Posts by Matilde Martínez

 

img_0008Parlar de la poesia del Gonzalo Hermo amb el propi Gonzalo, la Míriam Reyes, l’Adrià Targa i un grapat d’amics: poesia-riu, poesia en temps de muda, poesia que fuig dels tòpics, del cànons i sobre tot, de la nostàlgia; poesia que es juga l’existència a cada síl·laba, a cada pausa. Parlar del ritme dels poemes, de la música dels poemes, del procés de creació dels poemes. Parlar de l’eterna i sempre nova dialèctica entre el fons i la forma. Parlar dels paranys i els reptes de la traducció.

img_0014Escoltar les poesies del Gonzalo en gallec cristal·lí, amarat de molses. Escoltar-les en català. Comparar sons, paraules, cadències entre les dues llengües. Escoltar parlar el Gonzalo sobre la seva llengua, sobre els matisos i marques de classe d’aquesta llengua minoritzada.

Enraonar de llengües, de tradicions poètiques.

Aprendre tant sobre coses que no sabíem.

Gaudir de la companyia i el mestratge de bons poetes i bons amics.

captura-de-pantalla-2016-11-13-a-las-19-52-35

Tot això va ser la segona presentació a Barcelona del llibre “Celebració” i va passar a l’Espai Contrabandos, dijous dia 10 de novembre.

Gonzalo, torna aviat!

img_0001

minoria39

La literatura de l’Atlàntic i la del Mediterrani no són vasos comunicants. És un riu que flueix amb més força en una direcció que en l’altra. Com afirma el poeta català que viu a Compostel·la, Eduard Velasco, l’interès que hi a Galícia per Catalunya no es veu correspost de cap manera.

Un estudi del professor Pere Comelles demostra que el nombre de llibres catalans traduïts al gallec dobla el número de llibres que s’han traduït del gallec al català. I entre aquests destaquen s els llibres de literatura infantil i juvenil.

Què passa amb la poesia?

Carles Riba, Jordi Doménech, Ponç Pons han escrit poemes en gallec i Álvaro Cunqueiro en català. Tret d’això, les relacions entre la poesia gallega i la catalana també són asimètriques, i molt.Nombrosos poetes catalans han vist les seves obres traduïdes al gallec. I a l’inrevés?

Un parell d’antologies amb mostres de diversos poetes i cinc -només cinc- poetes amb un llibre traduït la català .

Tomàs Garcès va traduir i publicar el 1954 Deu poemes gallecs i vint anys més tard, Josep Maria Llompart va traduir l’antologia Quinze poetes Gallecs (Ed. Moll, 1976) , hi ha algunes traduccions de poetes al web de la UB de Barcelona.I  la xifra de llibres sencers de poetes gallecs al català és escassissima.

L’illa de les dones folles d’ Alfonso Pexegueiro (1984, Edicions del Mall trad. Josep Manuel Daurella; Llibre dels paisatges vius de Miguel Anxo Fernan-Vello trad. Ramon Dachs. (1995, Pagès Edicions ) ; Nimbes, deXosé Maria Díaz Castro, trad. Vicent Berenguer (1997, Ed. De la guerra. Valencia) ; Invocació d’un temps, de  Luis G. Tosar , trad. Pau Joan Hernández (2001. Viena)  i un llibre virtual el 2004 Balada Solitària de Fran Alonso  trad. Fina iglesias.

 

13913624_291054297929094_299769075786085501_o

El mes febrer sortia Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995) de Lois Pereiro, trad. Francesc Escandell als Llibres del Buc

I ara, Celebració de Gonzalo Hermo, trad. d’Adrià Targa i epíleg de Sebastià Perelló el número 7 de la nostra col·lecció “cadup”, que presentem aquesta tarda a la LLibreria Documenta.

Si considerem que s’havien publicat cinc llibres en tres dècades, l’any 2016 és un any excepcional  per avançar en la reciprocitat dels nexes literaris Atlàntic-Mediterrani i que els poetes gallecs comencin a ser coneguts en llengua catalana.

