Posts by Oriol Fuster Cabrera

2aedicióGodall Edicions estem de festa major.

Publicàvem ara fa set mesos “Perennia” de Mònica Miró Vinaixa, el que fou el tercer llibre de l’editorial. Resum per a navegants: l’obra recull una cinquantena de poemes epigràfics –dels més de cinc mil que es calcula que hi ha arreu del vell Imperi– publicats en versió bilingüe llatí i català. Sis-cents exemplars d’un compendi d’inscripcions funeràries editat i traduït per la pròpia antòloga, ara esgotat.

Donem la benvinguda, avui, a la segona edició; i ho fem afegint en la nova versió l’obsequi d’uns pocs inèdits. La notícia és, es clar, motiu de celebració: per a l’autora del nostre petit Harry Potter, per a l’editora de Godall, per a l’equip de somiatruites que girovaga entorn el projecte. I no només: quan editar poesia en català és una activitat delicada, fràgil, pràcticament de risc, una segona edició és una petita fita general.

Podem esgrimir moltes raons que explicarien el camí fins la segona edició –la implicació i capacitat divulgativa de Mònica, el treball de formigueta fet en presentacions, fòrums, conferències, fires i demés. Tanmateix, i més enllà, els versos del llibre –sobre la vida, sobre la mort, la fortalesa i fragilitat humanes– llancen veritats.

I en temps d’incerteses, endevinar que aquestes també hi eren fa dos mil anys és una abraçada.

Per molts versos més.

Text: Oriol Fuster Cabrera

“Ara només puc plorar

llàgrimes de melangia.

Que un mal vent s’ha emportat

el clavell que més volia”.

L’esglèsia toca a mort. Les campanes diuen adéu a un albat, o mortijol: un infant. El toc és alegre: l’infant ha mort innocent i serà angelet, diuen. Protegirà la família i amics.

Taüt blanc, carruatge blanc, cavalls blancs. L’infant estès, envoltat d’espelmes. Menjar, vi i les millors gales. Sonen bandúrries, castanyoles i guitarrons, i comença el ball.

El ball del vetlatori. Cantar-li a la mort i ballar-la. Del País Valencià a les Illes Balears i Pitiüses, passant per l’Ebre: ritu de comiat i sepel·li, d’origen preromà. Grec? Àrab?

Viu fins els anys 20 i 30 del segle XX. Al final, però, haurà de celebrar-se mig d’amagat: xoca amb la moral de les classes dominants. I el nacional-catolicisme l’amagarà del tot.

1012440_530394510475944_555316786328971687_n-227x227

I és entorn les representacions populars de la mort que gira la segona Fira de llibres de Ciutat Vella, que es celebrarà el pròxim diumenge 1 de novembre a Barcelona.

L’esdeveniment, iniciativa d’una desena de llibreries independents del districte, comptarà amb la participació de Godall Edicions. T’hi invitem.

 

 

Leave a comment

A “El franquisme que no marxa” (Saldonar, 2015), Lluc Salellas repassa com les famílies que sostenien la dictadura són avui, encara, primera línia política i empresarial. A “El cura y los mandarines” (Akal, 2014), Gregorio Morán en detalla les intrigues i herències en el món cultural. El nostre món d’avui és fill d’una pervivència d’elits i d’unes inacabables renúncies de la Transició, però l’avui és també hereu dels relats alternatius.

Relats de les persones i grups que espentejaren per canviar estes realitats, de la memòria que s’ha anat esborrant i, lentament, es va recuperant. Memòria que es traduïx en recuperar Història i històries robades, i també en pensar i engegar noves formes de relacionar-nos –que sovint no són noves, sinó recuperadores de normalitats esborrades. L’Espai Contrabandos és una micropràctica d’això, humil voluntat de memòria i aprenentatge en moviment.

Una llibreria i espai editorial col·lectiu que pensa el procés del llibre com indestriable d’un temps històric i una ètica, i que obre un nou espai al cor del vell barri xino de Barcelona. Presents entre les lleixes de la llibreria i en el projecte, Godall Edicions t’invitem a la inauguració de Contrabandos el dijous 22 d’octubre.

A les 19h del dijous, al carrer Junta de Comerç, 20 de Barcelona. Seguim.

440_0_4085582_127932

Leave a comment

trobada-poesia
© Fotografies de Roser Arques

Cadups i versos

Entrar a la Galera demana creuar-ne el barranc del mateix nom mentre, davant, s’aguaita una torre. Data del XIV, quan el bisbe de Tortosa, en plena disputa amb l’ordre hospitaler, manà construir-la per defensar els límits d’ambdós termes, vila i bisbat. El barranc, frontera natural, ve creuat per un pont –vell camí reial cap a València, antiga Via Augusta– que el 1938, quan va ser bombardejat, hauria complit sis-cents anys. El barranc, natura; la torre, cultura: símbols, els dos, d’esta vila de la comarca del Montsià.

