Per què establim #complicitats amb la Fira del Llibre d’Ares?

Diapositiva1

Perquè és una iniciativa tossuda i seriosa per col·locar Ares del Maestrat al mapa cultural dels Països Catalans.

Perquè Ares està lluny de tots els centres de poder, de tots els centres de decisions polítiques i culturals.

Perquè Ares és interior de l’interior.

Perquè creiem que cal fer visibles els territoris invisibilitzats.

Perquè creiem en la descentralització de la cultura.

Perquè coneixem la Fira des dels seus inicis i coneixem l’empenta i l’honestedat dels organitzadors.

Perquè hi hem pogut assistir a presentacions de llibres, tallers poètics, debats, i concerts extraordinaris.

Perquè cada any hi coneixem gent interessant i hem après a conèixer i a estimar la seva comarca.

 

Diapositiva2

Per tot això, aquest any (i els anteriors) hem participat a la Fira d’Ares. I hi tornarem a participar l’any vinent perquè segur que encara serà millor.

(Els collages de tenen fotografies de Jaume Conesa i Carles Ripollés)

Article de Joan Garí sobre la Fira d’Ares: Una fira Ares

Pesen encara els tòpics racistes i de classe, però és innegable que l’antic barri Xino s’erigix, encara avui i per mèrits propis, com un dels barris més vius i interessants de la ciutat de Barcelona. Entre les raons, un riquíssim teixit d’establiments, col·lectius i associacions que promou in situ humanitat.

Nascut al mateix districte, però a l’altra banda de la cerdaniana Via Laietana –al Forat de la Vergonya– l’Espai Contrabandos és relativament nou al Raval. En el poc temps que porten establerts al barri, però, han realitzat multitud i tota mena d’actes en pro de vincular llibres i pensament crític. Contrabandos és una llibreria molt activa; però no només. És també una proposta de funcionament alternatiu per a l’economia editorial, contacte i relació directa entre llibre i lector que prescindix de distribuïdores i reclama sinergies actives entre la publicació i la venda de llibres. Al darrere d’aquesta iniciativa hi ha l’equip de Pol·len Edicions, editorial independent i compromesa a qui cal seguir atentament.

Godall Edicions participem d’Espai Contrabandos, un exemple de nous models culturals a explorar i que cal fer anar naixent a cada instant en l’objectiu de dignificar l’ofici editorial, escriptor i llibreter. En suport d’això, i en el context en què escriure i editar poesia és un acte polític que permet una altra mirada a la realitat –una visió no mercantilista, pausada, lluny del consum immediat i l’uniformitat cultural–, hem organitzat una revetlla de versos juntament amb l’Espai i més editorials.

Tindrà lloc el pròxim dijous a les set de la tarda i ens agradaria molt comptar amb la teua presència.

 

revetlla-de-versosbaja

I el dia J arriba amb rumor de pluja, però no serà fins al final de la jornada que Nosaltres els paradistes (col·lectius de roses, llibres! i tot gènere i color) hauríem de cedir-li el pas.

IMG-20160423-WA0016

IMG-20160423-WA0013

Fins llavors, i entre sol i núvols de primavera, Sant Jordi transcorregué ple de somriures.

IMG-20160423-WA0019

2016.S.Jordi.Dolors2016.S.Jordi.Ainara1

2016.S.Jordi.Marta&Fèlix.Asun

2016.S.Jordi.JordiMas3I a les vuit, com venia previst, el sorteig. Una bossa plena de noms d’usuari de Twitter. Una mà, innocent diuen, que retira el nom de la tuitaire guanyadora d’un lot de llibres.

El paquet que comença a filar cap a Terrassa, i l’any que ve més. Però no partiu. Ni patiu.