Cel·lebrem’ho!

I les poetes?

Això si que, lamentablement,  és una important assignatura pendent

TERRA, VI I POESIA, CONJUNCIÓ PERFECTA

Panorama_sin_título2

Unir patrimoni i poesia, unir la creativitat de l’artesà que modela la terra amb la creativitat del poeta que esculpeix les paraules: aquests van ser els orígens de la Trobada de poesia i terrissa que va néixer l’any passat. Enguany, a la II Trobada, s’hi ha afegit la creativitat de Jaume Roca, vinyater artesà de La Figuera (Priorat) que fabrica el seu vi com un poeta, seguint la intuïció i els senyals dels astres.

terrissa

Mentre el mestre terrisser tornejava, pujava i afaiçonava l’esveltesa dels cànters, els poetes van dir els seus versos i, amb la participació dels espectadors al micròfon obert,  les veus de Strand, d’Eurípides, Sorescu, Antonina Canyelles, Estellès i Martí i Pol van ressonar barrejades amb les creacions personals d’alguns dels assistents. I una copa de Matraketa Tranquil, el vi DO Montsant, fermentat en gerres de terrissa per conservar millor el gust primigeni de l’argila de la vinya, va donar pas al moment dels lligams i les converses.

terrissa2

Tot això va passar dissabte 11 de juny al pati de l’obrador de Joan Cortiella, a La Galera (el Montsià). Els nombrosos espectadors asseguts entre cadups i altres peces de terrissa, al costat del forn centenari o sota una figuera generosa, van gaudir i participar de la conjunció perfecta de terra, vi i paraula d’aquesta trobada que tot just al seu segon any ja sembla tenir voluntat de continuar i de ser una cita important al calendari literari de les terres de l’Ebre i de més enllà o més ençà.

Captura de pantalla 2016-06-14 a les 13.44.25

Agraïm a l’Ajuntament de La Galera, al celler Ficaria i a tots els assistents la col·laboració, la complicitat i l’acollida.

Fotografies Roser Arques @RoserArques

Aquí podeu veure la 1a trobada de poesia i terrissa que es va fer.

Per què establim #complicitats amb la Fira del Llibre d’Ares?

Diapositiva1

Perquè és una iniciativa tossuda i seriosa per col·locar Ares del Maestrat al mapa cultural dels Països Catalans.

Perquè Ares està lluny de tots els centres de poder, de tots els centres de decisions polítiques i culturals.

Perquè Ares és interior de l’interior.

Perquè creiem que cal fer visibles els territoris invisibilitzats.

Perquè creiem en la descentralització de la cultura.

Perquè coneixem la Fira des dels seus inicis i coneixem l’empenta i l’honestedat dels organitzadors.

Perquè hi hem pogut assistir a presentacions de llibres, tallers poètics, debats, i concerts extraordinaris.

Perquè cada any hi coneixem gent interessant i hem après a conèixer i a estimar la seva comarca.

 

Diapositiva2

Per tot això, aquest any (i els anteriors) hem participat a la Fira d’Ares. I hi tornarem a participar l’any vinent perquè segur que encara serà millor.

(Els collages de tenen fotografies de Jaume Conesa i Carles Ripollés)

Article de Joan Garí sobre la Fira d’Ares: Una fira Ares

En “Pequeñas historias de banquetes”, el libro que hoy tenemos el orgullo y el placer de presentar, se han materializado largas conversaciones, muchas aportaciones desde distintos ángulos y mucha pasión. Como no podía ser de otro modo, este libro se gestó en varias cenas, alejadas en años unas de otras, y siempre a la luz del vino.

