Posts by Oriol Fuster Cabrera

Pesen encara els tòpics racistes i de classe, però és innegable que l’antic barri Xino s’erigix, encara avui i per mèrits propis, com un dels barris més vius i interessants de la ciutat de Barcelona. Entre les raons, un riquíssim teixit d’establiments, col·lectius i associacions que promou in situ humanitat.

Nascut al mateix districte, però a l’altra banda de la cerdaniana Via Laietana –al Forat de la Vergonya– l’Espai Contrabandos és relativament nou al Raval. En el poc temps que porten establerts al barri, però, han realitzat multitud i tota mena d’actes en pro de vincular llibres i pensament crític. Contrabandos és una llibreria molt activa; però no només. És també una proposta de funcionament alternatiu per a l’economia editorial, contacte i relació directa entre llibre i lector que prescindix de distribuïdores i reclama sinergies actives entre la publicació i la venda de llibres. Al darrere d’aquesta iniciativa hi ha l’equip de Pol·len Edicions, editorial independent i compromesa a qui cal seguir atentament.

Godall Edicions participem d’Espai Contrabandos, un exemple de nous models culturals a explorar i que cal fer anar naixent a cada instant en l’objectiu de dignificar l’ofici editorial, escriptor i llibreter. En suport d’això, i en el context en què escriure i editar poesia és un acte polític que permet una altra mirada a la realitat –una visió no mercantilista, pausada, lluny del consum immediat i l’uniformitat cultural–, hem organitzat una revetlla de versos juntament amb l’Espai i més editorials.

Tindrà lloc el pròxim dijous a les set de la tarda i ens agradaria molt comptar amb la teua presència.

 

revetlla-de-versosbaja

I el dia J arriba amb rumor de pluja, però no serà fins al final de la jornada que Nosaltres els paradistes (col·lectius de roses, llibres! i tot gènere i color) hauríem de cedir-li el pas.

IMG-20160423-WA0016

IMG-20160423-WA0013

Fins llavors, i entre sol i núvols de primavera, Sant Jordi transcorregué ple de somriures.

IMG-20160423-WA0019

2016.S.Jordi.Dolors2016.S.Jordi.Ainara1

2016.S.Jordi.Marta&Fèlix.Asun

2016.S.Jordi.JordiMas3I a les vuit, com venia previst, el sorteig. Una bossa plena de noms d’usuari de Twitter. Una mà, innocent diuen, que retira el nom de la tuitaire guanyadora d’un lot de llibres.

El paquet que comença a filar cap a Terrassa, i l’any que ve més. Però no partiu. Ni patiu.

Que vénen versos…

IMG-20160423-WA0009

Fotografies de Núria Garriga Martínez.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.56.59 És tarda d’abril i a la Llibreria Documenta de Barcelona, en un saló d’actes amb finestrals al pati, una pantalla projecta versos. Assegut, amb l’esguard repartit entre la imatge digital i l’assistència i amb la mà a l’ordinador, Jordi Mas revela, d’un a un, els versos d’alguns dels haikús d’El crit i l’eco.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.55.05L’ambient distés no contradiu l’actitud amatent del públic. Escolta el marc i context de Joaquim Sala-Sanahuja (escriptor, traductor, professor i prologuista del llibre), Matilde Martínez Sallés (editora de Godall Edicions, que en narra els per què) i de Josep Cots (el llibreter, que introdueix l’acte). L’explanació de prologuista i autor versa dels inicis de la recepció occidental de gèneres com l’haikú i la tanka; de les perspectives que regala apropar-se a altres cultures, cas aquest del continent asiàtic en general i el Japó en particular; de composició, tècnica i matemàtica en llengua i en poesia.

Captura de pantalla 2016-04-11 a les 14.55.41Clou l’acte la participació dels benvinguts: nouvinguts i habituals, cadupaires, alumnes, col·legues i amistats de l’autor. Debat, intercanvi i comentari, signatura de llibres, degustació de vi D.O. Priorat.

Mentrestant, Sant Jordi que s’atansa…

CritEco

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

El retrat de Mark Strand s’ho mira des d’una de les quatre parets de la sala. El projecta Matilde Martínez, editora de Godall Edicions, mentre els poetes pugen a escena per recitar el canadenc. És vespre plujós de març a l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries de l’Horiginal al Raval.