Que vénen versos…

IMG-20160423-WA0009

Fotografies de Núria Garriga Martínez.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.56.59 És tarda d’abril i a la Llibreria Documenta de Barcelona, en un saló d’actes amb finestrals al pati, una pantalla projecta versos. Assegut, amb l’esguard repartit entre la imatge digital i l’assistència i amb la mà a l’ordinador, Jordi Mas revela, d’un a un, els versos d’alguns dels haikús d’El crit i l’eco.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.55.05L’ambient distés no contradiu l’actitud amatent del públic. Escolta el marc i context de Joaquim Sala-Sanahuja (escriptor, traductor, professor i prologuista del llibre), Matilde Martínez Sallés (editora de Godall Edicions, que en narra els per què) i de Josep Cots (el llibreter, que introdueix l’acte). L’explanació de prologuista i autor versa dels inicis de la recepció occidental de gèneres com l’haikú i la tanka; de les perspectives que regala apropar-se a altres cultures, cas aquest del continent asiàtic en general i el Japó en particular; de composició, tècnica i matemàtica en llengua i en poesia.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.55.41Clou l’acte la participació dels benvinguts: nouvinguts i habituals, cadupaires, alumnes, col·legues i amistats de l’autor. Debat, intercanvi i comentari, signatura de llibres, degustació de vi D.O. Priorat.

Mentrestant, Sant Jordi que s’atansa…

CritEco

Tres silencis. Com dia i nit entre terra i vegetació d’un paisatge d’infantesa, el crit i l’eco.

Jordi Mas (Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barberà; 1972) és professor de llengua i literatura japoneses a la Universitat Autònoma de Barcelona. N’investiga la petja en la tradició catalana, que recorre en l’obra d’autors com Espriu, Salvat-Papasseit, Junoy, Riba o Palau i Fabre. És traductor d’autors literaris que van des de Matsuo Bashô a Haruki Murakami i d’anime com Shin-Chan. Com a poeta ha publicat Autoretrat amb esfinx (2008), Horus al desert (2009) , Sema (2010. XXIX Premi Senyoriu d’Ausiàs March), Arpa de boca (2012, amb il·lustracions de Marcia Yáñez) i Febrer (2015. LXIII Premi Octubre de Poesia, amb fotografies de Marcelo Aurelio). .

El crit i l’eco és un joc de relacions entre paisatge i llenguatge, entre perspectiva i viatge.

Aviat…

El crit i l'eco - Documenta

Leave a comment

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

El retrat de Mark Strand s’ho mira des d’una de les quatre parets de la sala. El projecta Matilde Martínez, editora de Godall Edicions, mentre els poetes pugen a escena per recitar el canadenc. És vespre plujós de març a l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries de l’Horiginal al Raval.

Captura de pantalla 2016-03-21 a les 11.37.28

Hi intervenen –cadascú des dels seus llenguatges– Ramon Boixeda, Maria Dolors Coll, Manel Guitart, Laura López Granell i Joan Vigó. Ho fan també Josep Maria Capilla, Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino, mitjançant sengles audiovisuals que han enregistrat per excusar l’assistència. I Joan Todó, finalment: el traductor de “Rufaga d’un” comenta la jugada i, tot recitant, clausura l’acte.

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.09.28Captura de pantalla 2016-03-21 a les 12.36.58Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.11.15

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.12.00

A fora, la pluja continua. I ressonen els versos de Mark Strand:

L’instant de melangia / romandrà

Leave a comment

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Marta Gómez Mata i Fèlix Raval Queixalós s’estigueren una bona estona signant i dedicant còpies de «Petites històries de banquets» («Pequeñas historias de banquetes», en la seva edició castellana). Una quarantena de persones havien acudit aquell dimarts de febrer a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona per la presentació del llibre, el tercer en la col·lecció de narratives de Godall Edicions; a l’hora de marxar, molts no van voler fer-ho sense l’exemplar i la dedicatòria que els corresponien.

La importància del diàleg és un dels arguments que apareix a «Petites històries de banquets». El diàleg com a exercici que canvia coses i persones, com a forma d’iniciar projectes: ho reivindicava ­l’editora Matilde Martínez Sallés, que amb el suport de fragments de diferents pel·lícules que ho representaven ressaltà com la casualitat d’un sopar va acabar per teixir la causalitat del llibre. Exercici paregut fou el que féu després el professor de filosofia Gerard Prieto Álvarez, que va posar marc general a l’anècdota del llibre: és el llenguatge el que ens permet ser socials, i per tant humans.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els versos del poeta Vicent Andrés Estellès i el vi del Centre Quim Soler varen cloure la jornada:

el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.

 

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

Leave a comment

mark-strand2

En una entrevista al The New Yorker el 2011, Mark Strand és preguntat si espera seguir sent llegit un cop mort. La resposta del poeta fou que li resultava en realitat prou indiferent, però que desitjava absolutament que es continués llegint poesia.

