuig dels tòpics, del cànons i sobre tot, de la nostàlgia; poesia que es juga l’existència a cada síl·laba, a cada pausa. Parlar del ritme dels poemes, de la música dels poemes, del procés de creació dels poemes. Parlar de l’eterna i sempre nova dialèctica entre el fons i la forma. Parlar dels paranys i els reptes de la traducció.

img_0014Escoltar les poesies del Gonzalo en gallec cristal·lí, amarat de molses. Escoltar-les en català. Comparar sons, paraules, cadències entre les dues llengües. Escoltar parlar el Gonzalo sobre la seva llengua, sobre els matisos i marques de classe d’aquesta llengua minoritzada.

Enraonar de llengües, de tradicions poètiques.

Aprendre tant sobre coses que no sabíem.

Gaudir de la companyia i el mestratge de bons poetes i bons amics.

captura-de-pantalla-2016-11-13-a-las-19-52-35

Tot això va ser la segona presentació a Barcelona del llibre “Celebració” i va passar a l’Espai Contrabandos, dijous dia 10 de novembre.

Gonzalo, torna aviat!

img_0001

Un quadre, “L’escola de Plató” de Jean Delville, serveix a Marta Gómez Mata i Fèlix Rabal Queixalós de pretext narratiu per iniciar el llibre que avui tenim il·lusió i orgull de presentar. Tercera entrega de la col·lecció de narratives de Godall Edicions, «Petites històries de banquets» és un llibre de caràcter divulgatiu que pretèn instar el lector a exercitar la capacitat d’abstracció per mitjà, sempre, d’un fil conductor: el de la relació entre els banquets com a acte social, la filosofia i el vi.

L'escola de Plató

“Els banquets” –deia Plató, citat en aquestes Petites històries– “serveixen, en temps de pau, perquè un grup d’amics es donin testimoni mutu de benvolença”. És l’atenenc qui, en la seva obra, acabà per convertir l’esdeveniment en el que acabaria sent després: un marc, un cànon i un gènere literari. Ho expliquen Gómez i Rabal en els primers capítols del llibre. Introducció perfecta per al total neòfit, macedònia de detalls, relats i anècdotes per a l’afeccionat i qui ja hi estigui més avesat.

De la sinestèsia i l’aritmofòbia, les germandats pitagòriques i els mathematikoi, a l’amor, la ciutat, l’erotisme, l’ebrietat, l’èxtasi, la mística, la Bíblia, la cultura cristiana, la gastronomia i el cinema. De Babilònia al Celler de Can Roca, de Sèneca, Epicur i Ficino a Vatel, Kierkegaard, Erasme i Dinesen. Els banquets com a espai de trobada, socialització i debat, i la segona part d’aquestos, el symposium –”beure en comú”, en grec– o moment per al vi, en infinitat de consideracions i aproximacions.

De funció semblant, segons els clàssics, a la de la medicina o la gimnàstica, i essència mediterrània: «in vino veritas». Com a acció dels surrealistes de principis del segle XX o litúrgia de nit d’amics. “El vi fa sang”, diu la dita. A Godall, seguim bategant.

 

targetó-Banquets.indd

Leave a comment

12375247_1069444006428819_1566748738722996635_o

 

L’editor no surt, a L’ofici que més m’agrada de Papasseit: però mereixeria un parell de versos. De vegades, els versos serien aclaparants, desagraïts, desesperants. De vegades, pura joia.

Si l’escriptor transforma idees i realitats en textos, l’editor escull què vol compartir amb la seva comunitat. Si l’amor, per Casasses, és ritual, presentar un nou llibre és vida.

I més, si la celebració compta amb malfactors i sospitosos habituals. La que comença a ser la família. Lectors, amics i companys. Noves complicitats.

Ho direm per activa i per passiva, ho clamarem, si convé, pels carrers. El proper dimecres presentem la traducció al català d’Iban Zaldua, i sense tu no som res.
Hi participaran
Iban Zaldua
Màrius Serra
Carles Belda
Susanna Sebastià
Ainara Munt i Maria Colera
Matilde Martínez i Tina Vallès

Dimecres a les 19, a l’Espai Contrabandos de Barcelona

Leave a comment

IbanZ

Som a finals dels anys 70 en un barri de classe mitjana de Sant Sebastià. Tot explorant què l’enamora dels còmics i llibres de ciència-ficció que tant d’entreteniment, refugi i companyia li regalen, un nen de dotze o tretze anys –somiador, solitari i picardiós– comença a escriure.

