Posts by Godall

Un quadre, “L’escola de Plató” de Jean Delville, serveix a Marta Gómez Mata i Fèlix Rabal Queixalós de pretext narratiu per iniciar el llibre que avui tenim il·lusió i orgull de presentar. Tercera entrega de la col·lecció de narratives de Godall Edicions, «Petites històries de banquets» és un llibre de caràcter divulgatiu que pretèn instar el lector a exercitar la capacitat d’abstracció per mitjà, sempre, d’un fil conductor: el de la relació entre els banquets com a acte social, la filosofia i el vi.

L'escola de Plató

“Els banquets” –deia Plató, citat en aquestes Petites històries– “serveixen, en temps de pau, perquè un grup d’amics es donin testimoni mutu de benvolença”. És l’atenenc qui, en la seva obra, acabà per convertir l’esdeveniment en el que acabaria sent després: un marc, un cànon i un gènere literari. Ho expliquen Gómez i Rabal en els primers capítols del llibre. Introducció perfecta per al total neòfit, macedònia de detalls, relats i anècdotes per a l’afeccionat i qui ja hi estigui més avesat.

De la sinestèsia i l’aritmofòbia, les germandats pitagòriques i els mathematikoi, a l’amor, la ciutat, l’erotisme, l’ebrietat, l’èxtasi, la mística, la Bíblia, la cultura cristiana, la gastronomia i el cinema. De Babilònia al Celler de Can Roca, de Sèneca, Epicur i Ficino a Vatel, Kierkegaard, Erasme i Dinesen. Els banquets com a espai de trobada, socialització i debat, i la segona part d’aquestos, el symposium –”beure en comú”, en grec– o moment per al vi, en infinitat de consideracions i aproximacions.

De funció semblant, segons els clàssics, a la de la medicina o la gimnàstica, i essència mediterrània: «in vino veritas». Com a acció dels surrealistes de principis del segle XX o litúrgia de nit d’amics. “El vi fa sang”, diu la dita. A Godall, seguim bategant.

 

targetó-Banquets.indd

Leave a comment

Enlloc, mai-4-11Fotografies de Núria Garriga | @ngarriga

Són les set i dos minuts de la tarda a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona. Arriben encara persones que s’han decidit a participar de la presentació com a públic, acaben d’asseure’s a la tarima els qui ho fan essent-ne ponents.

Passats deu minuts de càlid rigor empàtic mediterrani, comencem.

És la presentació d’«Enlloc, mai», trenta-nou relats curts i un petit assaig epileguitzant escrits per Iban Zaldua. Traduïts per Maria Colera i Ainara Munt, corregits per Tina Vallès, dissenyats per Xavi Simó i publicats per primera vegada en català per Godall Edicions.

En escena, a més dels protagonistes, convidats de luxe. Carles Belda iniciarà l’acte amb la rondalla de com Iban aterra a Godall i interpretarà unes peces que ja són estàndards durant tot l’acte. La Rabera Eclèctica representaran un dels contes del llibre. Màrius Serra amenitzarà i acompanyarà entre reflexions literàries, anècdotes i benvolgut sentit de l’humor.

Enlloc, mai-2-9

L’humor i la sensibilitat són, de fet, pràctiques i vestigis que trauran el cap durant tota la vetllada. Sigui en forma de curiositats lingüístiques i aproximació al quotidià calvari intel·lectual del traductor, sigui en forma de corprenedora sinceritat del que ja en porta, d’anys, en el sector, i se les ha vist de tots els colors.

Humor i sensibilitat necessàries per tirar endavant un espai com el Contrabandos, presentat per Jordi Panyella a l’inici de la vetlada. Humor i sensibilitat necessaris, també, per parlar de música i literatura com a forma d’explicar conflictes de l’actualitat.

Enlloc, mai-3-25

Frapant i entusiasmant experiència, qualitativament i quantitativa. De nou, gràcies.

I punt i seguit!, que això no para…

fotos-Zaldua

Leave a comment

1891-rousseau-surprise

FIN

Cae el telón cada mañana sobre la jungla.

Se esconden los leones en el desván y dejan paso a las caracolas con alas de canela.

Entre bambalinas el aroma a abrazo recién hecho, nariz con nariz y sol de leche.

La mano tibia del apuntador modela un corazón de manzana.

Recorre las sábanas un tren de mercancías con un único boleto para el mordisco de un piano de cola.

Exhaustos de vida, los personajes secundarios emprenden la escalada de ostinati sin depurar y extraen pepitas de cariño mientras inhalan diamantes entre la orquesta de milochas.

Cae el telón cada mañana sobre la selva. Saludan los escultores de minuscularidades.