Captura de pantalla 2016-03-21 a les 11.37.28

Hi intervenen –cadascú des dels seus llenguatges– Ramon Boixeda, Maria Dolors Coll, Manel Guitart, Laura López Granell i Joan Vigó. Ho fan també Josep Maria Capilla, Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino, mitjançant sengles audiovisuals que han enregistrat per excusar l’assistència. I Joan Todó, finalment: el traductor de “Rufaga d’un” comenta la jugada i, tot recitant, clausura l’acte.

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.09.28Captura de pantalla 2016-03-21 a les 12.36.58Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.11.15

Captura de pantalla 2016-03-17 a les 12.12.00

A fora, la pluja continua. I ressonen els versos de Mark Strand:

L’instant de melangia / romandrà

Leave a comment

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Marta Gómez Mata i Fèlix Raval Queixalós s’estigueren una bona estona signant i dedicant còpies de «Petites històries de banquets» («Pequeñas historias de banquetes», en la seva edició castellana). Una quarantena de persones havien acudit aquell dimarts de febrer a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona per la presentació del llibre, el tercer en la col·lecció de narratives de Godall Edicions; a l’hora de marxar, molts no van voler fer-ho sense l’exemplar i la dedicatòria que els corresponien.

La importància del diàleg és un dels arguments que apareix a «Petites històries de banquets». El diàleg com a exercici que canvia coses i persones, com a forma d’iniciar projectes: ho reivindicava ­l’editora Matilde Martínez Sallés, que amb el suport de fragments de diferents pel·lícules que ho representaven ressaltà com la casualitat d’un sopar va acabar per teixir la causalitat del llibre. Exercici paregut fou el que féu després el professor de filosofia Gerard Prieto Álvarez, que va posar marc general a l’anècdota del llibre: és el llenguatge el que ens permet ser socials, i per tant humans.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els versos del poeta Vicent Andrés Estellès i el vi del Centre Quim Soler varen cloure la jornada:

el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.

 

Fotografies d’Irina Gimeno | @irina_gc

Leave a comment

mark-strand2

En una entrevista al The New Yorker el 2011, Mark Strand és preguntat si espera seguir sent llegit un cop mort. La resposta del poeta fou que li resultava en realitat prou indiferent, però que desitjava absolutament que es continués llegint poesia.

De no fer-ho, assegurava, cessaríem de ser humans.

I aquest fou el paper del pensament poètic per a l’autor, que va consagrar-ne una vida marcada pel viatge i la coneixença de realitats diverses; també en forma traducció literària.

Per Mark Strand, la poesia era captar el punt de contacte entre el jo i la realitat. De la seva exploració crítica de l’existència, Joseph Brodsky en destacà les “absències, silencis, buidors”. Willard Spiegelmann, la “credibilitat”.

Blizzard of One li valgué el Pulitzer el 1999. “Rufaga d’un” n’és la versió catalana de Joan Todó.

 

Rufaga d'un

Leave a comment

12375247_1069444006428819_1566748738722996635_o

 

L’editor no surt, a L’ofici que més m’agrada de Papasseit: però mereixeria un parell de versos. De vegades, els versos serien aclaparants, desagraïts, desesperants. De vegades, pura joia.

Si l’escriptor transforma idees i realitats en textos, l’editor escull què vol compartir amb la seva comunitat. Si l’amor, per Casasses, és ritual, presentar un nou llibre és vida.

I més, si la celebració compta amb malfactors i sospitosos habituals. La que comença a ser la família. Lectors, amics i companys. Noves complicitats.

Ho direm per activa i per passiva, ho clamarem, si convé, pels carrers. El proper dimecres presentem la traducció al català d’Iban Zaldua, i sense tu no som res.
Hi participaran
Iban Zaldua
Màrius Serra
Carles Belda
Susanna Sebastià
Ainara Munt i Maria Colera
Matilde Martínez i Tina Vallès

Dimecres a les 19, a l’Espai Contrabandos de Barcelona

Leave a comment

IbanZ

Som a finals dels anys 70 en un barri de classe mitjana de Sant Sebastià. Tot explorant què l’enamora dels còmics i llibres de ciència-ficció que tant d’entreteniment, refugi i companyia li regalen, un nen de dotze o tretze anys –somiador, solitari i picardiós– comença a escriure.