40 anys més tard, el vell infant és professor d’Història Econòmica a Gasteiz i una veu molt més que respectada en les lletres basques. S’ho ha guanyat a pols, empomant el sentit de l’humor i la tèbia amargor de qui toca de peus a terra, la sensibilitat i el domini de qui reflexiona a fons què és fer literatura. Mestre avui del relat breu fet a Euskal Herria, novel·lista adult i infantil, pensador de la literatura: el periodista Pedro Ugarte definí el treball de Zaldua com a “investigació estètica” del poble èuscar.

En esta exploració, amors personals i odis familiars, el món literari o les xarxes socials, l’estupidesa humana i la seua bondat, la complexa realitat entorn del món abertzale i el conflicte polític basc. Dels dilemes ètics que pot comportar que et tornen el canvi, al paper dels animals de companyia en la fi de les relacions conjugals. Del lligam entre les guerres carlines i la guerra civil al perill dels esprais desodorants. De la tortura de la policia espanyola a la vida després d’haver patit un atemptat.

Ironia, thriller, compromís, ciència-ficció, angoixa, quirúrgica realitat: “Enlloc, mai”, el treball que Godall Edicions tenim il·lusió de presentar traduït de l’èuscar per Ainara Munt i Maria Colera és, efectivament, un catàleg col·lectiu.

Una quarantena de relats breus… i un apunt final.

12375247_1069444006428819_1566748738722996635_o

Un dels pals de paller d’esta casa editorial és la voluntat d’explorar, descobrir, recuperar. Publicant, cerquem de fer-ho; també donant suport a altres projectes que creiem clau.

Exemple d’estes complicitats és el Centre Quim Soler. Radicat al Molar i actuant arreu de la comarca del Priorat, qui vulgui conèixer-la no té millor forma que participar-ne.

Literatura, vi i territori en són tríada capitolina. Joaquim Soler i Ferret, la persona i narrador recordada i homenatjada –necessàriament. El compromís i el saber fer, les marques de la casa.

Centre Quim Soler

I la pràctica, lenta; que van lluny. Que la comarca, el veïnat o l’edifici poden ser menuts, propers i delimitats, i alhora pot caldre viatjar milles –a peu, en tren o de cap– per comunicar-hi.

Encerar i netejar-ho, picar pedra; compartir, que fa gustet. Tertúlies vi-teràries, trobades d’escriptors regades d’esperit, cartografies vi-teràries en un territori que, pià, piano, fita dibuixar-se a si mateix.

Com en la faula, només hi faltes tu.

 

Recomanem…

Centre Quim Soler, la literatura i el vi (també a facebook, i twitter)
Prioritat
Priorat en persona
La Porta dels Somnis
En record de Quim Soler

Text: Oriol Fuster Cabrera

org_etxepare_22009_11-2

Estranya perla preciosa entre el mar de llengües romàniques, de sòlida tradició en la literatura oral (conte, poesia, vers musical improvisat). Parlat, avui, per vora un milió i mig de persones en un àmbit lingüístic dividit entre els Estats espanyol i francès, en els dos casos minoritzat: el basc o èuscar no registra textos escrits abans del segle XVI.

Beñat Etxepare, religiós presoner durant la guerra en què Castella conquerí Navarra, publica “Linguae Vasconum Primitiae” (Primícies de la llengua dels bascons) el 1545. Dos segles més tard, s’edita la primera gramàtica de la llengua basca. Amb l’arribada del segle XIX, se n’organitzen els primers Jocs Florals; i també apareix la primera novel·la –en ple apogeu del Naturalisme i el Realisme, amb el Romanticisme que decau arreu.

El 1918 naix l’Euskaltzaindia, la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, i 50 anys més tard, en la recuperació després de la segona guerra mundial i la guerra civil espanyola, encunya el primer estàndard. Dividit en sis dialectes, l’anomenaran èuscar “batua”.

A cinc segles vista d’aquella “Primícia”, la literatura escrita en èuscar està més viva que mai. Continua, també, el camí d’internacionalització pel què ja clamava Etxepare (“èuscar, ix, obre’t a l’exterior”, deia en un vers), iniciat sobretot a partir del Premio de Narrativa a “Obabakoak” de Bernardo Atxaga el 1989.