Marta Gómez Mata y Fèlix Rabal Queixalós, sus autores, nos invitan a hacer un atento y detallado recorrido por unos cuantos banquetes famosos de nuestro acervo cultural. Y así, desde el banquete filosófico de Platón hasta el estético “El Somni” del Celler de Can Roca, desfilan en las páginas del libro banquetes surrealistas, fastuosos, frugales, osados, imposibles, o cotidianos. En casi todos ellos, y siguiendo la antigua premisa “In vino veritas”, la palabra fluye, ilumina o dispara, de tal modo que los comensales salen transformados de la experiencia.

Banquete en honor del pintor Henri Rousseau (ilustración de Amanda Hall)

Banquete en honor del pintor Henri Rousseau (ilustración de Amanda Hall)

Y es que el banquete—es decir, comer en comunidad, beber, brindar y hablar de lo divino y de lo humano— ha sido un escenario recurrente en muchas obras de la filosofía, la literatura, la pintura o el cine occidentales.

¡Brindemos para que el libro guste tanto como a nosotros nos ha gustado publicarlo!.

El libro se edita también en catalán, traducido por Tina Vallès.

 

targetó-Banquets.indd

Leave a comment

Emilia-recitant-227x227Lo que nos enamoró de la poesía de Emilia Conejo, desde el primer momento, fue su feracidad, su libertad, su audacia y su libertad. Así, todo junto, en un mismo plano. Un todo inseparable de imágenes y ritmos frondosos que visten sentimientos y conceptos. Por eso decidimos publicar su Minuscularidades e iniciar con él la colección “Alcaduz” de poesía en lengua castellana.

El pasado martes 29 por la tarde, rodeados de amigos (gracias por venir, colegas de Difu, y también gracias, amigas y amigos fieles de Godall Edicions), tras las palabras de presentación, útiles y exactas, de Josep Bernaus, Emilia nos desveló una pequeña muestra de sus poemas. Los verdoso fueron desfilando poco a poco, acompañados de las notas prodigiosas de la guitarra de Rainer Seiferth,  y la librería Documenta se llenó de arena, de libélulas y de caracolas con alas de canela. Se  detuvieron las agujas de los relojes, crecieron palmeras entre las estanterías, un avión que se peinaba las alas cruzó volando el techo y nosotros cantamos la oración a la diosa Ahora, con los pies descalzos y nidos de golondrinas en la cabeza. De pronto, una bailarina con muletas atravesó entre las filas de sillas del público y cuando todavía nos preguntábamos si había salido de un poema de Brossa o de un cuadro de Magritte, asistimos, hipnotizados, a la frenética danza de la doncella y la muerte y nos compadecimos del pobre náufrago enamorado.  Entonces entendimos que Emilia, con este universo abigarrado, nos había revelado los miedos y las vivencias de la madurez, las obsesiones de la vida sin pausa y el vértigo y la necesidad de la escritura.

Cuando cayó el telón, la aplaudimos porque queríamos más, embriagados de palabras.

Y  con el vino de Centre Quim Soler brindamos con la alegría y la certeza de haber asistido a la epifanía de una gran poeta.

Nota final:

 Que en un tiempo no muy lejano yo fuera autora de materiales didácticos y Emilia mi editora (dura, rápida y precisa como un láser, y al mismo tiempo respetuosa y cálida como una taza de té) y que aquel día en la Documenta tuviéramos los papeles cambiados: yo editora (novata, aprendiz, nerviosa) y ella autora (nerviosa también, pero contundente y con aplomo) daba al acto un toque especial.

 Paradojas que la vida felizmente nos ofrece.

 

Leave a comment

Ja tenim aquí les samarretes de Godall amb el nostre lema: Més llibres, més lliures! Tenim totes les talles, per home, dona i nens.

samarretes

©Fotografia de Núria Garriga

Dissenyades per Qüestions.cat

Si en voleu comprar una ho podeu fer a l’Espai Contrabandos
Junta de Comerç nº20 | 08001 Barcelona
De dilluns a divendres de 10 a 20h; dissabte de 10 a 15h
info@espaicontrabandos.com
Tel.: 93 269 13 75

També en podreu comprar allà on fem presentacions de llibres.

samarretes2

©Fotografia de Núria Garriga