Un element fa apujar la vista, l’altre tempta cap avall: fermant-se al sòl d’entremig, els “sapos” o galerencs s’han dedicat, de sempre, a treballar la terra. Cultivant-la, o fent-ne terrisa: el municipi de fronteres ha fet de la producció i qualitat de la seua ametla, oli i ceràmica senyes d’identitat a tota la comarca. És per això que, des de fa més de dos dècades, la terrissa pren el poble, un cap de setmana l’any, en una molt celebrada Fira.

Sempre al Montsià, la població veïna de Godall dóna nom a la casa editorial que ha dedicat precisament a una terrissa tradicional de la Galera –el cadup– una de les seues col·leccions.  I és resseguint este corriol que ha nascut la I trobada de poesia i terrissa.

Organitzat pel terrisser Joan Cortiella i Godall Edicions amb la col·laboració de La Rabera Eclèctica i el Centre Quim Soler, la trobada va tindre lloc el passat 9 de maig. L’obrador va unir fang i veu, forma i imatge, fabricació i evocació. En definitiva: cadups i versos.

Reportatge Vídeo de la Irina Gimeno Coso

Reportatge fotogràfic de Roser Arques:

 

Joan Cortiella

gent III

 

 

 

 

 

 

 

 

recitat Laura López Granell

 

 

 

 

 

 

 

 

Centre Quim Soler II

 

 

 

 

 

 

 

 

recitat Jaume Conesa

 

 

 

 

 

 

 

 

gent

 

 

 

 

 

 

 

 

recitat Celia Nolla

 

 

 

 

 

 

 

 

Centre Quim Soler

 

 

 

 

 

 

 

 

recitat Rafael Haro

Joan Cortiella

 

 

 

 

 

 

 

 

Àngels Gregori

 

 

 

 

 

 

 

 

peces

 

 

 

 

 

 

 

 

recitat Joan Todó

gent IV

 

 

 

 

 

 

 

 

recitat Susanna Sebastià

llibres

 

 

 

 

_MG_4495

Ara fa just dos anys, presentàvem en societat dos tarongetes: el recull de contes de professors de català a l’estranger del mateix nom (“Tarongeta” vol dir taronja petita) i la pròpia casa editorial. I gall a gall, com el cítric, Godall Edicions ens anem descobrint.

Ens descobrim com una editorial hiperactiva.

Publicacions, presentacions, participació en fires, organització d’esdeveniments. Perquè entenem el treball de formiga com l’únic que en la realitat actual global pot fer el projecte sostenible a la llarga, perquè treballem per bastir un arbre ferm i hem cregut entendre que les arrels no naixen del ciment, sinó de la comunitat.

Ens descobrim com una editorial compromesa.

Amb la forma de les coses i amb el seu fons. Conscients de la pròpia menudesa i de la responsabilitat d’això mateix. Multidireccionals. Tractant d’esquivar lleugereses i excessos, aprenent de cada assaig, assajant per a cada error. Reivindiquem la intuïció i la experiència, el cop de cor passavolant, el capritx i el no justificar.

Ens descobrim com una editorial àvida i curiosa.

Mengem quan hi ha gana, i tendim a estar afamats. El que sabem, ho deduïm; el que deduïm, ho sabem. Menjar i editar són actes socials que ens agradarà celebrar amb tu.

Durant la Setmana, i tot l’any.

 

*Podreu trobar la paradeta de Godall Edicions a la caseta 5 de la Setmana del Llibre en Català amb les altres editorials presents en l’espai col·lectiu del projecte Contrabandos.

 

Fotografia: Roser Arques

Leave a comment

I. La Vilella

 

A l’agost, a les set és fosc. O això assegura la paremiologia catalana, les dites populars d’abans dels canvis d’hora. I a Godall, trobant l’agost un mes més adient per a ballar entre fanalets sota l’envelat d’una plaça de festa major que per al treball editorial, descansem.

Però abans de marxar, una besada –i una flor. Us deixem amb les imatges del recital de fi de curs que vam organitzar al teatre La Vilella del Poble-sec de Barcelona. Presentació de Cadup, la nostra col·lecció de poesia, la vetlada va ser amenitzada per totes les autores i autor que han publicat fins ara i va comptar amb una fi de festa a càrrec d’Orto, vi de la D.O. Montsant cortesia del Centre Quim Soler, i la direcció artística de Susanna Sebastià (La Rabera Eclèctica). L’autoria de les fotografies és de Rafael Valverde, i li ho agraïm: ha sabut captar amb precisió el feliç ambient d’aquell dia.

I sabent que tota cuca hi viu, entre cadups i trabucats us desitgem un bon estiu.

Text: Oriol Fuster Cabrera

V. Folia

Entre el Molt Distingit i la poetada, al mig, Matilde Martínez: l’editora

IX. Mònica Miró

Mònica Miró Vinaixa

VII. Ma Dolors Coll

Maria Dolors Coll Magrí

VIII. Laura López Granell

Laura López Granell

X. Josep Maria Capilla

Josep Maria Capilla

XII. Backstage

Oriol i Fèlix al racó de pensar

XIV. Parlant, la gent s'entén

XV. Reservoir Dogs