40 anys més tard, el vell infant és professor d’Història Econòmica a Gasteiz i una veu molt més que respectada en les lletres basques. S’ho ha guanyat a pols, empomant el sentit de l’humor i la tèbia amargor de qui toca de peus a terra, la sensibilitat i el domini de qui reflexiona a fons què és fer literatura. Mestre avui del relat breu fet a Euskal Herria, novel·lista adult i infantil, pensador de la literatura: el periodista Pedro Ugarte definí el treball de Zaldua com a “investigació estètica” del poble èuscar.

En esta exploració, amors personals i odis familiars, el món literari o les xarxes socials, l’estupidesa humana i la seua bondat, la complexa realitat entorn del món abertzale i el conflicte polític basc. Dels dilemes ètics que pot comportar que et tornen el canvi, al paper dels animals de companyia en la fi de les relacions conjugals. Del lligam entre les guerres carlines i la guerra civil al perill dels esprais desodorants. De la tortura de la policia espanyola a la vida després d’haver patit un atemptat.

Ironia, thriller, compromís, ciència-ficció, angoixa, quirúrgica realitat: “Enlloc, mai”, el treball que Godall Edicions tenim il·lusió de presentar traduït de l’èuscar per Ainara Munt i Maria Colera és, efectivament, un catàleg col·lectiu.

Una quarantena de relats breus… i un apunt final.

12375247_1069444006428819_1566748738722996635_o

Un dels pals de paller d’esta casa editorial és la voluntat d’explorar, descobrir, recuperar. Publicant, cerquem de fer-ho; també donant suport a altres projectes que creiem clau.

Exemple d’estes complicitats és el Centre Quim Soler. Radicat al Molar i actuant arreu de la comarca del Priorat, qui vulgui conèixer-la no té millor forma que participar-ne.

Literatura, vi i territori en són tríada capitolina. Joaquim Soler i Ferret, la persona i narrador recordada i homenatjada –necessàriament. El compromís i el saber fer, les marques de la casa.

Centre Quim Soler

I la pràctica, lenta; que van lluny. Que la comarca, el veïnat o l’edifici poden ser menuts, propers i delimitats, i alhora pot caldre viatjar milles –a peu, en tren o de cap– per comunicar-hi.

Encerar i netejar-ho, picar pedra; compartir, que fa gustet. Tertúlies vi-teràries, trobades d’escriptors regades d’esperit, cartografies vi-teràries en un territori que, pià, piano, fita dibuixar-se a si mateix.

Com en la faula, només hi faltes tu.

 

Recomanem…

Centre Quim Soler, la literatura i el vi (també a facebook, i twitter)
Prioritat
Priorat en persona
La Porta dels Somnis
En record de Quim Soler

Text: Oriol Fuster Cabrera

org_etxepare_22009_11-2

Estranya perla preciosa entre el mar de llengües romàniques, de sòlida tradició en la literatura oral (conte, poesia, vers musical improvisat). Parlat, avui, per vora un milió i mig de persones en un àmbit lingüístic dividit entre els Estats espanyol i francès, en els dos casos minoritzat: el basc o èuscar no registra textos escrits abans del segle XVI.

Beñat Etxepare, religiós presoner durant la guerra en què Castella conquerí Navarra, publica “Linguae Vasconum Primitiae” (Primícies de la llengua dels bascons) el 1545. Dos segles més tard, s’edita la primera gramàtica de la llengua basca. Amb l’arribada del segle XIX, se n’organitzen els primers Jocs Florals; i també apareix la primera novel·la –en ple apogeu del Naturalisme i el Realisme, amb el Romanticisme que decau arreu.

El 1918 naix l’Euskaltzaindia, la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, i 50 anys més tard, en la recuperació després de la segona guerra mundial i la guerra civil espanyola, encunya el primer estàndard. Dividit en sis dialectes, l’anomenaran èuscar “batua”.

A cinc segles vista d’aquella “Primícia”, la literatura escrita en èuscar està més viva que mai. Continua, també, el camí d’internacionalització pel què ja clamava Etxepare (“èuscar, ix, obre’t a l’exterior”, deia en un vers), iniciat sobretot a partir del Premio de Narrativa a “Obabakoak” de Bernardo Atxaga el 1989.

I a Godall Edicions ens il·lusiona anunciar la nostra petita contribució al pont entre la llengua catalana i èuscar.

Text: Oriol Fuster Cabrera