Per què hi ha banquets famosos amb un mateix nombre de comensals?
Què tenen en comú Platò i el Celler de Can Roca?
I el sant sopar i “Els amics de Peter”?
“El festí de Babette” es va inspirar d’una obra filosòfica?
La Filosofia i el vi tenen un recorregut paral·lel?
De tot això i més en parlaran els autors dels llibres “Pequeñas historias de banquetes” i “Petites històries de banquets” , mentre sopem i bevem vi del Priorat a l’Espai Contrabandos.

Preu 25€ (inclou el llibre)

Inscripcions: activitats@espaicontrabandos.com

Places limitades.

Us hi esperem!

 

cartell-banquets

minoria39

La literatura de l’Atlàntic i la del Mediterrani no són vasos comunicants. És un riu que flueix amb més força en una direcció que en l’altra. Com afirma el poeta català que viu a Compostel·la, Eduard Velasco, l’interès que hi a Galícia per Catalunya no es veu correspost de cap manera.

Un estudi del professor Pere Comelles demostra que el nombre de llibres catalans traduïts al gallec dobla el número de llibres que s’han traduït del gallec al català. I entre aquests destaquen s els llibres de literatura infantil i juvenil.

Què passa amb la poesia?

Carles Riba, Jordi Doménech, Ponç Pons han escrit poemes en gallec i Álvaro Cunqueiro en català. Tret d’això, les relacions entre la poesia gallega i la catalana també són asimètriques, i molt.Nombrosos poetes catalans han vist les seves obres traduïdes al gallec. I a l’inrevés?

Un parell d’antologies amb mostres de diversos poetes i cinc -només cinc- poetes amb un llibre traduït la català .

Tomàs Garcès va traduir i publicar el 1954 Deu poemes gallecs i vint anys més tard, Josep Maria Llompart va traduir l’antologia Quinze poetes Gallecs (Ed. Moll, 1976) , hi ha algunes traduccions de poetes al web de la UB de Barcelona.I  la xifra de llibres sencers de poetes gallecs al català és escassissima.

L’illa de les dones folles d’ Alfonso Pexegueiro (1984, Edicions del Mall trad. Josep Manuel Daurella; Llibre dels paisatges vius de Miguel Anxo Fernan-Vello trad. Ramon Dachs. (1995, Pagès Edicions ) ; Nimbes, deXosé Maria Díaz Castro, trad. Vicent Berenguer (1997, Ed. De la guerra. Valencia) ; Invocació d’un temps, de  Luis G. Tosar , trad. Pau Joan Hernández (2001. Viena)  i un llibre virtual el 2004 Balada Solitària de Fran Alonso  trad. Fina iglesias.

 

13913624_291054297929094_299769075786085501_o

El mes febrer sortia Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995) de Lois Pereiro, trad. Francesc Escandell als Llibres del Buc

I ara, Celebració de Gonzalo Hermo, trad. d’Adrià Targa i epíleg de Sebastià Perelló el número 7 de la nostra col·lecció “cadup”, que presentem aquesta tarda a la LLibreria Documenta.

Si considerem que s’havien publicat cinc llibres en tres dècades, l’any 2016 és un any excepcional  per avançar en la reciprocitat dels nexes literaris Atlàntic-Mediterrani i que els poetes gallecs comencin a ser coneguts en llengua catalana.

Cel·lebrem’ho!

I les poetes?

Això si que, lamentablement,  és una important assignatura pendent

TERRA, VI I POESIA, CONJUNCIÓ PERFECTA

Panorama_sin_título2

Unir patrimoni i poesia, unir la creativitat de l’artesà que modela la terra amb la creativitat del poeta que esculpeix les paraules: aquests van ser els orígens de la Trobada de poesia i terrissa que va néixer l’any passat. Enguany, a la II Trobada, s’hi ha afegit la creativitat de Jaume Roca, vinyater artesà de La Figuera (Priorat) que fabrica el seu vi com un poeta, seguint la intuïció i els senyals dels astres.

terrissa

Mentre el mestre terrisser tornejava, pujava i afaiçonava l’esveltesa dels cànters, els poetes van dir els seus versos i, amb la participació dels espectadors al micròfon obert,  les veus de Strand, d’Eurípides, Sorescu, Antonina Canyelles, Estellès i Martí i Pol van ressonar barrejades amb les creacions personals d’alguns dels assistents. I una copa de Matraketa Tranquil, el vi DO Montsant, fermentat en gerres de terrissa per conservar millor el gust primigeni de l’argila de la vinya, va donar pas al moment dels lligams i les converses.

terrissa2

Tot això va passar dissabte 11 de juny al pati de l’obrador de Joan Cortiella, a La Galera (el Montsià). Els nombrosos espectadors asseguts entre cadups i altres peces de terrissa, al costat del forn centenari o sota una figuera generosa, van gaudir i participar de la conjunció perfecta de terra, vi i paraula d’aquesta trobada que tot just al seu segon any ja sembla tenir voluntat de continuar i de ser una cita important al calendari literari de les terres de l’Ebre i de més enllà o més ençà.