(Minuscularidades. Página 47.Emilia Conejo. 2015)

Leave a comment

Godall

© Fotografia de Roser Arques

A Godall Edicions ens agrada definir-nos com una editorial de slow book, fem els llibres a poc a poc perquè creiem en les virtuts de la feina artesanal tant pel que fa a la qualitat del contingut dels nostres llibres com al seu embolcall.
Som també una editorial de proximitat, de quilòmetre zero; anem a buscar els lectors allà on es troben, i fem presentacions arreu del territori.
A Godall Edicions realitzem una tasca acurada en la selecció dels continguts dels llibres que publiquem. Anem a poc a poc, cuidant cada detall, per poder oferir lectures de qualitat. Llibres que us condueixin per territoris que ens agrada descobrir i compartir.
A Godall Edicions tenim el projecte de publicar els llibres que ens agradaria llegir i que no trobem al mercat.
El nom de Godall és el d’una població del Montsià a la qual estem emocionalment lligats. El nostre emblema és una olivera, arbre mil·lenari que creix amb paciència i tossuderia a les terres que envolten la població i del qual, després d’una acurada elaboració, s’obté un oli de molta qualitat.
Així, a Godall Edicions anem a poc a poc perquè creiem en les virtuts de la feina artesanal.

Godall Edicions consta dels següents segells:

Godall –> Narrativa i assaig (ἐλαία)
Cadup –> Poesia
Alcaduz –> Poesia en castellà

Emilia Conejo. Minuscularidades©Fotografia de Núria Garriga

De la poesia de l’Emilia Conejo ens va enamorar la feracitat, la llibertat, la gosadia i la veritat. Així, tot junt i tot en el mateix pla, no una cosa abans que l’altra. Un tot  indestriable d’imatges i ritmes frondosos que vesteixen sentiments i conceptes. Per això vam decidir publicar el seu  Minuscularidades i encetar amb ell la  col·lecció “Alcaduz” de poesia en castellà.

Dimarts a la tarda, enmig d’una colla d’amics (gràcies per venir, col·legues de Difu i també gràcies, amics i amigues fidels de Godall Edicions) i després de les paraules de presentació, útils i exactes, del Josep Bernaus, l’Emilia, ens va desvetllar una petita mostra dels seus poemes.

I poc a poc, els versos van anar desfilant, acompanyats de les notes prodigioses de la guitarra de Rainer Seiferth. La Documenta es va omplir de sorra, de libèl·lules i de cargolins amb ales de canyella. Les agulles dels rellotges es van aturar,  entre les prestatgeries dels llibres hi van créixer  palmeres, vam veure que al sostre volava un avió que es pentinava les ales i vam cantar l’oració a la deessa  Ara, amb els peus descalços  i nius d’orenetes al cap.  De sobte, una ballarina amb crosses va travessar entre les files de cadires del públic i quan encara ens preguntàvem si havia sortit d’un poema del Brossa o d’un quadre de Magritte, vam assistir hipnotitzats a la dansa frenètica de la donzella amb la mort i vam plànyer el pobre nàufrag enamorat. I aleshores vam entendre que l’Emilia amb aquest univers bigarrat i contundent, ens havia revelat les pors i les vivències de la maduresa, les obsessions de la vida sense pausa, els retrats de molts éssers quotidians, i també el vertigen i la necessitat de l’escriptura.

Quan va baixar el teló, la vam aplaudir perquè en volíem més, embriacs de paraules.

I amb el vi del Centre Quim Soler vam brindar amb l’alegria i la certesa d’haver assistir a l’epifania d’una gran poeta.

Nota final:
Que en un temps no gaire llunyà jo fos autora de materials didàctics i l’Emilia editora (dura, ràpida i precisa com un làser i al mateix temps respectuosa, i càlida com una tassa de te) i que dimarts ens trobéssim en papers invertits: jo editora (primerenca, aprenent, nerviosa) i ella autora (nerviosa també, però contundent i amb aplom) donava a l’acte un toc especial.

Paradoxes que la vida feliçment ens ofereix.

Quan la Candelera riu

A l’agost, a les set és fosc. O això assegura la paremiologia catalana, les dites populars d’abans dels canvis d’hora. I a Godall, trobant l’agost un mes més adient per a ballar entre fanalets sota l’envelat d’una plaça de festa major que per al treball editorial, descansem.

Però abans de marxar, una besada –i una flor. Us deixem amb les imatges del recital de fi de curs que vam organitzar al teatre La Vilella del Poble-sec de Barcelona. Presentació de Cadup, la nostra col·lecció de poesia, la vetlada va ser amenitzada per totes les autores i autor que han publicat fins ara i va comptar amb una fi de festa a càrrec d’Orto, vi de la D.O. Montsant cortesia del Centre Quim Soler, i la direcció artística de Susanna Sebastià (La Rabera Eclèctica). L’autoria de les fotografies és de Rafael Valverde, i li ho agraïm: ha sabut captar amb precisió el feliç ambient d’aquell dia.

I sabent que tota cuca hi viu, entre cadups i trabucats us desitgem un bon estiu.

Text: Oriol Fuster Cabrera

1132-7820-71_3536-2

‘Caràcters’ és una revista quadrimestral especialitzada en crítica literària nascuda el 1991 a la ciutat de València. Considerada referència en l’àmbit entre els països de llengua catalana, l’actual tercera època de la publicació –entremig de la divulgació i l’acadèmia– s’aixopluga sota el paraigües de Publicacions de la Universitat de València (PUV).

En el darrer número de la revista, el 71, hi apareix una ressenya sobre “Forat”, el segon llibre de poesia de Laura López Granell, publicat en esta casa. Signada pel també poeta Ivan Brull, hi oferix una lectura atenta del llibre. Donat el seu particular interès, la reproduïm tot seguit. Cliqueu en la imatge per a veure-la més gran.

Leave a comment