I a Godall Edicions ens il·lusiona anunciar la nostra petita contribució al pont entre la llengua catalana i èuscar.

Text: Oriol Fuster Cabrera

2aedicióGodall Edicions estem de festa major.

Publicàvem ara fa set mesos “Perennia” de Mònica Miró Vinaixa, el que fou el tercer llibre de l’editorial. Resum per a navegants: l’obra recull una cinquantena de poemes epigràfics –dels més de cinc mil que es calcula que hi ha arreu del vell Imperi– publicats en versió bilingüe llatí i català. Sis-cents exemplars d’un compendi d’inscripcions funeràries editat i traduït per la pròpia antòloga, ara esgotat.

Donem la benvinguda, avui, a la segona edició; i ho fem afegint en la nova versió l’obsequi d’uns pocs inèdits. La notícia és, es clar, motiu de celebració: per a l’autora del nostre petit Harry Potter, per a l’editora de Godall, per a l’equip de somiatruites que girovaga entorn el projecte. I no només: quan editar poesia en català és una activitat delicada, fràgil, pràcticament de risc, una segona edició és una petita fita general.

Podem esgrimir moltes raons que explicarien el camí fins la segona edició –la implicació i capacitat divulgativa de Mònica, el treball de formigueta fet en presentacions, fòrums, conferències, fires i demés. Tanmateix, i més enllà, els versos del llibre –sobre la vida, sobre la mort, la fortalesa i fragilitat humanes– llancen veritats.

I en temps d’incerteses, endevinar que aquestes també hi eren fa dos mil anys és una abraçada.

Per molts versos més.

Text: Oriol Fuster Cabrera

“Ara només puc plorar

llàgrimes de melangia.

Que un mal vent s’ha emportat

el clavell que més volia”.

L’esglèsia toca a mort. Les campanes diuen adéu a un albat, o mortijol: un infant. El toc és alegre: l’infant ha mort innocent i serà angelet, diuen. Protegirà la família i amics.

Taüt blanc, carruatge blanc, cavalls blancs. L’infant estès, envoltat d’espelmes. Menjar, vi i les millors gales. Sonen bandúrries, castanyoles i guitarrons, i comença el ball.

El ball del vetlatori. Cantar-li a la mort i ballar-la. Del País Valencià a les Illes Balears i Pitiüses, passant per l’Ebre: ritu de comiat i sepel·li, d’origen preromà. Grec? Àrab?

Viu fins els anys 20 i 30 del segle XX. Al final, però, haurà de celebrar-se mig d’amagat: xoca amb la moral de les classes dominants. I el nacional-catolicisme l’amagarà del tot.

1012440_530394510475944_555316786328971687_n-227x227

I és entorn les representacions populars de la mort que gira la segona Fira de llibres de Ciutat Vella, que es celebrarà el pròxim diumenge 1 de novembre a Barcelona.

L’esdeveniment, iniciativa d’una desena de llibreries independents del districte, comptarà amb la participació de Godall Edicions. T’hi invitem.

 

 

Leave a comment

A “El franquisme que no marxa” (Saldonar, 2015), Lluc Salellas repassa com les famílies que sostenien la dictadura són avui, encara, primera línia política i empresarial. A “El cura y los mandarines” (Akal, 2014), Gregorio Morán en detalla les intrigues i herències en el món cultural. El nostre món d’avui és fill d’una pervivència d’elits i d’unes inacabables renúncies de la Transició, però l’avui és també hereu dels relats alternatius.

Relats de les persones i grups que espentejaren per canviar estes realitats, de la memòria que s’ha anat esborrant i, lentament, es va recuperant. Memòria que es traduïx en recuperar Història i històries robades, i també en pensar i engegar noves formes de relacionar-nos –que sovint no són noves, sinó recuperadores de normalitats esborrades. L’Espai Contrabandos és una micropràctica d’això, humil voluntat de memòria i aprenentatge en moviment.

Una llibreria i espai editorial col·lectiu que pensa el procés del llibre com indestriable d’un temps històric i una ètica, i que obre un nou espai al cor del vell barri xino de Barcelona. Presents entre les lleixes de la llibreria i en el projecte, Godall Edicions t’invitem a la inauguració de Contrabandos el dijous 22 d’octubre.

A les 19h del dijous, al carrer Junta de Comerç, 20 de Barcelona. Seguim.

440_0_4085582_127932

Leave a comment