Captura de pantalla 2016-06-14 a les 13.44.25

Agraïm a l’Ajuntament de La Galera, al celler Ficaria i a tots els assistents la col·laboració, la complicitat i l’acollida.

Fotografies Roser Arques @RoserArques

Aquí podeu veure la 1a trobada de poesia i terrissa que es va fer.

Per què establim #complicitats amb la Fira del Llibre d’Ares?

Diapositiva1

Perquè és una iniciativa tossuda i seriosa per col·locar Ares del Maestrat al mapa cultural dels Països Catalans.

Perquè Ares està lluny de tots els centres de poder, de tots els centres de decisions polítiques i culturals.

Perquè Ares és interior de l’interior.

Perquè creiem que cal fer visibles els territoris invisibilitzats.

Perquè creiem en la descentralització de la cultura.

Perquè coneixem la Fira des dels seus inicis i coneixem l’empenta i l’honestedat dels organitzadors.

Perquè hi hem pogut assistir a presentacions de llibres, tallers poètics, debats, i concerts extraordinaris.

Perquè cada any hi coneixem gent interessant i hem après a conèixer i a estimar la seva comarca.

 

Diapositiva2

Per tot això, aquest any (i els anteriors) hem participat a la Fira d’Ares. I hi tornarem a participar l’any vinent perquè segur que encara serà millor.

(Els collages de tenen fotografies de Jaume Conesa i Carles Ripollés)

Article de Joan Garí sobre la Fira d’Ares: Una fira Ares

Pesen encara els tòpics racistes i de classe, però és innegable que l’antic barri Xino s’erigix, encara avui i per mèrits propis, com un dels barris més vius i interessants de la ciutat de Barcelona. Entre les raons, un riquíssim teixit d’establiments, col·lectius i associacions que promou in situ humanitat.

Nascut al mateix districte, però a l’altra banda de la cerdaniana Via Laietana –al Forat de la Vergonya– l’Espai Contrabandos és relativament nou al Raval. En el poc temps que porten establerts al barri, però, han realitzat multitud i tota mena d’actes en pro de vincular llibres i pensament crític. Contrabandos és una llibreria molt activa; però no només. És també una proposta de funcionament alternatiu per a l’economia editorial, contacte i relació directa entre llibre i lector que prescindix de distribuïdores i reclama sinergies actives entre la publicació i la venda de llibres. Al darrere d’aquesta iniciativa hi ha l’equip de Pol·len Edicions, editorial independent i compromesa a qui cal seguir atentament.

Godall Edicions participem d’Espai Contrabandos, un exemple de nous models culturals a explorar i que cal fer anar naixent a cada instant en l’objectiu de dignificar l’ofici editorial, escriptor i llibreter. En suport d’això, i en el context en què escriure i editar poesia és un acte polític que permet una altra mirada a la realitat –una visió no mercantilista, pausada, lluny del consum immediat i l’uniformitat cultural–, hem organitzat una revetlla de versos juntament amb l’Espai i més editorials.

Tindrà lloc el pròxim dijous a les set de la tarda i ens agradaria molt comptar amb la teua presència.

 

revetlla-de-versosbaja

I el dia J arriba amb rumor de pluja, però no serà fins al final de la jornada que Nosaltres els paradistes (col·lectius de roses, llibres! i tot gènere i color) hauríem de cedir-li el pas.

IMG-20160423-WA0016

IMG-20160423-WA0013

Fins llavors, i entre sol i núvols de primavera, Sant Jordi transcorregué ple de somriures.

IMG-20160423-WA0019

2016.S.Jordi.Dolors2016.S.Jordi.Ainara1

2016.S.Jordi.Marta&Fèlix.Asun

2016.S.Jordi.JordiMas3I a les vuit, com venia previst, el sorteig. Una bossa plena de noms d’usuari de Twitter. Una mà, innocent diuen, que retira el nom de la tuitaire guanyadora d’un lot de llibres.

El paquet que comença a filar cap a Terrassa, i l’any que ve més. Però no partiu. Ni patiu.