De no fer-ho, assegurava, cessaríem de ser humans.

I aquest fou el paper del pensament poètic per a l’autor, que va consagrar-ne una vida marcada pel viatge i la coneixença de realitats diverses; també en forma traducció literària.

Per Mark Strand, la poesia era captar el punt de contacte entre el jo i la realitat. De la seva exploració crítica de l’existència, Joseph Brodsky en destacà les “absències, silencis, buidors”. Willard Spiegelmann, la “credibilitat”.

Blizzard of One li valgué el Pulitzer el 1999. “Rufaga d’un” n’és la versió catalana de Joan Todó.

 

Rufaga d'un

Leave a comment

En “Pequeñas historias de banquetes”, el libro que hoy tenemos el orgullo y el placer de presentar, se han materializado largas conversaciones, muchas aportaciones desde distintos ángulos y mucha pasión. Como no podía ser de otro modo, este libro se gestó en varias cenas, alejadas en años unas de otras, y siempre a la luz del vino.

Marta Gómez Mata y Fèlix Rabal Queixalós, sus autores, nos invitan a hacer un atento y detallado recorrido por unos cuantos banquetes famosos de nuestro acervo cultural. Y así, desde el banquete filosófico de Platón hasta el estético “El Somni” del Celler de Can Roca, desfilan en las páginas del libro banquetes surrealistas, fastuosos, frugales, osados, imposibles, o cotidianos. En casi todos ellos, y siguiendo la antigua premisa “In vino veritas”, la palabra fluye, ilumina o dispara, de tal modo que los comensales salen transformados de la experiencia.

Banquete en honor del pintor Henri Rousseau (ilustración de Amanda Hall)

Banquete en honor del pintor Henri Rousseau (ilustración de Amanda Hall)

Y es que el banquete—es decir, comer en comunidad, beber, brindar y hablar de lo divino y de lo humano— ha sido un escenario recurrente en muchas obras de la filosofía, la literatura, la pintura o el cine occidentales.

¡Brindemos para que el libro guste tanto como a nosotros nos ha gustado publicarlo!.

El libro se edita también en catalán, traducido por Tina Vallès.

 

targetó-Banquets.indd

Leave a comment

Un quadre, “L’escola de Plató” de Jean Delville, serveix a Marta Gómez Mata i Fèlix Rabal Queixalós de pretext narratiu per iniciar el llibre que avui tenim il·lusió i orgull de presentar. Tercera entrega de la col·lecció de narratives de Godall Edicions, «Petites històries de banquets» és un llibre de caràcter divulgatiu que pretèn instar el lector a exercitar la capacitat d’abstracció per mitjà, sempre, d’un fil conductor: el de la relació entre els banquets com a acte social, la filosofia i el vi.

L'escola de Plató

“Els banquets” –deia Plató, citat en aquestes Petites històries– “serveixen, en temps de pau, perquè un grup d’amics es donin testimoni mutu de benvolença”. És l’atenenc qui, en la seva obra, acabà per convertir l’esdeveniment en el que acabaria sent després: un marc, un cànon i un gènere literari. Ho expliquen Gómez i Rabal en els primers capítols del llibre. Introducció perfecta per al total neòfit, macedònia de detalls, relats i anècdotes per a l’afeccionat i qui ja hi estigui més avesat.

De la sinestèsia i l’aritmofòbia, les germandats pitagòriques i els mathematikoi, a l’amor, la ciutat, l’erotisme, l’ebrietat, l’èxtasi, la mística, la Bíblia, la cultura cristiana, la gastronomia i el cinema. De Babilònia al Celler de Can Roca, de Sèneca, Epicur i Ficino a Vatel, Kierkegaard, Erasme i Dinesen. Els banquets com a espai de trobada, socialització i debat, i la segona part d’aquestos, el symposium –”beure en comú”, en grec– o moment per al vi, en infinitat de consideracions i aproximacions.

De funció semblant, segons els clàssics, a la de la medicina o la gimnàstica, i essència mediterrània: «in vino veritas». Com a acció dels surrealistes de principis del segle XX o litúrgia de nit d’amics. “El vi fa sang”, diu la dita. A Godall, seguim bategant.

 

targetó-Banquets.indd

Leave a comment