Que vénen versos…

IMG-20160423-WA0009

Fotografies de Núria Garriga Martínez.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.56.59 És tarda d’abril i a la Llibreria Documenta de Barcelona, en un saló d’actes amb finestrals al pati, una pantalla projecta versos. Assegut, amb l’esguard repartit entre la imatge digital i l’assistència i amb la mà a l’ordinador, Jordi Mas revela, d’un a un, els versos d’alguns dels haikús d’El crit i l’eco.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.55.05L’ambient distés no contradiu l’actitud amatent del públic. Escolta el marc i context de Joaquim Sala-Sanahuja (escriptor, traductor, professor i prologuista del llibre), Matilde Martínez Sallés (editora de Godall Edicions, que en narra els per què) i de Josep Cots (el llibreter, que introdueix l’acte). L’explanació de prologuista i autor versa dels inicis de la recepció occidental de gèneres com l’haikú i la tanka; de les perspectives que regala apropar-se a altres cultures, cas aquest del continent asiàtic en general i el Japó en particular; de composició, tècnica i matemàtica en llengua i en poesia.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.55.41Clou l’acte la participació dels benvinguts: nouvinguts i habituals, cadupaires, alumnes, col·legues i amistats de l’autor. Debat, intercanvi i comentari, signatura de llibres, degustació de vi D.O. Priorat.

Mentrestant, Sant Jordi que s’atansa…

CritEco

Tres silencis. Com dia i nit entre terra i vegetació d’un paisatge d’infantesa, el crit i l’eco.

Jordi Mas (Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barberà; 1972) és professor de llengua i literatura japoneses a la Universitat Autònoma de Barcelona. N’investiga la petja en la tradició catalana, que recorre en l’obra d’autors com Espriu, Salvat-Papasseit, Junoy, Riba o Palau i Fabre. És traductor d’autors literaris que van des de Matsuo Bashô a Haruki Murakami i d’anime com Shin-Chan. Com a poeta ha publicat Autoretrat amb esfinx (2008), Horus al desert (2009) , Sema (2010. XXIX Premi Senyoriu d’Ausiàs March), Arpa de boca (2012, amb il·lustracions de Marcia Yáñez) i Febrer (2015. LXIII Premi Octubre de Poesia, amb fotografies de Marcelo Aurelio). .

El crit i l’eco és un joc de relacions entre paisatge i llenguatge, entre perspectiva i viatge.

Aviat…

El crit i l'eco - Documenta

Leave a comment

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

El retrat de Mark Strand s’ho mira des d’una de les quatre parets de la sala. El projecta Matilde Martínez, editora de Godall Edicions, mentre els poetes pugen a escena per recitar el canadenc. És vespre plujós de març a l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries de l’Horiginal al Raval.

Captura de pantalla 2016-03-21 a les 11.37.28

Hi intervenen –cadascú des dels seus llenguatges– Ramon Boixeda, Maria Dolors Coll, Manel Guitart, Laura López Granell i Joan Vigó. Ho fan també Josep Maria Capilla, Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino, mitjançant sengles audiovisuals que han enregistrat per excusar l’assistència. I Joan Todó, finalment: el traductor de “Rufaga d’un” comenta la jugada i, tot recitant, clausura l’acte.

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.09.28Captura de pantalla 2016-03-21 a les 12.36.58Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.11.15

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.12.00

A fora, la pluja continua. I ressonen els versos de Mark Strand:

L’instant de melangia / romandrà

Leave a comment

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Marta Gómez Mata i Fèlix Raval Queixalós s’estigueren una bona estona signant i dedicant còpies de «Petites històries de banquets» («Pequeñas historias de banquetes», en la seva edició castellana). Una quarantena de persones havien acudit aquell dimarts de febrer a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona per la presentació del llibre, el tercer en la col·lecció de narratives de Godall Edicions; a l’hora de marxar, molts no van voler fer-ho sense l’exemplar i la dedicatòria que els corresponien.

La importància del diàleg és un dels arguments que apareix a «Petites històries de banquets». El diàleg com a exercici que canvia coses i persones, com a forma d’iniciar projectes: ho reivindicava ­l’editora Matilde Martínez Sallés, que amb el suport de fragments de diferents pel·lícules que ho representaven ressaltà com la casualitat d’un sopar va acabar per teixir la causalitat del llibre. Exercici paregut fou el que féu després el professor de filosofia Gerard Prieto Álvarez, que va posar marc general a l’anècdota del llibre: és el llenguatge el que ens permet ser socials, i per tant humans.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els versos del poeta Vicent Andrés Estellès i el vi del Centre Quim Soler varen cloure la jornada:

el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.

 

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

Leave a comment